tag:blogger.com,1999:blog-91531333429096112482024-03-27T07:38:14.504+01:00DedoctorLes histories ciclistes d'un metge pallaresdedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.comBlogger653125tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-8713311139928453122023-08-02T15:31:00.003+02:002023-08-02T15:33:24.866+02:00THE CAPITALS<p style="text-align: justify;">El passat 23 de juliol es donava el tret de sortida a la segona edició de The Capitals des de l'emblemàtic Arc de Triomf de Barcelona. Aquest esdeveniment organitzat per PEDALMA és una ultraruta de ciclisme que enllaça les quatre capitals catalanes per un track de gravel, amb 825Km i 13000m+.</p><p style="text-align: justify;"><i>Last July 23th started the second edition of The Capitals at the emblematic Arc de Triomf in Barcelona. This event organized by PEDALMA is a ultraclycling route that connect the four catalan capitals in a track which comprises 825km and 13000m+.</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3FRAaSjiNg4fy8pSri7kiyuufWoKfq2tApUrOq-Q9Tq-0EOc6A53-sBcgLMeN0eSqgvY_KvqyWuIrtkQ6bHw4AZPvoLyREVMaKeAviAhW_NQ7nJW6gGaNjLHPXGb1F4Ui9Q6Oqh2G5EiyG37EKSzUpDbJn7AmSv1DH3fMPBVkYUvZfdMwmpoDFzYjCnXr/s4080/1690727333400.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="4080" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3FRAaSjiNg4fy8pSri7kiyuufWoKfq2tApUrOq-Q9Tq-0EOc6A53-sBcgLMeN0eSqgvY_KvqyWuIrtkQ6bHw4AZPvoLyREVMaKeAviAhW_NQ7nJW6gGaNjLHPXGb1F4Ui9Q6Oqh2G5EiyG37EKSzUpDbJn7AmSv1DH3fMPBVkYUvZfdMwmpoDFzYjCnXr/s320/1690727333400.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'Edu i jo hem planificat els primers mesos d'aquesta temporada per aquesta prova en la que ens vam apuntar en la modalitat de parelles. La preparació que vam fer va ser la combinació de brevets de carretera (200, 300 i 600Km) amb sortides llargues de gravel pel Pallars. </p><p style="text-align: justify;"><i>Edu and me planified last six moths for making a good paper in this prove where we were inscribed in pairs mode. Our training consists in a combination of road brevets (200, 300 anbd 600 Km) with long rides of gravel bike in our terrain, el Pallars.</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqib7FeGW7B6HfGDku4th8L6hNxnX22leNpVbqfHssEpFPFmcZ00HyKjfcF3PYIkYh652ih4r8iV2qGBDXIWxOeoUyDIEZn2fZ4Op6iZyLZ9ETTwCrAxvFbCqBrDu_hj0LEu4Ei-ZB06grPe50G69w5zwxG-8pAcpc9aTAE0Em0-KfrnrrCNiCmKe5LWlj/s4080/1690727333458.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4080" data-original-width="3072" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqib7FeGW7B6HfGDku4th8L6hNxnX22leNpVbqfHssEpFPFmcZ00HyKjfcF3PYIkYh652ih4r8iV2qGBDXIWxOeoUyDIEZn2fZ4Op6iZyLZ9ETTwCrAxvFbCqBrDu_hj0LEu4Ei-ZB06grPe50G69w5zwxG-8pAcpc9aTAE0Em0-KfrnrrCNiCmKe5LWlj/s320/1690727333458.jpg" width="241" /></a></div><p style="text-align: justify;">El dia anterior a l'inici de la prova ens atansem a Velodrom, una botiga de ciclisme de classe a la zona alta de Barcelona, on recollim les credencials i assistim al briefing. En les explicacions tècniques prestem atenció, però no en grau suficient com per entendre lo importants que seràn en desgast físic i temps els trams de pateo. Sobre el paper ens parlen del tram xungo de Gavarra, el pateo en alçada a la collada de Toses i una zona que diuen espectacular entre Gòsol i el Pedraforca que ens ha d`atansar a Bagà. En fi, nosaltres a lo nostre... descansar i fer un bon sopar a casa del nostre bon amic Fono i la seva parella.</p><p style="text-align: justify;"><i>The day before to the start line we went to Velodron, a cycling store of high class in the upper area of Barcelona, where we picked up our credentials and we attended the briefing. In technical explanations we didn't pay enought attention to understand what important would be in physical fatigue and spending time the areas where we should walk. The three dificult areas should be around Gavarra, the highest zone in the collada de Toses and the spectacular area comprised between Gòsol and Pedraforca mountain which adressed to us direction Bagà. As it happens, we did what was planified... rest and having a good dinner with our friend Fono and his partner.</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIbDysO4EXv7Gha5NPS6h22JN19tmaNaCBUwNDjuB9daVCFZhXSgNm6eLSPmMIFn91azI8VRG93Kgy_qNnxR4QfU51UA69NdWVTKXP2IfDqudyR4RTfF1Pb4GbATD9iyQGN1VzCz9OzwkbZR7jR3YiSUg_e6P8Y01AW23ZPS2NM_NgJmGynJJPk3H_5XwC/s2592/1690727333549.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2592" data-original-width="1944" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIbDysO4EXv7Gha5NPS6h22JN19tmaNaCBUwNDjuB9daVCFZhXSgNm6eLSPmMIFn91azI8VRG93Kgy_qNnxR4QfU51UA69NdWVTKXP2IfDqudyR4RTfF1Pb4GbATD9iyQGN1VzCz9OzwkbZR7jR3YiSUg_e6P8Y01AW23ZPS2NM_NgJmGynJJPk3H_5XwC/s320/1690727333549.jpg" width="240" /></a></div><p style="text-align: justify;">Sobre el guió previst i en companyia de 60 riders més ens dirigim a una velocitat més alta del previst en direcció a Tarragona. Després de Martorell comença el terreny agreste i el grup es va estirant. L'hora de dinar ens agafa al checkpoint 1, Tarragona, on fem la primera parada llarga, cal agafar forces... sabem que just després d'arrancar ens espera La Mussara. I és justament en aquesta gran pujada que trobem la primera sorpresa en forma de rampes de més del 20% que hem d'afrontar a les 14h sota un sol de justicia. La primera hòstia la rebo sense esperar-la, però gràcies a que encara estem frescos la superem sense massa dificultat. El primer port ens uneix amb Ugo, el francès indestructible de Limoges, amb qui mano a mano i rellevant ens plantem a Lleida a l'hora de sopar. De moment 250Km en poc mes de 14h.</p><p style="text-align: justify;"><i>60 riders and us rode quickly in direction Tarragona, in a higher speed we expected. Just getting Martorell started dificult terrain and the main group was slightly elonged. We got to Tarragona, checkpoint 1, at 13h, and is for that reason we decided to eat in a comfortable and long time way, We know the first big mountain, La Mussara, is waiting for us in few kilometers. And is just at this point we found the first unexpected surprise, high percentages in starting hills that we had to ride under hot conditions. The first slap in my face I received in an unexpected way, but thank to our fresh condition we could overcome without any dfificulties. Just at the climb we coincided with Ugo, an undestructible frech guy we rode with just Lleida where we got CP2 and we had dinner before we mentalized for fighting during first night. For the moment we rode 250km in 14h more or less.</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW2Pn-TpKLBzr67msJ-W5AbjbmPaiWw6BxEvCT7b4NE8Xw1jAUfiYIplzS9bPLXk0C5DVP2owPAa5zbTbqeV0aeAzsoCRvR8i1VEPMyYOY6f00I3JFMxVkGXzelPuRSN1feccUUBNhi2X_RkoW1kXWsdw9VsM9drut_dO_2N4-kw0QV1UuXLCtc8jEc09z/s4080/1690727333691.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="4080" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW2Pn-TpKLBzr67msJ-W5AbjbmPaiWw6BxEvCT7b4NE8Xw1jAUfiYIplzS9bPLXk0C5DVP2owPAa5zbTbqeV0aeAzsoCRvR8i1VEPMyYOY6f00I3JFMxVkGXzelPuRSN1feccUUBNhi2X_RkoW1kXWsdw9VsM9drut_dO_2N4-kw0QV1UuXLCtc8jEc09z/s320/1690727333691.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">La primera nit comença i ens anem atançant a lo xungo mentre incrementem el grup a 4 amb la nouvinguda de Alex de Bescanó. Comencem la pujada i em sorprèn una carretera ben asfaltada quan esperava un camí de rocs...això ens anima i quan arribem a lo xungo, pateo perllongat, ho afrontem amb la moral alta. De tota manera, la fatiga i la duresa del terreny pels voltants de Gavarra ens minven mica en mica l'energia que ni tan sols a llarga baixada a Coll de Nargó aconsegueix recuperar. És temps per fer una nova parada i avituallament abans de la dura jornada diurna que ens ha d'atansar al Berguedà.</p><p style="text-align: justify;"><i>The first night started and we were approaching to the most dificult area while we increased the group to 4 people with the new presence of Alex from Bescanó. We started the climb and w were susprised by the well tarmac road while we were expecting a bad and stony track. That situation made us excited and when we got the difficult section we had a good mood to fight to. Anyway, fatigue and terrain hardness around Gavarra made us powerless and the long fun downhill didn't permit us to recover. Coll de Nargó is where we decided to stop again for eating and resting enought to deal what was waiting for us before to get the comarca of Berguedà.</i></p><p style="text-align: justify;">El parar i emplenar el buche en aquesta ocasió no té l'efecte esperat i ja en les primeres rampes de Montant de Tost veig com vaig fent la goma al mateix temps que la suor regalima per tot el meu cos. L'Edu es mantè fort tivant del grup la qual cosa m'anima per un costat però em debilita per l'altre. Tant és aixi que en la segona pujada cap a Tuixen i la Josa del Cadí hem fer una powernap de 15 minuts abans d'entrar en la segona sorpresa de la ruta, la pujada per darrere el Pedraforca que ens ha d'atansar a Bagà. Vaig perdent de vista als companys al mateix temps que les forces van minvant, nomès em mantinc viu per la il·lusió de retrobar el bon amic Saul que ens espera a Bagà per dinar, amb el seu fill Marçal.</p><p style="text-align: justify;"><i>Stopping and eating wasn't the expected effect in that ocasion. In the firsts ramps of Montant de Tost climb I saw my legs were going down at the same time I was sweating my whole body as much as I desired. Edu was the strongest in the group, I was feeling happy for that reason at the same time I was going down my pace. Is for that question that in the second climb towards Tuixen and Josa del Cadi we had to do a 15 minuts powernap before to find the secod surprise of the route, the climb at the north face of Pedraforca mountain before to arrive to Bagà. In this zone I lost my friends at the same time my legs were really weak. I only maintained some ilusion for a meeting in Bagà with our friend Saul who is waiting there for lunch with his son, Marçal..</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC46daBkmO_8BAAwfDsgOsN8WHJV4NAzjXj_0GW5X10QzbORTLttVe5RdQqPODeOJ2wcwIANNfLqj1cKVrk8ZCHOTjlFehgYPAHqpmmw4jwSVbfJYnSKoSlFZGgeK1WmdXJBEK--5QRqtzlNW87uPTb9VnLLGmxWHhAwo6kcWHtc55qazwBOlAfWSN-SDD/s1600/IMG-20230724-WA0008.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC46daBkmO_8BAAwfDsgOsN8WHJV4NAzjXj_0GW5X10QzbORTLttVe5RdQqPODeOJ2wcwIANNfLqj1cKVrk8ZCHOTjlFehgYPAHqpmmw4jwSVbfJYnSKoSlFZGgeK1WmdXJBEK--5QRqtzlNW87uPTb9VnLLGmxWHhAwo6kcWHtc55qazwBOlAfWSN-SDD/s320/IMG-20230724-WA0008.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Aleix, Ugo, David<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh27D9sUPC5AgnZoni4ARAj27AOQ7m-pdGObrXC5ndaaf6DThYB0884u9q7SXdsGtjWT0L6GfphNieDNMQMBmrcki6mgkVZPcGkyXzfvfy4xuJmgkIjQXIAl681SO6HU3d77XcKZ5I2wh94yGVIuVgKJo3S-uph0vs0wU7a0zy3F6r-ilzqJ55S1Ue9292H/s4080/1690727333646.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="4080" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh27D9sUPC5AgnZoni4ARAj27AOQ7m-pdGObrXC5ndaaf6DThYB0884u9q7SXdsGtjWT0L6GfphNieDNMQMBmrcki6mgkVZPcGkyXzfvfy4xuJmgkIjQXIAl681SO6HU3d77XcKZ5I2wh94yGVIuVgKJo3S-uph0vs0wU7a0zy3F6r-ilzqJ55S1Ue9292H/s320/1690727333646.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;">David xungo</div><p style="text-align: justify;">Després de 2h a Bagà decidim arrancar. A la pregunta: que tal és el port?, Saul ens respon que és el més dur de Catalunya (18Km i 1200+). Aquest argument no m'afecta però em preocupa donat el meu estat de fatiga. Novament el sol de justicia i la manca de cames em van allunyant dels meus companys fins que al Km 6 caic literalment rendit en una ombra de la pujada, abatut i destronat...NO PUC MES. L'Edu recula i m'intenta animar per descansar i seguir però sóc plenament conscient que necessito descansar com Déu mana, en un llit; per lo que decidim desfer els 6km que hem pujat i descansar a Bagà. Anem en parella i en aquests moments és important que el fort es posi en el lloc del dèbil. L'Edu està a l'alçada de dels circumstàncies. Ugo i Aleix ja fa estona que han seguit el seu camí. Mentre descansem l'Edu té un problema mecànic en una roda que fa impossible seguir sense reparar-ho. El meu estat físic i aquest problema ens minven les forces i decidim que el millor és plegar, anem rumiant aquesta idea en el plaç de mitja hora quan una trucada a Saul, el nostre salvador, ens permet veure la llum i valorar la possibilitat de seguir. La salvada mecànica i l'aparició de Quico de Saragossa ens donen un aire renovador que fan que les costes del Coll de Pal no semblin tan dures com a mitja tarde.</p><p style="text-align: justify;"><i>After spent 2h in Bagà we decided restart the way. We asked Saul about Coll de Pal characteristics, and he answered it's clearly the most difficult climb in Catalonia (18km and 1200m+). This description didn't affect to me, but I was worried about my physical status. Another time and under hot conditions my legs weren't fit and newly I droped and just at the kilometric point number 6 I felt down exhausted in a shadown in the road... I COULDN'T CONTINUE. My partner Edu came back and tried to recover my mind and offered to rest as enought time as necessary to restart the climb, but I'm KO and I saw in a clearly way I needed to go to bed ; and is for that reason we came back to Bagà. Ugo and Aleix went up and they took their own way. In our rest time, Edu realized he had a problem in his rear wheel which without a repair it would be impossible to continue. My physical status and this mecanical trouble gave us the impression that the best was to abandon. We were thinking in this idea but a Saul call, our recuer, gave us a new light and hope to continue. Resolve that problem and finding Quico from Zaragoza gave us a new air which permited us to overcome Col de Pal easyly that expected the afternoon before.</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWX3gZavz93ctIbPGLfslYukgVn2DeOhXLMAqQZt_s7q8xYRmSGvA5j0vjbgB9SKkioninv8SKUZEWPnkI4m-QJzQiF-_U4_iuQjAons6LH0a_VF8G9DqY07qTmuLg6ovhZnxM1sPJwhFLmuzc8Ve6uGHvN39uV8KbIjTWBbX-Bj_rAeyFlbX0ji4pMBrj/s2592/1690727333507.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWX3gZavz93ctIbPGLfslYukgVn2DeOhXLMAqQZt_s7q8xYRmSGvA5j0vjbgB9SKkioninv8SKUZEWPnkI4m-QJzQiF-_U4_iuQjAons6LH0a_VF8G9DqY07qTmuLg6ovhZnxM1sPJwhFLmuzc8Ve6uGHvN39uV8KbIjTWBbX-Bj_rAeyFlbX0ji4pMBrj/s320/1690727333507.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;">Quico, David</div><p style="text-align: justify;">Coronem coll de Pal i baixem per pistes d'esquí fins a l'estació de La Molina on farem una parada de 3h a dormir de nou. Ens salvem literalment de la pluja per 30 segons.</p><p style="text-align: justify;"><i>We reached Col de Pal and went down to La Molina sky station where we decided together to rest 3h more before to start a new day. We saved getting wet for 30 seconds literaly. Buff!!</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0K8xxdQowGsWLEobCNb1nNYEm6nop0AeEuFkrITJM6zns1Eth7_Is4ATh9aK3GMGJtWgzJ2vILXnbhK3lAc7SyqYzs2oZ-FgiLZzdjK2TIdSfvo_dY_PCaNruSbteZDu4QSwXQfiaD8MYkfmIytJ7DuNIUKaBrGGkzoXehyf1YQSNy9vu829_moC-nySr/s2000/IMG-20230726-WA0010.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0K8xxdQowGsWLEobCNb1nNYEm6nop0AeEuFkrITJM6zns1Eth7_Is4ATh9aK3GMGJtWgzJ2vILXnbhK3lAc7SyqYzs2oZ-FgiLZzdjK2TIdSfvo_dY_PCaNruSbteZDu4QSwXQfiaD8MYkfmIytJ7DuNIUKaBrGGkzoXehyf1YQSNy9vu829_moC-nySr/s320/IMG-20230726-WA0010.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: center;">Quico, Edu, David</p><p style="text-align: justify;">Amb el nou dia en marxa arranquem de nou. En aquest moment si que tinc la sensació d'haver recuperat forces i sóc capaç de seguir el ritme dels companys encara que el terreny enfili amunt. A Ribes de Freser avituallem bé per afrontar la ultima pujada de The Capitals. El final se'm fa llarg, apareix novament la fatiga i ni tan sols sóc capaç de seguir el ritme de Quico que porta un desarrollo de mountain bike. Coronar em dona força mental i ja sé, encara que falti molt, que acabaré la prova. Just en aquest punt ens ajuntem 4 riders: Edu, jo, Quico i Dani de Piera. Serà amb els amb qui acabarem la prova a ratos disfrutant i a ratos patint. El terreny ara es favorable i quan la carretera es plana em trobo molt comode a pesar de la fatiga. Arribar a Girona ens costa però ho fundim ràpid ... ja nomès queda el darrer tram Girona-Barcelona.</p><p style="text-align: justify;"><i>Starting the new day I had best feelings and I was recovered. I was able to follow my colleagues despite the terrain was with upper tendency. In Ribes de Freser we took a break before to deal the last big climb in this The Capitals edition. The final segment was really hard for my legs and my mind, fatigue reappeared and I wasn't able to follow Quico's pace, who was riding in a mountain bike gear. Overcoming the top gave me mental strenght and, just at that moment, I was convinced I was going to finish that race, despite it lasted a lot before the finish line. At that point, we were riding closely 4 riders: Edu, me, Quico and Dani from Piera. These four team riders would be riding together just to the end point, sometimes laughting and sometimes suffering. Terrain were favorable and when track is flat I was feeling like a fish in water despite the fatigue. To get Girona was a bit dificult but we did it so quickly.... it only rested the Girona-Barcelona segment.</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizWjQ4yi6JVLODorJVKgPTyIBVgSumbdaYmB6P0jJn_N_RSMH9c52EfRNg1bec1gewfROCPRWDUwtNNuTZAS6h4VFLn8xLXzPe1ikhLhhqaRT3xr6mYSvf0I_vyYQjthSFjQmYl0mFJG0aOqsM3in3De_POeHVT0H_t_Ru7b-i-CDPzXRS7Zd4THj0CzDj/s2048/IMG-20230726-WA0013.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizWjQ4yi6JVLODorJVKgPTyIBVgSumbdaYmB6P0jJn_N_RSMH9c52EfRNg1bec1gewfROCPRWDUwtNNuTZAS6h4VFLn8xLXzPe1ikhLhhqaRT3xr6mYSvf0I_vyYQjthSFjQmYl0mFJG0aOqsM3in3De_POeHVT0H_t_Ru7b-i-CDPzXRS7Zd4THj0CzDj/s320/IMG-20230726-WA0013.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;">Dani, Edu, David</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuidDRswAtMm90l55nl7JbT4ba81UsSalkGlLtz-yumq_56LbrXlW9dfcK8SqLv_zY1yxaitQr2AiLxu6v1GRVAvAA96JQ6PH5zb2jX8RCDWm7n4lLR8eqXp5jPxPWCjAfuST7urrJhCzFry1zwRSEf4YzI-ALFvVfbA74DeOXaH4hl69Qz7HhiOcrKsrf/s4080/1690727333571.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4080" data-original-width="3072" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuidDRswAtMm90l55nl7JbT4ba81UsSalkGlLtz-yumq_56LbrXlW9dfcK8SqLv_zY1yxaitQr2AiLxu6v1GRVAvAA96JQ6PH5zb2jX8RCDWm7n4lLR8eqXp5jPxPWCjAfuST7urrJhCzFry1zwRSEf4YzI-ALFvVfbA74DeOXaH4hl69Qz7HhiOcrKsrf/s320/1690727333571.jpg" width="241" /></a></div><div style="text-align: center;">Check point 4: Girona</div><p style="text-align: justify;">A ritme inconstant per la fatiga, el terreny, la necessitat de dormir (fem dos powernaps), el mal de cul i les ganes d'arribar fan que en algun tram estem de mala llet. Intento fugir de mals pensaments, però en aquesta alçada de la ruta costa. La visualització del port de Barcelona és lo únic que calma el meu malhumor que es va esbaint en els darrers 5km mentre saboregem amb dolçor el plaer d'haver assolit un repte que ha estat molt aprop de l'abandó. </p><p style="text-align: justify;"><i>In an irregular pace because the fatigue, the terrain, the insomnia (we needed two powernaps), our anus hurts and the hope to finish we got angry sometimes. I tried to remove bag thoughts, but at this point of the race it was difficult for me to do it. Only the view of Barcelona harbour got us the necessary calm for enjoy the last 5km, in which we tasted the sweet pleasure of obtain a dificult goal in which we were very close to the abandon.</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHt2EofvyQ9EsKXlYE_l9wxZ0YswsJsXfwP_MvZ_OsbZTZSjOrIHARc_fipVtRTmm4w1v-SjfYnNLtxOgLoiVAtLBrsLgfy_lBOdxbqjTCOJUZiRWTtAXRjW6aMcwXd00WaMY-ICvIXy-VxtI1KlqK7PN77LGdhCkEy3h8wSpP_mSrryCnedSI2oYFKq2-/s320/IMG-20230726-WA0002.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="320" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHt2EofvyQ9EsKXlYE_l9wxZ0YswsJsXfwP_MvZ_OsbZTZSjOrIHARc_fipVtRTmm4w1v-SjfYnNLtxOgLoiVAtLBrsLgfy_lBOdxbqjTCOJUZiRWTtAXRjW6aMcwXd00WaMY-ICvIXy-VxtI1KlqK7PN77LGdhCkEy3h8wSpP_mSrryCnedSI2oYFKq2-/s1600/IMG-20230726-WA0002.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;">Dani, Edu, David i Quico</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKAAN_e_ry7gt-n3iKczmuZo9vXUTkEeA9aRveUwECTHd52PzQoqk9tRN9KuM8MtNdcclt83THIS8uA7zFTPL6ekXk9e0wRK5ImSheA1LXmSj8G7w4AuTgj2ZGNtYi5Vk-hBKaT3xl-eXydNvdEMyMJ-E2cOhqcOStCcfme56OfzuBLAU0a-gkmPSoeDDl/s320/Copia%20de%20IMG-20230726-WA0006.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="320" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKAAN_e_ry7gt-n3iKczmuZo9vXUTkEeA9aRveUwECTHd52PzQoqk9tRN9KuM8MtNdcclt83THIS8uA7zFTPL6ekXk9e0wRK5ImSheA1LXmSj8G7w4AuTgj2ZGNtYi5Vk-hBKaT3xl-eXydNvdEMyMJ-E2cOhqcOStCcfme56OfzuBLAU0a-gkmPSoeDDl/s1600/Copia%20de%20IMG-20230726-WA0006.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;">Team Esierri-UC Tremp</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Que he après en el decurs de The Capitals?</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">1.- És possible ressucitar fins en tres ocasions. L'abandó ha estat molt aprop a Bagà i a La Molina. Tot i la dificultat en la logistica de l'abandó era molt més atractiu plegar que seguir. Hem estat capaços de capgirar la situació i de gaudir de la major part del tram que quedava fins a meta. També és cert que quan un ha estat a la UCI la recuperació no és plena com per gaudir de l'esforç donat que la debilitat de cames condiciona l'haver d'anar més lent del que un voldria.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">2.- És important planificar el descans de la mateixa manera que planifiquem el menjar i el beure. S'ha de menjar i beure abans de tenir gana i sed; doncs cal descansar abans de tenir son. A partir d'ara hauré de provar diferents maneres de descansar per optimitzar el rendiment final.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">3.- La sensació d'anar fent la goma durant hores i hores arriba a ser tan esgotador emocionalment que potser és millor deixar.se caure del grup abans no et vagi desgastant mica en mica.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">4.- El desarrollo de la bici, quan més cadència millor. En aquest cas la força que tenia a les cames no servia per moure el que portava. Algo em va passar que me les va debilitar....</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">5.- El descans dels companys quan un no ho necessita clarament pot ser un factor decisiu per acabar amb bones sensacions, val la pena aprofitar-ho encara que en aquell moment no ens calgui.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>What I was learning during The Capitals?</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>1.- It's possible to revive even in three ocasions. Abandon was very close in Bagà and in La Molina. Despite the dificult logistics in abandon it was more atractive to stop than to continue. We were able to turn on the situation and even we enjoyed the track it lasted to the end. It's also certain when someone was at ICU, recovery wouldn't be as complete as we expected for enjoying the riding efforts. Legs weakness conditiones our speed, and we ride slowly as we would do.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>2.- Is as important eating and drinkint as to planifie resting time. It's imporntat to eat before we're hangry, as important is drinking before we're thirsty; then, it's so important resting before being sleepy. In the next futur I'll have to train which will be the best way to rest.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>3.- The permanent feeling of droping durint a long time is so tiring that may be it would be a good idea to definitively drop from de group to survive to the end.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>4.- The bike gear is essential when the body goes down. It's important to be able to move a high cadence. In that occasion my legs couldn't move the gear I wear... but something else happened to my legs I thought.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>5.- Colleagues rest is important even for ourselves and it could be an esential factor to finish with a good feelings. It could be important to rest at time isn't necessarily.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">En fi, ara descans uns dies per anar carregant novament les piles. Las 500 millas Canibal ens esperen al setembre.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Força i pedals!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>Rightnow is time for resting and to restart energy. 500 Millas Canibal are waiting in last september. Power and pedals!</i></div><br /><p>PD: va ser un plaer compartir amb tots els riders amb qui vam coincidir i va ser una sort tenir a Edu de company, l'un sense l'altre no haguéssim estat capaços d'acabar la prova. Gràcies Edu per la paciència.</p><p><i>I'm really glad to share with every biker we ride with during the race, and I was lucky to be close to Edu, to ride in partners gave us the opportunity to finish The Capitals. Thanks Edu for your patience.</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br /><p><br /></p><p><br /></p>dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-63596146740842159142023-06-21T21:51:00.005+02:002023-06-21T22:02:32.804+02:00Dedoctor returns<div style="text-align: justify;">Fa uns anys vaig prendre la iniciativa d'escriure les meves vivències en un blog, una especie de Diari Personal en el que inicialment explicava les meves experiències damunt de la bici i del meu coneixement al respecte. Amb el temps es va embolicar amb la barreja de temes mèdics d'acord a la meva professió... i després d'uns anys de <i>standby</i> m'apeteix reemprendre aquesta activitat, en ocasions parlant de ciclisme i en ocasions parlant de medicina... i en ocasions d'ambdues.</div><div style="text-align: justify;">En aquesta ocasió es tracta d'explicar la meva experiència a la Brevet 600 de La Fuliola amb el meu company de fatigues, l'Edu...</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><i>A few years ago I decided to write my experiences in a blog, like a personal diary in which I usually explained my bike adventures and my knowledge about it. As time goes by I was agravating myself with a mixture of medical subjects acording to my job.... At that moment, after a standby time, I want to continue with that activity for another time again, sometimes talking about cycling, sometimes writting about medicine... and the major part of the ocasions mixing both of them.</i></div><div><br /></div></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW2ZtBLM4oYhXUGN-4aM7eO4VeESyPGuLpd1vscduUiAMI8FxNjkGxU2PlcCF72meV0Xh5LOCkjjAzTA5aSlc7AkaIsxqzwh1zkolQf2C0wQo0qrtXPx7wqlY5vUIVwYT9LOZJt1Nl1LPuS1ZUS-GYiXZ-5mA4C2f5XYOhNadOLWYmwsTIO9X6zaUZveHn/s2592/1687332718861.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW2ZtBLM4oYhXUGN-4aM7eO4VeESyPGuLpd1vscduUiAMI8FxNjkGxU2PlcCF72meV0Xh5LOCkjjAzTA5aSlc7AkaIsxqzwh1zkolQf2C0wQo0qrtXPx7wqlY5vUIVwYT9LOZJt1Nl1LPuS1ZUS-GYiXZ-5mA4C2f5XYOhNadOLWYmwsTIO9X6zaUZveHn/s320/1687332718861.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">El passat 16 de juny ens plantegem el repte de participar en la Brevet de 600Km de La Fuliola. Una brevet és una ruta realitzada en format randonneur que pretèn disfrutar de l'art de pedalar al mateix temps de gaudir del paisatge que ens ofereix la ruta en tots els seus aspectes: el natural, el gastronòmic, el cultural... aquesta és la filosofia del món randonneur. Amb els anys crec que aquesta perspectiva ha anat canviant i ha passat a predominar l'aspecte cicloesportiu minvant l'interès en lo culturo-gastronomic. Molts dels que participem en aquests events ens agrada fer-ho al màxim de les nostres possibilitats, la qual cosa implica pedalar a un ritme alegre (que no vol dir elevat), minimitzant les parades per menjar, beure i descansar. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>On that ocasion I want to explain my experience in our attendance to La Fuliola 600Km brevet with my friend Edu. Last 16th june we drove to La Fuliola to parcicipate in that 600 km brevet. A brevet is a bike trip which consists in riding at the same time we're enjoying landscape in the whole aspects: nature, gastronomy, cultural context... so, that's randonneur phylosophy. As time goes by this point of view was changing and overcome to cyclosportive interest beyond gastro-cultural stuf. Many of us are riding in the best of ourselves which means we have to ride as quickly as we are able to but below our best conditions, wasting time enough for drinking, eating and resting.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jZAaJhjqnlMZNIbeHP5o5x09hwwYtXnhPpaIqHf4eDVTphOdteRbkyEljSSbGKeOsCLc-xDvkshNUJrM7TFJhlMqw8Mrj8rOs19laClff-BaHcBdZsJtQg6pBhJWNcgWD1r9Ny8kQSGw9gIW6z9lpr8HMNq9W4z6vpUcFbz-mbL5Lvn6KJXp4LBjXj6S/s4080/1687332718766.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="4080" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jZAaJhjqnlMZNIbeHP5o5x09hwwYtXnhPpaIqHf4eDVTphOdteRbkyEljSSbGKeOsCLc-xDvkshNUJrM7TFJhlMqw8Mrj8rOs19laClff-BaHcBdZsJtQg6pBhJWNcgWD1r9Ny8kQSGw9gIW6z9lpr8HMNq9W4z6vpUcFbz-mbL5Lvn6KJXp4LBjXj6S/s320/1687332718766.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">En lo que respecta a lo mèdic cal tenir en compte que aquesta activitat en si mateixa no és sana. Exposar l'organisme a un stress físic en quan a l'esforç mantingut i a les condicions meteorològiques (siguin quines siguin) genera un desequilibri que requereix energia natural per contraposar-ho. El cos humà és una màquina que frega la perfecció i en situacions com les descrites té la capacitat de regenerar, generar alertes, sobreposar-se a la deshidratació, posar remei a la rotura fibrilar... sempre amb l'objectiu de mantenir l'homeostasi corporal, és a dir, l'equilibri.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>In reference to medical aspects, in my opinion, participate in brevets is not a healthy activity. To expose our body to such physical stresses requires that our body must to do a big natural power to compensate. Human body is practically a perfect machine and when it's exposed to such situations it has the ability to regenerate, make to us some alerts, overcome dehydration, solve fibrilar ruptures... always whith the goal of obtain a newly homeosthasys, which means to come back to stability.</i></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLd75VmKP6_zlyPVjAFs12lgGwZSpz31W0iGvmmqGFiL7gbt83aX6Onioif9_Z4JWpTQcFJmghr9ofmU5N-wx7K7V-jSy1B5AvDpz_rai29tN9OJNdAEnKM8FHj4AJ2wIKaeUwoOimEm1HJzFewnl_XI_4oEEitUc-pNzPYkvcxfPa1gMD0DdgJArhUhcw/s4080/1687332718913.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4080" data-original-width="3072" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLd75VmKP6_zlyPVjAFs12lgGwZSpz31W0iGvmmqGFiL7gbt83aX6Onioif9_Z4JWpTQcFJmghr9ofmU5N-wx7K7V-jSy1B5AvDpz_rai29tN9OJNdAEnKM8FHj4AJ2wIKaeUwoOimEm1HJzFewnl_XI_4oEEitUc-pNzPYkvcxfPa1gMD0DdgJArhUhcw/s320/1687332718913.jpg" width="241" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La meva experiència en participacions similars a la de La Fuliola em dona un bagatge tal que m'atreveixo a afirmar que aquesta ha estat una de les més treballades i dures, tot i que el recorregut inicial no semblava tal cosa. Amb l'Edu hem hagut de remar a contracorrent en tota l'estona, des de l'inici pel retard en la sortida i per una punxada desafortunada en els primers kilemotres que ens ha fer perdre un temps no tan important en quan a la quantia però si en quan a la vàlua. De l'objectiu inicial d'anar a un ritme sostingut i intentar baixar de les 30h, hem hagut d'anar modificant els objectius sobre la marxa. La calor, les llargues rectes de Egea de los Caballeros a 40º, la manca d'avituallament hídric, la pluja mantinguda i tremenda de Sos del Rey Catolico, el fred posterior, l'entrada a la foscor i la nova remullada nocturna en la reempresa de la marxa han deteriorat les nostra actitut positiva. Jo estic bregat en aquestes batalles, l'Edu és novell i per ell ha estat dur i sorprenent a parts iguals el veure com quasi estavem al punt de l'abandó com veure la remontada i el bon estat físic en que hem afrontat els segons 300km. En lo emocional, pedalar hores i hores et fa oscilar de lo eufòric a lo catastròfic, de lo controlable a lo imprevisible, de la calor extrema al fred insoportable, de la gana a les ganes de vomitar... en fi, uns daltibaixos propis de la vida concentrats en unes hores i que al final simplement ens preparen i ens fan mes forts no sols per futures batalles sino també pels esdeveniments de la vida en si mateixa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>My experience in similar brevets to that one gives me as enought information to asert La Fuliola is one of the most difficult I rode until now, despite previously it seemed easily. Me and Edu have to ride against some troubles, initially because our delay at the start line and lately by an unfortunate flat which took us so much time to complain ourselves, not for the quantity itself nor its value in fatigue. The initial goal was to maintain a quickly pace and trying to finish below 30 hours; but we had to change our whishes meanwhile we had problems to solve. Hot wheather, long roads direction Egea de los Caballeros at 40ºC, difficulties on hydration, a lot of rain in Sos del Rey Catolico, latest cold wheather at the entrance of the night and a newly version of rain at early night affected our positive mentality. I'm experienced in that events but Edu was rookie, and is for that reason in was hard and surprisingly at the same way for him, because he suffered opposite feelings between thoughts about abandon and spectacular recovery that allowed us to make a great second 300 km block. In reference to emotional status, riding for a long time makes us opposite feelings between euphoria and catastrophe, from controled situation to unpredictable one, from extrem hot to intolerable cold, from to be hungry to have nausea.... that's like a roller coaster, like life itself.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSfy8Emfjw-YERlTT0Dqqp4X49VCLKtJk1oH5G3yn0_kW6kUPtgXUS6ZbqdNcue_mVfrz_VjX3COwi1GMU7TwPcivQ5mpPX2z7_NQ1_VqndjhLmbe66C2Q6jd0Uyn46TVeVz3Q90Bnf-1EyIspONrZwirEwUFLFhN9elPau6opJP1zlHj2d8jLWZP1kDRL/s4080/1687332718884.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="4080" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSfy8Emfjw-YERlTT0Dqqp4X49VCLKtJk1oH5G3yn0_kW6kUPtgXUS6ZbqdNcue_mVfrz_VjX3COwi1GMU7TwPcivQ5mpPX2z7_NQ1_VqndjhLmbe66C2Q6jd0Uyn46TVeVz3Q90Bnf-1EyIspONrZwirEwUFLFhN9elPau6opJP1zlHj2d8jLWZP1kDRL/s320/1687332718884.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><b><u>Que he après d'aquesta experiència?</u></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1.- Cal preveure tot lo dolent i magnificar-ho. Sabiem que ens mullariem però no pensavem que en tanta magnitut. Aquest ha estat un punt clau per no ser capaços de pedalar a pesar de les circumstàncies</div><div style="text-align: justify;">2.- Un bon company de fatiga és un gran puntal. La mateixa experiència en solitari hagués estat més dura i aborrida. Les inclemencies patides han tingut un punt positiu que és la coincidència amb el Joan de Cardedeu i el Ramon de Castellnou de Seana que han suposat un revulsiu en positiu. Les converses creuades que hem mantingut tots quatre durant les darreres 10h de la brevet l'han fet més portadora i l'hem disfrutat fins al final, a pesar del vent de cara.</div><div style="text-align: justify;">3.- L'Edu i jo estem valents. Els ritmes i els relleus que hem anat practicant al llarg de la jornada ens fan ser optimistes davant l'objectiu de la temporada que és fer un bon paper a The Capitals.</div><div style="text-align: justify;">4.- L'edat no és un handicap per aquest tipus de proves. Ciclistes d'edat molt més avançada que nosaltres han estat capaços d'anar més ràpids patint les mateixes incidències que nosaltres, per tant, són més resilients... a l'igual que en la vida, les experiències viscudes ens fan més valents (ja m'ho creia, i ara ho he corroborat)</div><div style="text-align: justify;">5.- Lo important de la ultradistancia és disfrutar. Si s'aconsegueix disfrutar es pot aconseguir un gran resultat. Per gaudir és important donar-li al cos el que necessita que no és res més que mejar, beure i descansar quan el cos ho demani, en ocasions planificat. A pesar de garantir aquestes necessitats pot ser possible no obtenir un bon resultat, les matematiques no funcionen en aquest món. Si tot fos previsible, matemàtic i controlable ja no seria interessant... la incertesa hi afegeix aquest punt de màgia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><b><u><i>What did I learn about that experience?</i></u></b></div><div><i><br /></i></div><div><i>1.- It's important to predict everything bad and magnify it. We knew about wheaher prediction and we knew about a big possibility of raining, but we didn't predict so much rain. That was a key about our defeat in the initial goal.</i></div><div><i><br /></i></div><div><i>2.- Ride with other people is important. The same experience alone would be more difficult and boring. The bad wheather conditions had a positive consequence, we had the chance to find Joan from Cardedeu (Barcelona) and Ramon from Castellnou de Seana (Lleida). They wasted time with us during last 10 hours, that question was key for having positive thoughts. Our crossing conversations made it easy and we enjoyed the final part of this madness.</i></div><div><i><br /></i></div><div><i>3.- Me and Edu are strong. Paces and relays we practiced during the journey make us optimistic for next objective, we want to do a good result at The Capitals gravel race.</i></div><div><i><br /></i></div><div><i>4.- Age is not a handicap for these events. Older cyclists would be able to ride quickly at the same exposed wheather conditions we're exposed too. So, they're more resilients as we're... it's like life itself, living experiences makes us stronger (I knew it but now I've verified it).</i></div><div><i><br /></i></div><div><i>5.- The important question in ultracycling is enjoy as much time as possible. If we're able to enjoy it's possible to achieve a good result. In order to do it it's important to offer to our body what it needs, so simple as eating, drinking and resting. Despite to warrant these requirements may not be possible to obtain a good result, maths doesn't work in this subject. If everything was foreseeable, mathematic and under control it woudn't be interesting.... uncertainty makes it so magic!!</i></div><div><div><i><br /></i></div><div><br /></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtO68F5q-IqGpPtaX84tRx09spF_HnhYCPbaWArJ_Qa1q-T_-QHMnwtNU1eDoASU8iq1EwjNFL2w3Bj3VkKOwP6nZTBac_Djq_URiMrknnemEhLf4yZOXWYmnXF6sMUpLvz2bLBYV9p0XRxM3wy158_b4KYN3zmX7LLNiGDvU8IWfES4CNI0Kwdf4VbDdJ/s1024/IMG-20230619-WA0000.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtO68F5q-IqGpPtaX84tRx09spF_HnhYCPbaWArJ_Qa1q-T_-QHMnwtNU1eDoASU8iq1EwjNFL2w3Bj3VkKOwP6nZTBac_Djq_URiMrknnemEhLf4yZOXWYmnXF6sMUpLvz2bLBYV9p0XRxM3wy158_b4KYN3zmX7LLNiGDvU8IWfES4CNI0Kwdf4VbDdJ/s320/IMG-20230619-WA0000.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Anirem aprenent en futures aventures... de moment deixo el testimoni d`aquestes paraules i el video que ha editat l'Edu.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Gdep5R1h6lU" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc6unUQumUEyevxpW_JV0lCBoJGMizvTfhQpbH0YRBlPquT4gBf6HSi0iEiDN_hwb756AZqd1NyAY-TZ6J_CirpDsGAtBnWYZSdz2tCqO5gsYeE-rAN7CQeMF1hUf3HmcxOaa37SG6iTMAt59_9RPgTesF8yKUPwljcPVzQ9yc8E37A_YdkaFFOjPeGEJ3/s320/Edu.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: center;">Click the image</div><div style="text-align: justify;"><div><i><br /></i></div><div><i>We're going to learn in futur adventures. For the moment I gave you an evidence in words and also in a movie edited by Edu.</i></div><div><i><br /></i></div><div><i><br /></i></div><div><i>Thank you folks, see you soon!</i></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><div style="text-align: justify;"><br /></div>dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com225620 Tremp, Lérida, España42.1669147 0.894929613.856680863821154 -34.2613204 70.477148536178845 36.0511796tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-25436145402039777322017-01-14T08:43:00.001+01:002017-01-14T08:50:33.832+01:00Maneres i maneres...<div style="text-align: justify;">
Hi ha dos moments trascendentals en la vida d'una persona: el primer és el naixement i el segon és la mort. I són trascendentals per que cadascun d'ells signifiquen l'inici i el final de la nostra existència en el món.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyX9UxecYNgg2KWvKuA6-ekPq3appePvsYs8PDMN_PN-JKmp7w9PI4WTsqsq5afWzCs6vj68-bwEhgA4JNE0bSN0SdobsMkb4VpKNBWDgW9zqLT-_jC11Obhz0P7Y8jvZODa3ZvSKYkuVt/s1600/11111.GIF" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyX9UxecYNgg2KWvKuA6-ekPq3appePvsYs8PDMN_PN-JKmp7w9PI4WTsqsq5afWzCs6vj68-bwEhgA4JNE0bSN0SdobsMkb4VpKNBWDgW9zqLT-_jC11Obhz0P7Y8jvZODa3ZvSKYkuVt/s400/11111.GIF" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En general el naixement és un procès que no triem nosaltres, és un procès que ha estat planificat per les circumstàncies dels nostres progenitors; i tot i ser un procès trascendental en la nostra vida és un fet del qual no n'hem estat conscients per la immaduresa del nostre petit organisme. En general, el naixement d'una persona està envoltat d'alegria i bons sentiments donat que s'acaba d'iniciar la redacció de la primera pàgina d'un llibre que explicarà una història que no sabem si serà llarga o curta, emocionant o aborrida, plena de vida o buida de contingut... en fi, el protagonista anirà prenent decisions i fruit de la seva manera de fer es veurà si la resta dels personatges en comparteixen experiències, que alhora són redactades en els llibres dels quals en són protagonistes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Els metges generalistes, malauradament, hem deixat de participar en el naixement de les persones... en la nostra societat aquesta ara és tasca d'obstetres, llevadors/res, infermers/eres i auxiliars de quirófan, anestesistes i pediatres. Personalment em sap greu no poder participar d'una experiència tan trascendental en la vida d'una persona...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz0SDzM4hd66pWmsDtdDrcmvpgh-fd-E086rWDqFUvYuws-sCBSdTdm0MYTqVPkOeLW4zyUmOprmk2pmzKO74gDKQQtsiZmYEALfjIvxH1v4YpTOhStHeGsQ68gAVTNMkzupUz4X1R7Tb_/s1600/7acf7-stevejobs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz0SDzM4hd66pWmsDtdDrcmvpgh-fd-E086rWDqFUvYuws-sCBSdTdm0MYTqVPkOeLW4zyUmOprmk2pmzKO74gDKQQtsiZmYEALfjIvxH1v4YpTOhStHeGsQ68gAVTNMkzupUz4X1R7Tb_/s400/7acf7-stevejobs.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En canvi, els metges de familia si que podem intervenir en el fet trascendental de morir. Com diu el llibre "Recuerda que vas a morir" tots sóm conscients que tard o d'hora ens arribarà el moment... en general, si estem sans i no tenim amenaces naturals o humanes al nostre voltant, no ens plantegem que la vida es va gastant minut a minut; ara bé, en ocasions ens pot succeïr que una vivència amenaçant ens fa sentir molt viu el sentiment que el moment de morir s'atansa; i aquest fet, nosaltres que visquim en una societat que és la que és, ens fa viure aquest darrer moment (recordo, trascendental en la nostra vida) com un fet conscient i envoltat de un sentiment barrejat de pena, rabia i inconformisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
Com a metge he vist morir a molta gent i he certificat la mort de centenars de persones. Escenaris de mort n'he contemplat de tota manera... La mort no la concebo com un fracàs de la medicina (situació que pot ser perfectament contemplada en escenaris com la UVI, el quiròfan....etc) sino més aviat com el procès natural que posa punt i final a la nostra existència en funció de les nostres condicions. Aquí ens morim de vells i inconformats als 85 anys; a Mali es moren joves i conformats per la immunodeficiència del sida; i els refugiats siris es moren de fred i inconformats en un lloc que ells no han triat; tres escenaris, tres circumstàncies... simplement diferents per la intervenció d'un fet creat per l'èsser humà que en diem politica.</div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns mesos la meva feina estava vinculada amb el servei d'urgències d'un hospital. No era estrany la trucada de la infermera de la planta dels ingressats a una hora intempestiva de la nit per dir-me que un pacient havia mort i demanar-me si podia baixar a certificar la defunció. En aquest cas, l'escenari acostuma a ser la presència d'un familiar a la porta de l'habitació (el fill o bé la parella del difunt que s'ha quedat a cuidar-lo a la nit) i el pacient tumbat al llit d'una habitació que no és la seva, compartint habitacle amb un company/nya que ell/ella no han triat i jaient inert sense alè ni batec ni reacció pupil·lar. Una breu intervenció amb contacte pell amb pell sempre em permet imaginar-me quina ha estat la història d'aquest llibre que ara tanco... el pacient difunt no em coneix ni jo he estat el seu metge i la familia tampoc... la meva professió i la manera com està organitzat el sistema fan que jo hagi de complir amb els meus deures i sigui protagonista d'un final de procès del qual n'he estat partícep per les circumstàncies... era allí. En aquest escenari, una breu conversa amb el familiar em permet conèixer algun vestigi de la humanitat de qui ara ha deixat de ser... i en aquest contexte s'acaba la història. </div>
<div style="text-align: justify;">
També he de dir que en aquest mateix escenari hospitalari no era raro trobar pacients al final de la seva vida que morien sols, ni tan sols tenir un contacte telefònic per anunciar-li la noticia. En aquest escenari sempre em quedava un buit i una pregunta sempre rondava en la meva ment: quina història hi haurà en la vida d'aquesta persona que ha condicionat morir en soletat en un llit impersonal d'un hospital qualsevol? Mai vaig saber el contingut de cap de les històries dels pacients que he certificat en aquest contexte.</div>
<div style="text-align: justify;">
El darrer certificat de defunció que he firmat ha tingut un alt contingut emocional i l'escenari ha estat aquell que crec que tots i cadascun de nosaltres ens agradaria tenir; almenys jo tinc molt clar que m'agradaria que les darreres pàgines del meu llibre fossin com aquestes. 92 anys és una edat en la que les punyeteres estadístiques ens fan claudicar. El certificat de defunció d'una història de 92 anys és una darrera pàgina d'un llibre del qual m'ha agradat participar-hi. L'escenari no ha estat cap altre que el propi llit de la persona, a casa seva i envoltada dels seus; podia haver estat el llit d'un hospital, del seu hospital i envoltada també dels seus... però els seus han volgut respectar la voluntat expressa de la protagonista per que ella volia fer el seu darrer sospir a casa seva, al seu llit i envoltada del seus... i així ha estat. El seu metge i el seu infermer podien haver pressionat per que la pacient hagués acabat en un llit que no fos el seu, cablejada a un braç i un altre en el seu hospital i envoltada del seus....però la voluntat de la pacient ha estat morir a casa, al seu llit i envoltada del seus... i el seu metge i el seu infermer han posat el seu empeny en que així hagi estat. S'ha afavorit una mort digna i en pau en el seu llit, a casa seva i envoltat pels seus essers estimats; és podria dir que el seu metge i el seu infermer han actuat amb professionalitat, però en realitat el que han fet simplement ha estat aplicar sentit comú. En aquest cas, el certificat de defunció no ha estat la darrera pàgina d'aquest llibre... n'ha estat l'epileg... que en aquest cas ha estat redactat pels seus familiars.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'epileg diu així:</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Estem molt contents per que ha mort en pau com ella volia. Ha viscut bé fins al final, fins i tot fa 2 dies havia llegit tota la tarda un de tants i tants llibres que l'havien acompanyat en aquest sofà. La lectura era l'activitat que li permetia seguir emocionant-se quan el seu cos, fruit del desgast, ja no tenia força per sortir al carrer. Era una dona sense estudis però la seva vida va ser plena, fet en el qual coincideixen tots els familiars. Tan sols ha calgut una discreta alerta que s'atansava el final per que al voltant d'una trentena d'estimats d'arreu de Catalunya s'acostessin ràpidament a casa seva per acompanayar-la en aquest darrer capítol. Molts recordaven amb gràcia l'emoció amb que va viure el seu darrer tortell de reis, en que va ser la reina protagonista quan la seva dentadura malmesa va trobar allò dificil de rossegar; altres recordaven amb nostalgia dies de vacances d'estiu al poble en que llargues trobades a taula s'eternitzaven lluny d'estris inalambrics...</i></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, com ha metge crec que hem estat encertats en respectar la voluntat del pacient en aquest fet trascendental de la seva vida. Hem tancat la pàgina d'una història que crec que ha estat magnífica. L'epíleg ha estat condicionat per la marca emocional que aquesta persona que ha deixat en tota la gent que l'ha envoltat en el seu darrer sospir.</div>
<div style="text-align: justify;">
Prenc nota!</div>
<div style="text-align: justify;">
Estic plenament convençut que descansa en pau... </div>
<br />dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-50104729020183343782016-11-13T19:53:00.000+01:002016-11-13T19:53:01.789+01:00100 kilometres<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3uZIWxQXvskX7yHbfwoubSSCehP7Uw2s2f3Vfr5BI90-PGBg5hIdYNZ7836fL5p2_WW4IaqcgmiX2S_-R7E8iJL4KsInMRPEd5IkCFKhmZ_4eejBzFSb3IkV-zTUKGHhn6dlEXimz-MTB/s1600/60c810_ce2b1b6917cc4d49b7b43c17913dedfe%257Emv2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3uZIWxQXvskX7yHbfwoubSSCehP7Uw2s2f3Vfr5BI90-PGBg5hIdYNZ7836fL5p2_WW4IaqcgmiX2S_-R7E8iJL4KsInMRPEd5IkCFKhmZ_4eejBzFSb3IkV-zTUKGHhn6dlEXimz-MTB/s400/60c810_ce2b1b6917cc4d49b7b43c17913dedfe%257Emv2.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest cap de setmana he tingut el privilegi d'estrenar-me en una cursa de 100Km. I dic estrenar-me per que encara que he corregut varies curses en que he corregut de llarg aquesta distància, he percebut en les meves carns que no és el mateix correr per temps que córrer per distància. El fet de córrer en si és el mateix, però la mentalitat del corredor canvia. El bon amic <a href="http://ultraparis.blogspot.com.es/" target="_blank">Paris Canals</a> (que porta més de 80 curses de 100Km) ja feia aquesta reflexió al 2015 en quan reclamava que a la prova d'ultrafons de les pistes de Terrassa haguéssin eliminat la modalitat 50Km i 100Km per posar 6h i 12h. En aquell moment aquesta reflexió em va semblar una minúcia, però als <a href="http://100kmcaldesdemontb.wixsite.com/100kmcaldes" target="_blank">100Km de Caldes</a> m'he adonat que la diferència entre córrer 100Km i, per exemple, córrer 9h està en l'actitut del corredor. Els 100Km t'obliguen a tenir l'actitut rebelde de no baixar el ritme, les 9h et desinflen... arriba un moment en que córrer per temps et va minvant i al final t'aconformes amb el simple fet de caminar i que passin els minuts amb la tranquilitat de saber que facis el que facis el temps passarà i el final arribarà per ell mateix. La distància pendent en el cas dels 100 t'obliga a no parar, t'obliga a rebel·lar-te contra tu mateix per que saps que si camines tardaràs més i el camí es farà més llarg. En el seu moment no vaig entendre al Paris, ara ja sé que és el que volia transmetre... com sempre passa, no aprenem pel que ens aconsellen, sino que aprenem a base de garrotades! Ho hem de patir en les nostres carns...</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-HLdVJ8DgJlXPWSqYINALxzSfu4PKa-TE0p_Tm5I5Mx0A7zyXpN13fMQYqtUjPGdkOeLny6Km2AR0Rvj0_E6xtUnahCzRXPdQezLBiZo0t1VBvkdSZuLVOCutFp5srvMo5E1Tg-nqVUsp/s1600/15002490_10154684944047329_4143863611607284011_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-HLdVJ8DgJlXPWSqYINALxzSfu4PKa-TE0p_Tm5I5Mx0A7zyXpN13fMQYqtUjPGdkOeLny6Km2AR0Rvj0_E6xtUnahCzRXPdQezLBiZo0t1VBvkdSZuLVOCutFp5srvMo5E1Tg-nqVUsp/s400/15002490_10154684944047329_4143863611607284011_o.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, el dissabte a les 7:00 es donava el tret de sortida als 100Km de Caldes, en una jornada d'atletisme ultrafondista amb rerefons solidari; l'argument de córrer en aquest cas estava plenament justificat pel lema "Córrer pels que no poden" en que s'ha recaudat per <a href="http://www.lacasadelsxuklis.org/" target="_blank">"La casa dels Xuclis"</a>. El Club Atlètic Calderí ens ha montat un circuit de 2,5Km de senders consistent en un terç de circuit picant lleugerament avall, un terç més o menys pla i un ultim 1/3 que picava amunt. Es tractava d'algo tan simple com donar 40 tombs non stop.</div>
<div style="text-align: justify;">
En l'ultrafons hi ha un pensament unànim que diu que no cal posar-se nerviós, que sempre és millor ser prudent, que cal reservar per la segona meitat de cursa, que és habitual que aquell que comença fuguent acaba arrebentat... La meva experiència al respecte és que en linees generals cal vetllar per aquesta manera de fer, però aquell que busca rendiment i resultats en moltes ocasions s'ha d'arriscar. És a dir, a grans trets és igual anar a 5:00 que a 4:50... és evident que no és igual anar a 5:00 que a 4:30... per tant, sentit comú en ambdos sentits. El segon que cal tenir present és que cal escoltar el que diu el cos, en ocasions val la pena seguir els companys i en ocasions val la pena aprofitar moments de "benestar". I tercer, jo sóc de l'opinió en que val la pena arriscar, és més divertit córrer tenint dubtes de si el cos aguantarà que no pas anar tota l'estona controlant i regulant com si el que cal es seguir un guió preestablert. Sé que aquesta actitut és arriscada, però quan surt bé, dóna sentit a allò pel que val la pena lluitar; varis fracasos repetits són necessàris per que en alguna ocasió soni la campana i assolim objectius que a priori semblaven impossibles (en el meu cas per exemple, baixar de 2:55 en marató, baixar de 8:20 en els 100Km, atansar-me a 140 en les 12h, superar 220Km en 24h...). A la marató sempre he sortit a fer un sub3h... i mentre pugui als 100Km sempre sortiré a fer 8:20. als 42 a 4:00-4:10, als 100Km a 4:50-5:00. Sé que aquests números no són suficients per que el gran <a href="https://www.youtube.com/watch?v=SEKxQJq29iU" target="_blank">Yiannis Kouros em reconegui ultrafondista</a> (ell considera que l'ultrafondista de veritat és aquell que lluita pel rendiment tot usant la força mental, i això segons ell significa córrer més de 250Km en 24h). Jo no correré mai més de 250Km en 24h, ni m'ho plantejo encara que tingués condició per fer-ho; ara bé, si que crec que val la pena lluitar per treure lo millor de mi quan les coses van maldades, de treure aquella força interior que t'obliga a córrer quan el que vols es caminar, que t'obliga a lluitar per rebaixar el crono quan el que voldries en realitat és plegar i anar-te'n cap a casa, que t'obliga a entrenar dur per que saps que és una de les maneres de que el patiment arribi més tard... en fi, de sortir del confort del sofà de casa i exposar-me a situacions limit que espavilin aquella part de mi que queda arraconada en el dia a dia. L'ultrafons m'aporta serenitat en el dia a dia... és per això que sé que nomès m'enteneu els ultrafondistes...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI03zpv3-7Mrs1rxJ5qvxFktBY_NYdWTCU0tacLUEQIyAITeiJkmgWETQQReEQRsbOThci57JMQlUou-_4kaXXMyVLTt_pc6Zk60RQB7jVl7PP0mkgF9BPqAEyQH2wQdSSmVxHk4S7rjwp/s1600/14962523_10209643978273883_824816134524778974_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI03zpv3-7Mrs1rxJ5qvxFktBY_NYdWTCU0tacLUEQIyAITeiJkmgWETQQReEQRsbOThci57JMQlUou-_4kaXXMyVLTt_pc6Zk60RQB7jVl7PP0mkgF9BPqAEyQH2wQdSSmVxHk4S7rjwp/s400/14962523_10209643978273883_824816134524778974_n.jpg" width="223" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
La cursa de Caldes va començar d'una forma trepidant... un grupet de 5-6 corredors ens vam motivar els uns als altres a intentar mantenir el ritme de 5:00... però fruit d'aquest impetu en realitat ens moviem a 4:50. Actitut arriscada però al mateix temps divertida. Dos corredors del mateix equip van tirar endavant i jo simplement esperava que en algun moment afluixessin... finalment a un d'ells el vaig atrapar (ja vaig intuir que anava tocat) i l'altre va parar al Km 50 (crec que va venir a córrer 50Km). En aquell moment em vaig quedar cap de cursa fins al Km 72, quan de manera "inespedada" l'Ivan em va atrapar. Aquell que ve del darrere i t'agafa nomès vol dir una cosa, està més valent. No em va atrapar per que hagués augmentat el ritme, simplement jo vaig anar afluixant i finalment ell el va mantenir...i a partir d'aquí l'Ivan va fer una autèntica exhibició de fortalesa i fermesa... va mantenir intacte el ritme fins deixar el crono en 8:11 (brutal!). Jo vaig ser capaç de mantenir el ritme de 5:00 fins a la doble marató (Km 84) i a partir d'aquí em vaig mantenir amb la serenitat d'intentar el segon objectiu del dia, fer un sub9h. Finalment 8:46h. El Toni Badia va arribar pocs segons darrere meu fent un podi meritori en que els 3 primers vam fer un sub9h.</div>
<div style="text-align: justify;">
La resta de la jornada va estar marcada per salutacions de companys catalans ultrafondistes clàssics: David Fernandez, Ultraquim, Paco Robles, Karlos Martinez, Carles Salvador, Ferran Santoyo... i altres que segur em deixo!<br />
<br />
La lliçó que aprenc de Caldes és la que em va donar l'Ivan... per acabar amb un grau de satisfacció i arrodonir una gran actuació en els 100Km calen 2 coses: fer un deumil en 37 i córrer 600Km mensuals. La fórmula és sencilla, nomès cal executar-la!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqstKaFBKsMAT7PduMRXjaX0LfmVi5IKl8g39xHR2cBnn03whngGpWYUfXDr24OV2izLGySSIqnf2kw3gQMkK7Ih3S5ynyebnDRcrVIDEnKI2bhyphenhyphenDI_HhuWsVXeiaZBK6HkRNpa_xHSt7l/s1600/15036627_10209643986674093_6087356445983991123_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqstKaFBKsMAT7PduMRXjaX0LfmVi5IKl8g39xHR2cBnn03whngGpWYUfXDr24OV2izLGySSIqnf2kw3gQMkK7Ih3S5ynyebnDRcrVIDEnKI2bhyphenhyphenDI_HhuWsVXeiaZBK6HkRNpa_xHSt7l/s320/15036627_10209643986674093_6087356445983991123_n.jpg" width="179" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Carles Salvador i Paco Robles</div>
<div style="text-align: center;">
Gràcies! </div>
<br />
Agraïr als organitzadors haver estat capaços d'organitzar aquesta cursa que ens ha remogut l'interior als que gaudim de l'ultrafons, encara que la majoria de nosaltres no estem a l'alçada del que considera Yiannis Kouros!<br />
</div>
<br />
<br />
<br />dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-10987990761241388262016-11-01T12:16:00.001+01:002016-11-01T12:16:34.029+01:00Vacunar-se de la grip?<div style="text-align: justify;">
Arriba la tardor i els pacients entren a la consulta amb la pregunta de sempre:<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
ja ha començat la campanya de la vacunació?</div>
<div style="text-align: justify;">
m'he de vacunar?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiowNz_GoiichUW9zDOyR9CxkFIwFir3vz40O2HhopJ8lsvaYUibFBmtXEkjO0nbvCeg9pvnr3QHxBfoJxMs8jlTa9tcaDYhelqimauOfM1Oj4hk_f6jdGs5AIFyDJjU2SqjFg4e5lg31u5/s1600/sanidad-retira-vacuna-gripe--644x362.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiowNz_GoiichUW9zDOyR9CxkFIwFir3vz40O2HhopJ8lsvaYUibFBmtXEkjO0nbvCeg9pvnr3QHxBfoJxMs8jlTa9tcaDYhelqimauOfM1Oj4hk_f6jdGs5AIFyDJjU2SqjFg4e5lg31u5/s400/sanidad-retira-vacuna-gripe--644x362.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que intueixo que la gent creu sobre la vacunació és que és bona per prevenir els costipats, que la gent de risc (edat avançada, malalties cròniques, immunosupressió...etc) és susceptible de patir una grip "pitjor", i que és molt recomanable la seva administració si el professional que ens atèn (medicina o bé infermeria) ens ho recomana. </div>
<div style="text-align: justify;">
Contràriament, hi ha persones que manifesten clarament que no es pensen vacunar per que volen que substàncies "extranyes" entrin a l'organisme, o bé que potser altres anys es van vacunar i es van costipar igual, o bé que altres anys alguna vacuna els va fer una reacció i no volen arriscar-se de nou, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'administració sanitària que és qui es compromet a incloure de manera gratuïta la vacunació de la grip a la població "diana" ho fa sota els següents arguments:</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- La grip en pacients de risc és més greu</div>
<div style="text-align: justify;">
2.- La grip en pacients de risc augmenta les hospitalitzacions </div>
<div style="text-align: justify;">
3.- La grip en pacients de risc augmenta la mortalitat</div>
<div style="text-align: justify;">
4.- La grip és causa de pèrdues econòmiques a les empreses degut a les baixes laborals</div>
<div style="text-align: justify;">
És sota aquests arguments que els darrers anys s'ha inculcat a la població la necessitat de vacunar-se per millorar tots aquests aspectes i disminuir d'aquesta manera el "mal" que l'epidemia hivernal de grip pot causar a la població.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, cal tenir present que no hi ha res obligatori. El responsable final de la salut de cadascú és el propi individu, especialment en el tema grip donat que no es tracta d'una malaltia de declaració obligatoria. Per tant, que cal saber de la grip?</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1.- La grip no és un costipat</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha gent que confòn els catarros amb la grip. La grip no és un catarro, és una infecció que causa malestar en el pacient, que l'afectat té la sensació real que està malalt, que el pacient té dolors musculars i febre alta que l'obliguen a quedar-se al llit. Amb un simple catarro un pot fer vida normal, sota els efectes de la grip això no és possible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>2.- La grip és provocada per un virus</b> que cada any varia i depèn de l'any és més transmisible, dóna més simptomes, mata més gent... etc</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3.- La grip dóna més malestar als pacients de risc</b>, augmentant la possibilitat d'un ingrés a l'hospital, afectant severament la salut del pacient i augmenta la mortalitat en aquests pacients... una situació no massa diferent a trencar-se el femur, o bé a tenir diarrea... qualsevol malaltia en qualsevol pacient de risc incrementa la possibilitat que passi tot lo precedent. Quan més vells més possibilitat de morir, quan més fotuts estem de salut més possibilitat tenim d'ingressar en un centre, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>4.- La grip es contagia</b> per la simple convivència a través de les gotes que emet l'afectat al tossir o en el contacte de mans. És per aquest motiu que per evitar el contagi és molt important de tapar-se la boca amb la ma al tossir, de netejar-se les mans tot sovint (especialment despres d'anar al lavabo o abans de menjar), i evitar estar envoltats de gent susceptibles de grip (sales d'espera de urgències...).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGXSpkLDJuBwa45IDBGEIv8cwIFSxUTtUvWmzYewIzK4WFDtJR4eB2jGi2u1Rrs3tiCXgQydQ8xkgSKuDk6_29Tjq5XwwLHaUdFJeXv-Xlx06zCyYvZqlihQziq7PnGf_3w1tyvKLYM1xW/s1600/GOPR3921.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGXSpkLDJuBwa45IDBGEIv8cwIFSxUTtUvWmzYewIzK4WFDtJR4eB2jGi2u1Rrs3tiCXgQydQ8xkgSKuDk6_29Tjq5XwwLHaUdFJeXv-Xlx06zCyYvZqlihQziq7PnGf_3w1tyvKLYM1xW/s400/GOPR3921.JPG" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per tant, cal vacunar-se de la grip?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La decisió sempre ha de ser del pacient, però ha de tenir la informació adequada per encertar. Que cal saber?</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- La vacuna es tolera molt bé, no provoca efectes secundaris excepte alguna mica de malestar a la zona de punció. No acostuma a donar reaccions greus.</div>
<div style="text-align: justify;">
2.- La vacuna que s'administra és la que el sistema de salut ha previst en base a la possible grip que ens vindrà. En aquest sentit, si l'encerto l'endevino</div>
<div style="text-align: justify;">
3.- La vacuna de la grip no té una efectivitat del 100%, en el millor dels casos del 60% i es perd protecció a mesura que passen les setmanes</div>
<div style="text-align: justify;">
4.- La vacuna de la grip no disminueix la mortalitat ni disminueix les hospitalitzacions en els pacients de risc (no hi han estudis que clarament demostrin aquest fet, i si més no, n'hi ha de contradictoris)</div>
<div style="text-align: justify;">
5.- La vacuna de la grip disminueix la durada de la grip en els pacients vacunats, de l'ordre de un quart de dia menys (si hipoteticament hagués de durar 4 dies... en els vacunats duraria 3 dies i 16h)</div>
<div style="text-align: justify;">
6.- La vacuna de la grip no disminueix el risc de contagi dels treballadors de la salut en els pacients que tractem<br />
<br />
Potser per ajudar a prendre una decisió és bò plantejar els escenaris extrems: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què es lo millor que ens pot passar si ens vacunem?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Que no passem la grip i que no fem cap reacció adversa a la mateixa. Cal recordar que un 40% dels vacunats no estarà protegit i per tant, si no passen la grip en un 40% dels vacunats no serà gràcies a la vacuna, si no que no l'haguéssin passat de cap de les maneres igualment. Per tant, en l'apreciació subjectiva de l'efecte beneficiós de la vacuna cal tenir present aquests numeros<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Que és lo pitjor que ens pot passar si ens vacunem?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Que fem una reacció adversa greu a la vacuna, la qual cosa és extremadament rar.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Que és lo pitjor que ens pot passar si no ens vacunem?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Que passem la grip. La grip ens fa sentir malalts però en la major part de les ocasions és una malaltia lleu que cura sola sense cap altre remei que prendre analgèsics i antitèrmics. Els pacients de risc poden tenir més problemes si la passen, però vacunar-se no ha demostrat que es moriran menys ni ingressaran menys... la seva condició basal d'estar fotuts és el que els predisposa a tenir apuros, no el fet de no vacunar-se.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què és lo millor que pot passar si no ens vacunem?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Que no passem la grip i que no ens exposem a les possibles reaccions adverses de la mateixa, que com ja hem dit són pràcticament inexistents. De tota manera el risc 0 de reaccions greus nomès existeix si no l'administrem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A data de 2016 aquesta és la informació que crec que cal saber sobre el tema. Si es continua treballant amb la millora de la vacuna és possible que en propers anys hi hagi recomanacions diferents al respecte.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lo que s'exposa en aquest escrit no és extrapolable a altres vacunes. Sabeu de la polemica existent dels provacunes i els antivacunes... jo personalment estic d'acord en l'administració de vacunes que han demostrat tenir més beneficis a pesar dels perjudicis i en aquest sentit no hi ha dubte de la recomanació real de les vacunes com la del tetanos, difteria, tos ferina, triple virica (sarrampió, rubeola i galteres) i de la vacuna de la hepatitis B; altrament no és el cas de la varicel·la, el papiloma, la meningitits i la pneumocòccica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PD: en el meu cas, si em pregunteu jo no em vacuno de la grip; al meu pare li recomano que no ho faci però accepto de bon grat que cada any se la posi! Fa 10 anys que no em vacuno i a pesar d'estar exposat per la feina al virus he tingut la sort de no passar la grip; el meu pare es vacuna rigorosament tots els anys i li recordo un únic episodi gripal en aquest temps... ell creu que 9 de cada 10 anys no passa la grip gràcies a la vacuna però jo li argumento sempre que això passa en el millor dels casos en el 60% dels anys que es vacuna i és possible que l'any que va tenir la grip, la vacuna fós eficient i aconseguís simplement retallar unes hores la simptomatologia.<br />
En fi, coses de la medicina actual...</div>
<br />dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-36534083880001500802016-10-22T17:19:00.000+02:002016-10-22T19:55:42.251+02:00Venuts<div style="text-align: justify;">
Fa poques setmanes que, per aquelles circumstàncies de la vida, he tornat a encarrilar la meva vida professional. Despres de 8 anys immers en el món de les urgències i emergències, he tornat a ser metge de familia (o millor dit, metge de capçalera). Serà que em foto vell, serà que ja no tinc empenta per aguantar nits de guàrdia desvetllat, serà que <i>"el rio siempre vuelve a su cauce"</i>... sigui el que sigui, possiblement una barreja de tot plegat... espero que sigui a fi de bé: per mi des del punt de vista professional i emocional; i pel bé de la salut dels pacients que passaran el marc de la porta de la consulta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_WeSDwenLCbJ4Lu24s65Z7CNgi9LBG2n_DZOmzOJIb5ST8MD8CNCQ0tX1mu7VJ6MpNk8TVY0O1NlP7z2LZjkialx4Oq8W-axoijZMfANE6wR4spbB-p2XrYzXup5vckZXTurmxyQMeuaD/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_WeSDwenLCbJ4Lu24s65Z7CNgi9LBG2n_DZOmzOJIb5ST8MD8CNCQ0tX1mu7VJ6MpNk8TVY0O1NlP7z2LZjkialx4Oq8W-axoijZMfANE6wR4spbB-p2XrYzXup5vckZXTurmxyQMeuaD/s400/1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de fora, potser no ho sembla, però la consulta del metge de capçalera és tope emocionant. Potser penseu que nomès visitem costipats, o bé potser la gent nomès vol que els fem receptes o bé un volant per l'especialista... res més lluny de la realitat. És ben cert que aquesta feina l'hem de fer, però també hem de fer aquella que ningú intueix que fem...</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- Fem de capellans: moltes confessions de temes intims emplenen la nostra consulta i permeten alliberar tensions a les persones afectades</div>
<div style="text-align: justify;">
2.- Fem de metges-metges: és a dir, de tant en tant sóm capaços i eficients en la feina de fer un bon diagnòstic i un tractament curatiu</div>
<div style="text-align: justify;">
3.- Fem de detectius: troben petroli allí on els especialistes nomès veuen aigua... darrere d'un mal de panxa sovint hi pot haver un conflicte de parella; darrere d'un ofeg hi ha una mare patidora per un fill consumidor; darrere d'una depressió hi ha una situacio econòmica desfavorable...</div>
<div style="text-align: justify;">
Com bé podeu entendre aquesta darrera opció no es cura amb medicaments, per molt que la industria farmacèutica s'emperri en que així sigui...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquests anys allunyat de la primària m'han servit per tenir una perspectiva diferent...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdP5Te8A6ldIW0fLO10Y0oOggW3ey4Fy0f_oxbbt9qD7LbmAod2ZlKFJEeD4Am5IcyvfJ-WZG0sf2Gdu_O2xvm7WHcaB-0wEKY3K2qaIO_L6GJxgqlEeyNMEF5KZTzaPf9tvz20DPZWPOB/s1600/14691309_10209372645610736_5020138848378234285_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdP5Te8A6ldIW0fLO10Y0oOggW3ey4Fy0f_oxbbt9qD7LbmAod2ZlKFJEeD4Am5IcyvfJ-WZG0sf2Gdu_O2xvm7WHcaB-0wEKY3K2qaIO_L6GJxgqlEeyNMEF5KZTzaPf9tvz20DPZWPOB/s400/14691309_10209372645610736_5020138848378234285_o.jpg" width="223" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer concepte que vull aclarir a aquells que em llegiu és el tema de que com a pacients esteu venuts, i, <b>això que vol dir?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs que esteu venuts pel metge que us visita....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si esteu davant d'un metge intervencionista, el metge de seguida us plantejarà una solució intervencionista (per exemple en traumatologia).... en canvi, si esteu davant d'un metge conservador, sempre un dirà que sou a temps de intervenir (per exemple un traumatòleg fisioterapeuta).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si esteu davant d'un metge que es deixa influir per la indústria farmacèutica, la solució que us plantejarà segurament serà la que li interessi a la industria de vendre en aquell moment (val a dir que en general a la industria no li interessa vendre medicaments antics que són més segurs però també més barats, sinó que li interessa vendre medicaments més novedosos i cars i que rarament aporten beneficis pràctics al pacient, i que l'exposen a efectes secundaris desconeguts per manca d'experiència i a més enriqueixen les butxaques d'aquells que són lluny de l'atenció directa amb el malalt); </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si esteu davant d'un metge crític amb ell mateix i amb els remeis que us pot plantejar és molt probable que us proposi esperar i veure si la vostra propia naturalesa és efectiva en resoldre el vostre problema de salut.</div>
<div style="text-align: justify;">
Si esteu davant d'un metge a qui interessi les vostres emocions, és molt probable que us sentiu escoltats i compresos per allò que us atormenta; si esteu davant d'un metge fred, és probable que de seguida us plantegi de prendre algun medicament pels nervis o bé us envii directament a que us visiti algun especialista per que faci la feina d'escoltar-vos...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si esteu davant d'un metge a qui agradi la seva feina és probable que la porta de la consulta estigui sempre oberta... encara que sigui fora d'horari laboral; si esteu davant d'un metge funcionari, és possible que faci la seva feina tal i com l'administració aconsella fer-la, encara que esteu limitats per algunes normes incomprensibles per aquell que pateix...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, els metges no sóm diferents de les persones... ens equivoquem, ens preocupem, sóm diferents entre nosaltres, uns ens impliquem més, altres ens mostrem paternalistes... Tots i cadascun de nosaltres sóm diferents i per tant, davant d'un mateix malalt... uns farem una cosa i uns altres en faran una altra. Cap de les maneres de fer és definitivament la més encertada ni cap de les altres maneres serà la menys adequada... simplement això permet reafirmar-me en la qüestió inicial: els pacients esteu venuts en el vostre procès morbós...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLkes0QaHCMjXMoyuebU-ygHp9djVaPRgkBKxbfQZBqu7oSXwXaiLodpMOuP4wW-3EQy8hPntDipy3E5LVHStoNJPXrjRNq2OgiksNLmSYFLYCd1mJJ_Sf4UJAxvM1wC0xnqK10e7oMbOI/s1600/14711032_1790901044490853_811114075623490009_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLkes0QaHCMjXMoyuebU-ygHp9djVaPRgkBKxbfQZBqu7oSXwXaiLodpMOuP4wW-3EQy8hPntDipy3E5LVHStoNJPXrjRNq2OgiksNLmSYFLYCd1mJJ_Sf4UJAxvM1wC0xnqK10e7oMbOI/s400/14711032_1790901044490853_811114075623490009_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Com us podeu refiar doncs d'aquell que us atèn?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El procès no és massa diferent al de refiar-se del qui us ven la fruita, o de qui us arregla el cotxe, o de qui us ven una bici o de qui us prepara un plat combinat... Al final del procès heu de intuïr si aquell metge ha estat a l'alçada de les vostres espectatives per la seva manera de fer, per la confiança que us ha transmès, per la professionalitat en el seu quefer, pel temps que us ha pogut dedicar... assumint en tot moment que la medicina no pot garantir mai un resultat curatiu i assumint alhora que "errar és d'humans" i els metges com a tal ens podem equivocar en la nostra feina....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tal de donar-vos unes normes en quan a sentir-vos ben atesos, us adjunto el que considero el decàleg del bon metge des del punt de vista del pacient (fins i tot dir-vos que en aquesta apreciació meva també esteu venuts...):</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1.- En general refieu-vos d'aquell metge que no us dona medicaments (simplement recordar-vos que el consum de medicaments comença a ser una de les primeres causes de mort en païssos civilitzats)</div>
<div style="text-align: justify;">
2.- En general confieu en la paraula del metge més que en les proves que us pugui fer (en ocasions els metges tractem analitiques o bé proves d'imatge enlloc de tractar el pacient que tenim davant nostre)</div>
<div style="text-align: justify;">
3.- En general refieu-vos del metge que us obra la porta a qualsevol hora o bé que us facilita novament el contacte si el que us passa no és lo previsible...</div>
<div style="text-align: justify;">
4.- En general, no aneu al metge si no ho considereu necessari (la nostra medicina és excessivament activa... per exemple... si teniu dolor us donarem un calmant, si torneu per que no us ha fet res us en donarem un altre de més potent... si torneu us en doblarem les dosis o combinarem varios calmants.... i potser no us direm que treure el dolor en el 100% no sempre és possible....).</div>
<div style="text-align: justify;">
5.- En general desconfieu del metge que us proposa una manera de fer que li ompli la butxaca... visites succesives, ingressos perllongats, intervencions.... etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
6.- En general confieu en aquell metge que us sorprèn en positiu... (avui en dia és rar que el metge us saludi i us doni la ma a l'entrar a la consulta; avui en dia és rar el metge que transmet serenitat a pesar que la sala d'espera estigui repleta de gent; avui en dia és rar el metge que s'assegura que heu entès a la perfecció el que us passa, les ordres de tractament i us pregunta si us ha quedat clar el que us ha plantejat com a sol·lució al vostre problema....)</div>
<div style="text-align: justify;">
7.- En general defugiu de la idea que la vostra salut depèn del sistema sanitari. La salut no és un bé de consum, la societat ens ha venut la idea que podem pagar per garantir la nostra salut i arribar a vells en plenes condicions fisiques i mentals... res més lluny de la realitat. Nomès cal que obseveu al vostre entorn per donar-vos compte de la ineficàcia de la nostra medicina en les malalties de la gent...</div>
<div style="text-align: justify;">
8.- En general penseu que la vostra salut depèn de vosaltres mateixos. És ben certa la dita que diu que el millor metge és un mateix... és possible que arribeu a vells si fumeu, però és més probable que us quedeu pel camí... és possible que arribeu a vells afartant-vos i anant de festa en festa, però és molt probable que en el camí tingueu dificultats relacionades amb aquest fet... és possible que feu molta bondat i tingueu un transtorn que us escurci la vida o bé us aplaqui... ara bé serà més probable que no sigui així... i en qualsevol cas això no dependrà, en la major part dels casos, de lo molt o poc evolucionada que estigui la medicina...</div>
<div style="text-align: justify;">
9.- En general, i abans d'anar al metge per qualsevol motiu, penseu si allò que us passa pot tenir relació amb algun conflicte emocional (bé sigui familiar, econòmic, laboral...)... per que en cas que així sigui, el diagnòstic no dependrà d'una analitica i per suposat el tractament adeqüat no serà un medicament. Si tot i així aneu al metge i la seva conclusió és aquesta, davant tindreu el metge adequat per vetllar per vosaltres com a persones (més que per ser capaç de curar-vos literalment)</div>
<div style="text-align: justify;">
10.- En general estareu millor atesos si us visiten pocs metges que si us visiten molts; per tant, si el vostre metge us impressiona en el sentit que s'implica en vosaltres... teniu davant el metge que necessiteu... defugiu de la idea de canviar o de demanar segones opinions (encara que hi tingueu dret... entre altres coses per que el segon metge, si sap que veniu rebotats per una segona opinió el seu grau d'implicació en vosaltres serà probablement de poca implicació... valgui la redundància).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, espero no haver-vos liat!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqxQ8UesddX-EyVsLthVfuug1C9zHYN1I8BRfzvqw2vNcTiEQA_T4Qd9cKnhwC2VMHRu1pb0i1vLM6iIexiYvkrXpGh45cBQYUGIkU7j7y4VTeL_k-43sBT2qgyXdPnnqNziov5i1Ph4r3/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqxQ8UesddX-EyVsLthVfuug1C9zHYN1I8BRfzvqw2vNcTiEQA_T4Qd9cKnhwC2VMHRu1pb0i1vLM6iIexiYvkrXpGh45cBQYUGIkU7j7y4VTeL_k-43sBT2qgyXdPnnqNziov5i1Ph4r3/s400/3.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PD: aquest decàleg el tinc present tots els dies de la meva vida laboral, des del primer pacient del dia fins a l'últim, des d'aquell que acudeix a la consulta fins aquell que em truca per telèfon, des d'aquell que acudeix puntual a la cita a aquell que acudeix sense hora just a l'hora de plegar... aquesta és la meva manera d'entrendre la feina tal i com vaig jurar un dia allà al 1997 en que vaig realitzar el jurament hipocràtic i vaig sellar la meva vida a aquesta feina que tan m'aporta!</div>
<div style="text-align: justify;">
Carpe diem!</div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-8310522853443856452016-02-23T16:24:00.001+01:002016-02-23T16:24:21.793+01:00Marato de Sevilla'16<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYQVO5wk0Zb1PP8-OOkKuuCIlEkb4Vidazkiv-yvxneALKItF-cyoo3c7WFxgqvgdxqcpX4_1MT8y_nnZkTXkoy64LcgXGU-FKBghX9ONpMILGYPX3u66gnQL2yxX-RixKrGm_aNg-GjYB/s1600/DSC_0010.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYQVO5wk0Zb1PP8-OOkKuuCIlEkb4Vidazkiv-yvxneALKItF-cyoo3c7WFxgqvgdxqcpX4_1MT8y_nnZkTXkoy64LcgXGU-FKBghX9ONpMILGYPX3u66gnQL2yxX-RixKrGm_aNg-GjYB/s400/DSC_0010.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Enguany m'havia apuntat a la marató de Sevilla amb la intenció de corroborar un sentiment que fa molt de temps que tenia... <b><u>la meva millor marca en marató encara estava per venir...</u></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Després del llarg silenci blogaire des de Can Dragó, l'esperit i el cos de Dedoctor s'han dedicat purament a matxacar-se amb l'objectiu de fer un sub3h holgat... i per aquest motiu vaig planificar un entrenament de 8 setmanes per preparar el bodi per 2:55. Qui ha corregut un marató al límit de les seves possibilitats sap que no és igual fer 3:30 que 3:20... o bé que no és igual fer 3:15 que 3:08, tot i que pel que ho veu des de fora aparentment sembla que sigui pràcticament el mateix. Doncs en el meu cas, i en el meu nivell de plebeyo de la plebe, per mi no és igual córrer 3:03 que 2:58... en aquests 5 minuts hi ha un abisme i he treballat per treure el màxim suc de mi mateix dins de les meves possibilitats actuals.</div>
<div style="text-align: justify;">
El resultat ha estat ... matemàtic 2:55:04!</div>
<div style="text-align: justify;">
Que fàcil sembla amb el paper a la ma... si s'entrena per fer 2:55 que fàcil és fer-ho si un ha preparat els ritmes de competició tal com toca. Sobre el paper és fàcil pensar que per fer 2:55 és algo tan simple com pensar de passar la primera mitja en 1:27:30 i repetir la segona meitat igual; o bé relaxar-se una mica i pensar en passar la primera en 1:27 i la segona en que anirem més tocats en 1:28... o bé passar la primera meitat en 1:25 i la segona en 1:30...Vist d'aquesta manera sembla fàcil quadrar les coses. Qui té experiència en córrer maratons de seguida se n'adona que la planificació passa a un segon terme i que cal anar modificant les impressions sobre la marxa en funció del que va succeïnt... ja que pot passar de tot a tothom en qualsevol moment! I això és el que fa diferent a la marató respecte a altres proves de resistència més curtes!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_JKmuUnPEP2vwzRmaTOEwe-B_L_QqIMl7ejibY0hfaaoXicrxbj3fbnQUl0d9ZTp8W6uJ7BpqkG6xN4-fMU5zQ2hfS-Ll-urYeZ2blrX-ESjSteZPewkEMMDHEBBqGnZ3RadOlU1miZ0H/s1600/img046.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_JKmuUnPEP2vwzRmaTOEwe-B_L_QqIMl7ejibY0hfaaoXicrxbj3fbnQUl0d9ZTp8W6uJ7BpqkG6xN4-fMU5zQ2hfS-Ll-urYeZ2blrX-ESjSteZPewkEMMDHEBBqGnZ3RadOlU1miZ0H/s400/img046.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
2:55 serà una gran marca per aquells que corren la marató una mica més lents. 2:55 serà una marca discreta per aquells que corren la marató en 2:40 (que són moltíssims). Per tant, en aquest sentit val la pena no comparar-se i és necessari analitzar el resultat en base a un mateix (que és el que té valor real). Jo sé el que costa córrer una marató en 3:26, en 3:16, en 3:09, en 3:06; en 3:00:11 i en 2:59:30... i sé el valor que tenen cadascuna de les marques que he realitzat i la feina que m'ha portat aconseguir-les totes elles. A les meves cames no hi haurà mai un 2:40, en sóc conscient i ni se'm passa pel cap plantejar-ho!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiSPE1K_GekZ6yw5xQFgPH-0d7AzT_3ONQ_XNI-PPuGxgjsdCgVtDbEuQ0p6XyXyPWS6TSx33YxSwhss_OIm8rZTiQsRKlCBiodZVidRV67KTA2y2HbTKz5iLB04dglkd8adh7yunuNI-d/s1600/DSC_0124.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiSPE1K_GekZ6yw5xQFgPH-0d7AzT_3ONQ_XNI-PPuGxgjsdCgVtDbEuQ0p6XyXyPWS6TSx33YxSwhss_OIm8rZTiQsRKlCBiodZVidRV67KTA2y2HbTKz5iLB04dglkd8adh7yunuNI-d/s400/DSC_0124.JPG" width="265" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Minuts abans de la sortida!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl5AXfpdem5uUIpJBIjBrz5RsV5nJuPOrjY6TgqUr9YkjvOcXTwhAwOum7LEk-WF4wqv5gJQ0jGuTQ84lBgt7X_Y48Rmm80-Q8RaMTJviQ2YYZyXDhUalLvmwXjtP_tofzU6jzfYsu0HSE/s1600/DSC_0142.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl5AXfpdem5uUIpJBIjBrz5RsV5nJuPOrjY6TgqUr9YkjvOcXTwhAwOum7LEk-WF4wqv5gJQ0jGuTQ84lBgt7X_Y48Rmm80-Q8RaMTJviQ2YYZyXDhUalLvmwXjtP_tofzU6jzfYsu0HSE/s400/DSC_0142.JPG" width="265" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Tot apunt!</div>
<div style="text-align: justify;">
De la marató de Sevilla, simplement corroborar el que diuen les llengües: impossible ser més plana! Recordo un parell de tachueles d'aquelles que foten riure, lo demés més pla impossible!</div>
<div style="text-align: justify;">
Tàctiques que m'han servit:</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- Oblidar-me de globos de l'organització... sempre he tingut males experiències amb els globos. Havia entrenat com calia, sempre sol, sempre respectant els meus ritmes i per tant a nivell competitiu havia de treballar igual.</div>
<div style="text-align: justify;">
2,. Desconectar el gps... simplement portava el temps meu des de la sortida. Sobre els km de l'organització anava fent els meus càlculs mentals sobre els ritmes de pas cada 5km (mentre pensava això passava una estona en que no m'adonava que potser em fotien mal les cames). Els ritmes variants del moment he detectat que en cursa m'afegeixen un estrés innecessari i és important relaxar la ment per mantenir un ritme ràpid segons sensacions. Aquesta feina me la feien els altres corredors... amb l'experiència un s'adona que al seu voltant hi ha corredors que saben córrer... i a partir del Km 5 he tingut 2 referències: l'<b><u>abuelete d'Albacete</u></b> i la <b><u>noia de Tuga</u></b>. A tall d'experiència, dir-vos que me'n refio més de les dones i dels vells que no pas dels homes joves (per molt forts i valents que els veiem...). Els homes joves sóm capullos per naturalesa... si ens passa un tio i ens adelanta mostrant el pit.... nosaltres reaccionem treient pit i seguint estela i mostrant els galots de matxos com si fóssim grans corredors. Aquesta actitut no la tenen les dones ni els vells i per tant, si interessa seguir un ritme constant és una bona teoria... <b><u><span style="color: red;">nomès cal saber escollir</span></u></b>. I sembla que a la vista dels parcials vaig tenir bon ull: 4:06, 4:04, 4:06, 4:04, 4:03, 4:05, 4:08... en els parcials del 5km...</div>
<div style="text-align: justify;">
3.- Fer entrenos que em donin confiança. En recordo 2 de bons que setmanes prèvies m'hagués semblat impossible realitzar-los: 45 minuts a 3:55 o bé 1:45h a 4:02..., com sempre i sempre en solitari (té més mèrit)... i com sempre al Pallars on les carreteres rarament tenen algo similar al pla (encara té més mèrit... o almenys jo li'n dono!).</div>
<div style="text-align: justify;">
4.- Buscar aliances emocionals... aquí ha estat fonamental la comprensió de l'Ester en tots i cadascun dels moments que l'he descuidada a ella i a la família per ser purament egoísta. Entenc que no entengui per que surto a córrer un dia que treballo a les 6 del dematí si justament la tarde abans a les 19h ja havia fet un altre entreno; entenc que no entengui per que surto a córrer un dia que plou si unes hores abans li he dit que estic en la setmana de descans i justament en aquesta setmana no passa res si s'entrena de menys; entenc que no entengui per que me n'estigui de fotre'm <i>pescaito frito</i> estant a Sevilla per que el que em toca menjar és arròs o pasta... A pesar d'això espero que entengui que a pesar d'aquesta solitud del corredor pallarés hi ha pensaments que ningú esborra i que estan presents en la ment del qui ho subscriu!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhfvBPOqJUdhI-heU25GdamIy69-11iKTy6qRSKtYA98Me3ou4AXSy-u3evK90q5DCvIg2wV9u8YqiH2HLf76cS5_-gnXGlPRdhb7HZ0f9dCEYtIVUhHwvH0zO9cGOZE_eHtVzAkyQshOl/s1600/Sevilla5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhfvBPOqJUdhI-heU25GdamIy69-11iKTy6qRSKtYA98Me3ou4AXSy-u3evK90q5DCvIg2wV9u8YqiH2HLf76cS5_-gnXGlPRdhb7HZ0f9dCEYtIVUhHwvH0zO9cGOZE_eHtVzAkyQshOl/s400/Sevilla5.jpg" width="270" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Alliberant tensions a la recta final de l'estadi de La Cartuja!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim6eN_r0RzOoF2TMtqxN0JEAHgt3pRy0XM6N47fAh0xSMe7jD4PxKxdEfHzZFVqyIyJuyQpxhAg0hZcDlO1G2O5QFLBMF3oj_QHatl6ebIsYDEJKM92oI5jskckLTapgZnNVJCf5yOE8Dt/s1600/Sevilla1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim6eN_r0RzOoF2TMtqxN0JEAHgt3pRy0XM6N47fAh0xSMe7jD4PxKxdEfHzZFVqyIyJuyQpxhAg0hZcDlO1G2O5QFLBMF3oj_QHatl6ebIsYDEJKM92oI5jskckLTapgZnNVJCf5yOE8Dt/s400/Sevilla1.jpg" width="268" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Aquesta ja forma part de la col·lecció!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC-zu7jGQNuAjgItR-LS1tSQ2eWDb6D4orxKI_HML4bQO7XtuIvpeS_lVeNJM80dnmkd9fOw_ok-uUwdC4E4SHngOydl_oHTf6sv7KURLvpF7f3BWMUyJxyJn2mxNa5fG2nINd-5hEEP37/s1600/DSC_0184.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC-zu7jGQNuAjgItR-LS1tSQ2eWDb6D4orxKI_HML4bQO7XtuIvpeS_lVeNJM80dnmkd9fOw_ok-uUwdC4E4SHngOydl_oHTf6sv7KURLvpF7f3BWMUyJxyJn2mxNa5fG2nINd-5hEEP37/s400/DSC_0184.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Feina feta! </div>
<div style="text-align: center;">
<b><u>Els meus numeros: 2:55:04. 621 de 13000 corredors. 148 de la meva categoria</u></b></div>
<div style="text-align: justify;">
De ben poc a servit anar a Sevilla, he tornat tal i com hi vaig anar... amb la mateixa sensació: la meva millor marca en marató encara esta per venir! </div>
<div style="text-align: justify;">
Buff, se'm gira feina!</div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-17843867527080114472015-12-21T11:54:00.002+01:002015-12-21T12:19:09.879+01:0024h Can Dragó'15<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_PbWiG719oL-Su7Zu4Movp9KyU6aouXptCrQA_j8SSJihF9_o2nWAIhi3xi6qnnZ2DfKaAEyB_men0t6KXJid3vplFfJSic2DlPHDpqTe9GmhFwxpcAFhVmmbGN7yk9oLzp5PETGbkmGN/s1600/lletres-titol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_PbWiG719oL-Su7Zu4Movp9KyU6aouXptCrQA_j8SSJihF9_o2nWAIhi3xi6qnnZ2DfKaAEyB_men0t6KXJid3vplFfJSic2DlPHDpqTe9GmhFwxpcAFhVmmbGN7yk9oLzp5PETGbkmGN/s400/lletres-titol.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta vida hi ha gent que es mereixen un respecte pel que són capaços de fer, fan i han fet. En aquest cas el meu respecte va per totes aquells participants que el passat cap de setmana van ser capaços de córrer de manera ininterrompuda donant tombs a la pista de Can Dragó. Ja sigui caminant, ja sigui caminant-corrent, ja sigui amb l'únic objectiu de completar les 24h, ja sigui amb l'objectiu de millorar temps, ja sigui amb l'objectiu de fer un record... Xapó per tots! </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9OJJSou7AZwfM40kg6qkMBGsHnWmjiy2pJbDEjxsvRvO4UIeJBXH2ZSVA3zJTR15xZLw8K6wpAkbNhoN8BZWQDH1cTEX0Dp5LGxfMSf2grCgsqvN90SzFjshmsg2p7SVMjXVjSwqYMq5F/s1600/20151219_115952.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9OJJSou7AZwfM40kg6qkMBGsHnWmjiy2pJbDEjxsvRvO4UIeJBXH2ZSVA3zJTR15xZLw8K6wpAkbNhoN8BZWQDH1cTEX0Dp5LGxfMSf2grCgsqvN90SzFjshmsg2p7SVMjXVjSwqYMq5F/s400/20151219_115952.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com dic sempre, des del seient del sofà de casa és molt fàcil prendre la decisió d'apuntar-se ales 24h, i pensar que a les 6h un serà capaç de mantenir un ritme... i pensar que a les 12h quan vingui el baixón serà molt fàcil sobreposar-se per continuar... i pensar que quan a un li faci mal tot el cos... banalitzar la situació pensant allò tan fàcil que diu Scott Jurek... "<i>que el dolor sólo es dolor</i>"... Nomès aquell que ha fet 6h sap lo que és córrer 6h, i aquell que ha fet 12h sap el que és córrer 12h... però sobretot, <b>nomès aquell que ha estat capaç de sobreposar-se a 24h sap el que és córrer 24h</b>. I jo encara estic per intentar afrontar aquest darrer esgraó. I en aquest sentit li he de donar la raó al gran Yiannis Kouros... <i>"qualsevol pot córrer una marató, qualsevol pot córrer 50km, qualsevol pot córrer 100Km... però nomès es pot considerar ultrafondista aquell capaç de córrer més de 100milles"</i>. Per tant, estic al límit... de moment sóc fondista; ara bé, em quedo amb les paraules que em va remetre el bon amic Paco Robles...."tienes madera de ultrafondista" i aquest és el leitmotiv que m'ha de portar a explicar-vos en alguna ocasió futura que sent una persona capaç de córrer ininterrompudament durant 24h. I aquest argument us el manifesta un que ja té una UTMB a les cames... però de moment, encara sóc fondista!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_KEuxx71ahZxZfPAUAlzXZrrG04M0avpDWjZGUPpHMM9Tw-0Apjd9ytjvGu1YOIXe_WtSxlWJUum-DVBViYbxJAo8wwADV0bhHgNhUvPlKt3vBtAiypV7-eJBmH6KDVlzVii6FrqBxbS/s1600/20151219_115643.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_KEuxx71ahZxZfPAUAlzXZrrG04M0avpDWjZGUPpHMM9Tw-0Apjd9ytjvGu1YOIXe_WtSxlWJUum-DVBViYbxJAo8wwADV0bhHgNhUvPlKt3vBtAiypV7-eJBmH6KDVlzVii6FrqBxbS/s400/20151219_115643.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La història d'aquest cap de setmana comença el divendres i acaba el diumenge. Infinitat de emocions... compartir moltes hores de forma ininterrompuda amb l'Ester, fer activitats diferents de les que tenim costum de fer al Pallars, i sobretot viure les emocions de la precursa, la cursa i la postcursa. De la precursa, simplement els preparatius i el saber que estava emocionalment preparat per afrontar la situació en condicions físiques. </div>
<div style="text-align: justify;">
De la cursa, dir que he gaudit de les 11h20 minuts que he estat capaç de córrer. Veure la gent, inspeccionar en tot moment que fan els cracks, seguir el que va passant en cursa, comentar la jugada amb uns i altres... tot ajuda a seguir fent un pas darrere l'altre. En l'aspecte personal fins el moment que he decidit abandonar anava tot com havia plantejat, al ritme previst, sense forçar el cos, controlant en tot moment tot lo controlable, distraient-me lo just per no perdre la concentració en el ritme, aprofitant la presència immillorable de l'Ester que semblava que disfrutava de tot plegat... fins que ha fallat el "tarro". I ha fallat en tarro en allò que és fonamental que no falli per ser un finisher en aquest tipus de cursa... el <u>sentir-se amb la capacitat de mantenir el grau de patiment suficient</u> per assolir l'objectiu. Des de la 9a hora no he anat massa còmode, he intentat relativitzar la situació sense tenir el suficient grau de confiança en mi mateix com per aguantar la lluita interna entre gestionar el dolor i mantenir un ritme concret. Des de la meva manera d'entendre aquestes curses, això és lo que dóna sabor a la situació, <b>tenir ganes de patir lo suficient com per lluitar per un ritme a pesar del dolor</b>. A les 11h20 vaig tenir la plena certesa que avui no tenia ganes de patir, i entre seguir caminant o bé plegar vaig optar per la segona; això de menjar-me els caragols sense la salsa, per molt tendres que estiguin els caragols, no va amb Dedoctor. La decisió no va ser ni millor ni pitjor que la que hagués pres en un altre moment, va ser la que vaig prendre i per tant he de ser conseqüent. Les conseqüències són:</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- No sóc ultrafondista en <i>sensu estrito</i></div>
<div style="text-align: justify;">
2.- No va fallar el físic</div>
<div style="text-align: justify;">
3.- Va fallar l'estat emocional</div>
<div style="text-align: justify;">
4.- No sé el que és córrer 24h però si sé que és córrer 12h amb la mentalitat de correr-ne 24</div>
<div style="text-align: justify;">
5.- No estic desanimat per una segona tentativa. M'atrau molt la idea de sentir-me emocionat com totes les persones que han estat capaces d'assolir el repte</div>
<div style="text-align: justify;">
6.- A dia d'avui ja tinc ganes de planificar la següent</div>
<div style="text-align: justify;">
7.- És una sensació molt extranya aquesta de planificar algo que és molt probable que no surti com un pensa o creu que ha de sortir. És la màgia de l'ultrafons...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPPy32nkpImreAff_qqmB4tQ13PlBuyJ7vD7IjO1uKQOwHSYdF8T_TkWSFsEx9ZUoFXsYBG79VGkAL7wRf8z3Fkm4cUUW87z89xzplEVSGHL1qpVeqGpeR3ZNG37s5fHgVl0EhLfkAOstC/s1600/IMG_1935.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPPy32nkpImreAff_qqmB4tQ13PlBuyJ7vD7IjO1uKQOwHSYdF8T_TkWSFsEx9ZUoFXsYBG79VGkAL7wRf8z3Fkm4cUUW87z89xzplEVSGHL1qpVeqGpeR3ZNG37s5fHgVl0EhLfkAOstC/s400/IMG_1935.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lo que he vist enguany a Can Dragó ha estat espectacular. Impressionant Mia Carol i el seu récord de les 12h (millor marca espanyola de tots els temps en 12h pista); impressionant Paris Canals la seva gran marca en 24h pista (a pocs metres del record d'Espanya de 24h pista); impressionant el nivell de la gent que ha acudit a les 24h (molt nivell!!!); impressionant Silvia Amodio (record 12h d'Uruguay); impressionant la gent amb la que he compartit impressions (Paco Robles, David Fernandez, Sergi Rodriguez, Javi Lozano, Fernando Soriano, Karlos Martinez, Joan Pere Girones, Ferran Santoyo...); i impressionant com no, l'exquisita organització de corredors.cat sense qui no seria possible que alguns "locos" del món ens recollim cada desembre en aquest "manicomi" anomenat Can Dragó.</div>
<div style="text-align: justify;">
En lo personal dir que estic molt content de ser i sentir-me humà. En ocasions, especialment els practicants d'esport de resistència, ens abstraiem i intentem que el cos humà funcioni com una simple màquina. En aquest sentit valoro en lo positiu que m'hagi fallat l'aspecte emocional ja que el tema físic és el que em permetrà reintentar això de ser i sentir-me ultrafondista... de moment a seguir disfrutant de la meva condició de simple fondista!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-90439569039801002002015-12-09T09:49:00.003+01:002015-12-09T09:56:10.658+01:006h de Calella 2015<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU2r8YDXdZFSwxPAxGqWjCiMsSx1D-v3kHWI8LZSPpVMB8keSvPFC-yKxKqLYWS0wR_eQgNsBDDPBM1wSzWV3r2_9VaMOUdS1hygpHo3KO6T-WFG_ybLmLmrdEc03CLwm8B0aKwJEeqcg-/s1600/12322642_10207987093223234_1951668975488735321_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU2r8YDXdZFSwxPAxGqWjCiMsSx1D-v3kHWI8LZSPpVMB8keSvPFC-yKxKqLYWS0wR_eQgNsBDDPBM1wSzWV3r2_9VaMOUdS1hygpHo3KO6T-WFG_ybLmLmrdEc03CLwm8B0aKwJEeqcg-/s400/12322642_10207987093223234_1951668975488735321_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
6h de running, o el que és el mateix, 360 minuts. Sembla que si parlem d'hores el temps és llarg, si parlem en minuts la cosa s'escurça, però si parlem en emocions les 6h de Calella es van convertir en segons... van passar volant!!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH4hl2nEvdeICCV9XmM_0lejgygx1DpjsX1sXNBts2q3JfFr4i25HRV6D5VMvHW4WmFigJSpGkRTSKcQhiPumouq3WcnZIrJR_pZBJmpBMQhBw2XuqiJ_9C9-sxWHeh3Cq-C7Kj9jA6HZl/s1600/img041.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH4hl2nEvdeICCV9XmM_0lejgygx1DpjsX1sXNBts2q3JfFr4i25HRV6D5VMvHW4WmFigJSpGkRTSKcQhiPumouq3WcnZIrJR_pZBJmpBMQhBw2XuqiJ_9C9-sxWHeh3Cq-C7Kj9jA6HZl/s400/img041.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
En aquesta ocasió ha tocat ser el dorsal 27 de 30 possibles!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El passat diumenge dia 6 de desembre es van celebrar la XVI edició de les 6h de Calella.
Es tracta d’una cursa pel passeig marítim, de punta a punta, 1,5Km avall i
1,5Km amunt donant tombs durant 6h, i creuant-nos entre els corredors mentre es va restant
segons al cronòmetre.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoc4DsUWces0Gd_wyTeGOykTtoMYm1gtes26Tc6sg3vkCyuhT_L3wQWi6RzfHm5Q9Yo063JOtlzXMp7FKj66JQUDLXNuBKEor_da6EpAGgv1B0LunROiA5kRjRpOwhtfQ38ZRLXqpU60Zb/s1600/6h+Calella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoc4DsUWces0Gd_wyTeGOykTtoMYm1gtes26Tc6sg3vkCyuhT_L3wQWi6RzfHm5Q9Yo063JOtlzXMp7FKj66JQUDLXNuBKEor_da6EpAGgv1B0LunROiA5kRjRpOwhtfQ38ZRLXqpU60Zb/s400/6h+Calella.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Circuit sense massa complicacions!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Com sempre, aquest tipus de curses d’ultrafons, estan concorregudes per
gent coneguda, sempre els mateixos… des de sempre els mateixos… i perdurarem
els mateixos. Aquest va ser l’inici de les curses d’ultradistància, molts anys
abans de les curses d’ultratrail. Jo fa poc que en sóc partícip… i crec que ara
he trobat l’essència del que m’agrada del córrer. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Gent que ja coneixia prèviament com Sergi Rodriguez i Ferran Santoyo, noms
que ja coneixia del mundillo com Paco Robles, Alfons Forcadell i Joaquim
Fuertes…. i altres companys que a partir d’ara seran cares conegudes (això de
creuar-se mútuament durant hores i hores, sembla que no però al final acaba
establint un vincle). És curiós com en les primeres voltes s'entrecreuen mirades evitatives i al final s'acaben barrejant els somriures sincers!<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirvWCRQ7srQO5UzJPB9562tVg6-Uhszp9Ti42p8vxJcrG6lwpQxbDW9lw7zJbKwAR3vFr1YLNsI3aPMnD_MltwqwG1tzeaHGAfJml7GLgzRrMj-Ke2oaN_qYKWolPzUC0K4i04H3gfAbNR/s1600/12303955_551620361652123_8370839310018695130_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirvWCRQ7srQO5UzJPB9562tVg6-Uhszp9Ti42p8vxJcrG6lwpQxbDW9lw7zJbKwAR3vFr1YLNsI3aPMnD_MltwqwG1tzeaHGAfJml7GLgzRrMj-Ke2oaN_qYKWolPzUC0K4i04H3gfAbNR/s400/12303955_551620361652123_8370839310018695130_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
La gran familia de l'ultrafons pedrestre català!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En fi, en el meu cas aquesta era una cursa per preparar les 24h de Can
Drago. En ocasions és ben cert que la vida de l’ultrafondista és solitària. Per
tal de no fer un darrer entreno tot sol vaig preferir compartir estona amb
altres companys, i d’aquesta manera enmig d'una competició m’era molt més fàcil
aguantar ritmes exigents que potser en solitari hagués estat complicat
mantenir-los de forma sostinguda. <o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjZ-VlTJbivwg_b_zKr4f2L2nJyxVoA0WK9DfkIMHEAfMmDnkMUBrnM-3f58fzJhiGyI4nMBUEVAXYifyKxbU_DxW4SpSqgFAjyCKXq21G6afaRTaO4A9W5c73AfEbofv3s8vFLWz8BcXp/s1600/11202892_10207987086383063_6602095531242722478_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjZ-VlTJbivwg_b_zKr4f2L2nJyxVoA0WK9DfkIMHEAfMmDnkMUBrnM-3f58fzJhiGyI4nMBUEVAXYifyKxbU_DxW4SpSqgFAjyCKXq21G6afaRTaO4A9W5c73AfEbofv3s8vFLWz8BcXp/s400/11202892_10207987086383063_6602095531242722478_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Sergi, Jordi, Dedoctor, Ivan i Albert!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L’objectiu de la cursa a priori era fer 2h a 5:00, 2h a 4:50 i acabar fent
2h a 4:40. La intenció va ser simular la fatiga que puc trobar les darreres
hores de la cursa de 24h. La realitat va ser que d'entrada ens agrupem 5 tios: jo, Sergi de Vallirana, Albert de Tortosa, en Jordi germà d'en Pere i l'Ivan. Al cap
d’una hora mantenim ritme de 4:50 (un pèl massa
ràpid però en contexte de cursa i donada la bona tolerància he volgut
mantenir). Del circuit hi ha hagut una peculiaritat i és que just enmig del passeig entre les 10 i les 14h hi havia montat un mercat i en aquest tram calia sortejar a la gent... aquest handicap que alguns de nosaltres el podíem interpretar com una dificultat per mantenir un ritme constant en realitat jo l'he aprofitat per evadir la ment i trencar pensaments maliciosos (entretenir la ment en sortejar un gos o un padrinet m'ha estalviat uns segons de dolor... i això ha succeït necessàriament cada 3Km en dues ocasions... calculo que tot plegat la meva ment ha estat en total uns 20 minuts descolocada... i crec que ha anat bé!). A les 2h tocava canvi de ritme, anavem amb l’Albert i he decidit
accelerar i posar-me a 4:40 que he tolerat bé durant 1:30h més... moment en el
que he vist que ja m’era complicat seguir el ritme. Això ha coincidit amb
l’entrada de mal de panxa i “apretons” que m’ha obligat a fer una paradeta
tècnica per descarregar i a prendre la decisió de no prendre més aliment sòlid
i tirar únicament de líquids. Per entrenaments estic molt acostumat a jalar poc i m’ha semblat que tot i que calia afrontar les hores de calor segurament no
tindria problema d’aguantar corrent fins al final en aquestes condicions. En aquell moment he decidit
que donats els problemes no tenia sentit apretar cames i he decidit afluixar i
intentar mantenir 5:00. La darrera mitja hora he corregut a mitja de 5:15. Al final he aconseguit córrer 73Km i 150m... resultat previst per l'estat de forma i l'entreno que he fet les darreres setmanes, superant el meu anterior registre de 6h fet a Can Drago al 2013 en que em vaig aturar a 73Km 006m.<br />
<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlNmaLKu5akroBqZ2e3Rnkv0Lzc3kbEnBhqoT_wiNxyJMzIoNslDTBMLeBZsGrI0i9qrmDoy4TXpm-vDbh-7la8_5OkQyJcUQ-LN3BUt0bR3WsZUTrUAikyHUOla_7IeiJulJuBhxUI3uI/s1600/12356931_10207987090663170_2115529632889758925_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlNmaLKu5akroBqZ2e3Rnkv0Lzc3kbEnBhqoT_wiNxyJMzIoNslDTBMLeBZsGrI0i9qrmDoy4TXpm-vDbh-7la8_5OkQyJcUQ-LN3BUt0bR3WsZUTrUAikyHUOla_7IeiJulJuBhxUI3uI/s320/12356931_10207987090663170_2115529632889758925_o.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Brutal aquesta foto en el canvi de sentit!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Per tant, acabo satisfet de la feina feta. La informació que m’enduc
d’aquesta prova és que ja no em cal més entrenament llarg per Can Drago. A
nivell personal li dono molt valor a haver estat capaç de mantenir un ritme més
elevat durant 90 minuts després d’haver estat 2h a un ritme exigent. La meva
zona 2 de ritmes està compresa entre 5:15-4:27 el Km, i per tant en tota la
cursa m’he mantingut en aquesta franja. Ara les meves cames tenen un
recordatori de ritme llarg molt més elevat que el que tinc previst de dur a Can
Dragó i això em fa tenir la tranquil·litat emocional de que la feina està feta.
Aquests dies em queden 10 sèries de entre 8-10h de “posició horitzontal” per
acabar de preparar el body. Fa 2 anys que estic entrenant seguint els consells de Matt Fitzgerald... inicialment gràcies al seu llibre "Brain training for runners" i ara en la seva nova versió revolucionaria "80/20 Running". Aquestes setmanes he barrejat una mica les dues versions... al febrer veure'm el resultat d'aquesta darrera a la marató de Sevilla!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En resum, aquesta preparació de les 24h ha estat un pèl atípica donat que
no he fet els entrenaments habituals (encadenar 2 dies consecutius llargs
setmanals al llarg de les setmanes), he descuidat algun entrenament que
considerava vital (pujar un port de muntanya de 20Km a ritme suau i baixar-lo
cagant òsties) i de curses he fet sprints (Marató de València 3:16), ruta del
5è Llac (en 2 jornades de 60 i 40 Km) i les 12h pista de Terrassa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Veure’m si n’hi ha prou per ser capaç d’aguantar el màxim d’hores possibles
corrent sobre el tartan de Can Drago el proper dia 19 de desembre. Espero que sigui
una gran jornada d’atletisme, tal i com he viscut les dues darreres edicions a
les 6h i a les 12h.<o:p></o:p><br />
Acabar agraint a l'organització el seu temps per que alguns haguem pogut gaudir d'un bon mati de diumenge i també al pare del Sergi que ens ha facilitat el material fotogràfic!</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-70790306629751445132015-10-26T10:53:00.001+01:002015-10-26T10:53:26.585+01:00La recuperació<div style="text-align: justify;">
Cadascú sap el motiu pel qual practica l'esport que practica i de la forma en que vol fer-ho. En el nostre cas, hi ha corredors i corredors; alguns simplement els interessa córrer per córrer, altres simplement voldran acabar les curses de la planificació que tenen prevista (les típiques lligues), altres voldran millorar rendiment, altres voldran guanyar curses, altres voldran córrer per salut i altres corren simplement com a <i>modus vivendi</i>...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigqqC4_ZKjCQ-Brl5KjQVA0Cok51x-uDSpP8fYrBst-b3FU-8ma7DUGaUGv8Fjo6VAzUCv7ZjJhyphenhyphengFbdk29bOBPIqdbH8jgUpPiwrYog80V2ZAX1JiRrMzutCLjr8K9zmAb-puQinY0581/s1600/silhouetteofamanrunningphotographicprintc13098683.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigqqC4_ZKjCQ-Brl5KjQVA0Cok51x-uDSpP8fYrBst-b3FU-8ma7DUGaUGv8Fjo6VAzUCv7ZjJhyphenhyphengFbdk29bOBPIqdbH8jgUpPiwrYog80V2ZAX1JiRrMzutCLjr8K9zmAb-puQinY0581/s400/silhouetteofamanrunningphotographicprintc13098683.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Entre els que els interessa millorar rendiment i guanyar curses és evident que necessitaran entrenar-se d'una manera reglada per anar millorant el seu estat de forma. Al principi d'aquest procés, es fàcil observar com es millora el rendiment d'una manera exponencial fins que, a mesura que un s'apropa al seu límit la corba de rendiment s'estabilitza i llavors, aconseguir retallar segons al crono cada cop es torna una feina més feixuga. I arribats a aquest punt és quan el procés de recuperació de les sessions d'entrenament i de les competicions es torna clau per a que la situació no se'ns giri en contra. Si fem cas a la famosa frase "<b><i>es tan importante correr lo debido como descansar lo corrido</i></b>" ja s'intueix que no per forçar més anirem més ràpid i potser per descansar més no anirem més lents. I aquest raonament no es simplement important per lo present; també és important per lo futur: si volem seguir corrent als 70 anys és molt important no cremar metxa innecessàriament abans d'hora.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRh6hE3J5h8g-CHc0zwCFGFdtVN2q5sXo8ktGNU2KmXbljEX3yXwIt0WkLE16dvpyk08X5PoO0wckhJz2fPr7OZgan-tlPn0s1lmiiom0faWx5ORK439bIF77dlu4ozp_XUH_kUZ_YGrUQ/s1600/Corredor-Cansado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRh6hE3J5h8g-CHc0zwCFGFdtVN2q5sXo8ktGNU2KmXbljEX3yXwIt0WkLE16dvpyk08X5PoO0wckhJz2fPr7OZgan-tlPn0s1lmiiom0faWx5ORK439bIF77dlu4ozp_XUH_kUZ_YGrUQ/s400/Corredor-Cansado.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I des del meu punt de vista, què es fonamental per la recuperació?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Arribat aquest punt si que m'agradaria que no prenguéssiu les meves paraules com regles a seguir. Jo simplement sóc un metge a qui agrada la professió i que té una passió que són els esports de resistència. Aquestes dues facetes han fet que l'estanteria de casa estigui abarrotada de literatura al respecte i que la meva inquietud "científica" hagi rascat en la bibliografia mèdica molts dels aspectes relacionats amb la millora de rendiment i l'eficiència en la recuperació. El que us diré m'agradaria que ho prenguéssiu com una visió més de les que podeu trobar i llegir per internet i cadascú tindrà el seu grau crític al respecte de la meva perspectiva. Penseu que el principal crític amb la meva manera de fer i actuar sóc jo mateix. </div>
<div style="text-align: justify;">
I dit això... anem a lo que estavem...</div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'una competició o bé d'una tanda d'entrenament exigent l'organisme necessita recuperar-se. L'exercici intens o perllongat estressa el cos d'una forma metabòlica, d'una forma muscular, d'una forma cardiovascular i d'una forma mental. Els humans tenim la santa sort que el cos és una màquina perfecta que podem <i>putejar</i> de forma repetida i ella mateixa es resitua novament. Per fer un símil, l'exemple clar d'això és el d'una borratxera. L'alcohol entra en l'organisme, supera la capacitat tamponadora del fetge i provoca alteracions cardiovasculars, metabòliques i alteracions de conducta. L'organisme en unes hores és capaç d'anar depurant mica en mica l'alcohol. L'edat i la quantitat d'alcohol són dos variables que condicionen la velocitat en que es restitueix la normalitat. L'esport no deixa de ser un estrès per l'organisme i com a tal l'hem de percebre; si fem més del que el cos està preparat per aguantar, el dany serà més gran; si tenim edat més avançada, el metabolisme anabòlic també estarà alentit. Amb l'edat no podem incidir, però amb la tralla a la que sotmetem al cos si podem actuar. En aquest sentit podem córrer menys intensament i menys temps, o bé, en cas que ho haguem de fer, és important que siguem capaços de recuperar l'estabilitat abans de sotmetre el cos a nova tralla. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivgtec7XYviQmAa-T20GJHsftK9B9vVh0uW3joaNNLpC-_99GQFQwX33O2NRPm8MUDvTXpwiPVto5QbXU0lIYLU5Lu_SSEHrOMThzwVSKbyAa-_ehgMdAMNQhw46aqqQ9U63FkYshQ-ZOY/s1600/04d47e7efa5262d1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivgtec7XYviQmAa-T20GJHsftK9B9vVh0uW3joaNNLpC-_99GQFQwX33O2NRPm8MUDvTXpwiPVto5QbXU0lIYLU5Lu_SSEHrOMThzwVSKbyAa-_ehgMdAMNQhw46aqqQ9U63FkYshQ-ZOY/s400/04d47e7efa5262d1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Com podem recuperar millor?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
En el mercat hi ha nombrosos productes relacionats en aquest procés de l'entrenament. La industria del sector és potent i per tant té moltes maneres d'incidir en les nostres vides (revistes, llibres, publicitat en curses...) i fer-nos creure que lo més important en el procés de recuperació es prendre de forma sistemàtica aquests productes. Des del meu punt de vista mèdic, pràctic i de sentit comú, lo més important del procés de la recuperació és .... <u>la recuperació en si mateixa</u>. És a dir, el temps que necessita l'organisme per posar-ho tot a<i> puesto</i>. La naturalesa té unes pautes que no són modificables. En aquest sentit, la química va contra-natura. Els productes recuperadors poden incidir en aquest procés però d'una manera pràcticament imperceptible (ho crec sincerament com a metge i com a runner). També és cert que molts d'ells no ens faran cap mal, ara bé, la pasta que cal <i>apuginar</i> per lo poc que aporten en gent de la plebe com nosaltres cadacsú ha de valorar si val la pena o no. Ningú dubta del benefici de l'efecte placebo que poden tenir aquestes històries especialment en la recuperació mental; i en aquest sentit tothom pot gastar-se els diners amb el que li doni la gana i no s'anirà contracorrent (la societat està plena de velles arrugades que s'apliquen cremes miraculoses contra el procés envelliment). La natura dicta les normes i el millor consell és seguir-les aplicant amb paciència. És per això que després d'una cursa o be després d'un entrenament exigent cal reposar bé i en aquest sentit mai és mala decisió pecar per defecte (sempre i quan, es clar, vulguem intentar millorar registres i sentir-nos plenament potents). </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidRI_u0K0W96IuzdDNBxD8SKldhXstXNaXK6e0mPoFLIjl23PitMEi_BElaIntiQn3hpqIeNhaMfV4yrMLm8JxOCAgIvx7TnWwZ6r8JaFwzdO6UjRBRPLlxlIzEYIJzvNyqVWrJ9nvbK4f/s1600/corredores-a-descansar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="323" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidRI_u0K0W96IuzdDNBxD8SKldhXstXNaXK6e0mPoFLIjl23PitMEi_BElaIntiQn3hpqIeNhaMfV4yrMLm8JxOCAgIvx7TnWwZ6r8JaFwzdO6UjRBRPLlxlIzEYIJzvNyqVWrJ9nvbK4f/s400/corredores-a-descansar.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I quan podem considerar que estem recuperats?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
El cos ens donarà la informació. Si tenim entrenador, la seva feina serà aturar la nostra inquietud en base a la informació que li facilitem; si no tenim entrenador, les variables a tenir en compte seràn el dolor muscular, les ganes de tornar a córrer, la recuperació basal de la freqüència cardíaca... etc. L'experiència en aquest sentit és un grau i no tenir ganes d'entrenar, no arribar al rendiment esperable, no descansar a la nit o haver d'usar medicació per calmar les nostres molèsties és una dada fonamental per que no rostim les nostres ganes de seguir practicant d'una manera sana això que sembla que tant ens agrada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Que per molts anys ho puguem seguir fent!</div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-24446331559551420582015-10-19T15:21:00.004+02:002015-10-19T15:39:12.145+02:0012h de resistència de Terrassa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7PRmMry0CdH9QuWM5XIKOLYxL0TF3IDhJD26Z5OVxkdeDEJE9Mx-jVt-fJrbhsESy-Y0QY2Ttgm2JjOzV2OX5Gbyey3nznDyvyIyuqOe31nKPrdoirTz5VMZQMopA5d9nGtkdIn9WwsDg/s1600/11731757_1013431835354957_2574007596966668991_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7PRmMry0CdH9QuWM5XIKOLYxL0TF3IDhJD26Z5OVxkdeDEJE9Mx-jVt-fJrbhsESy-Y0QY2Ttgm2JjOzV2OX5Gbyey3nznDyvyIyuqOe31nKPrdoirTz5VMZQMopA5d9nGtkdIn9WwsDg/s400/11731757_1013431835354957_2574007596966668991_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>És absurda la idea de plantejar-se de córrer 12h donant tombs a una pista d'atletisme tal qual ho faria un ratolí en la seva gàbia?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La resposta a aquesta qüestió probablement sigui afirmativa per moltes persones; ara bé, pels 8 protagonistes d'aquesta història és possible que la resposta sigui una altra. 8 persones, 8 motius, 8 maneres de viure l'atletisme: Paris Canals (el crack), Joaquim Fuertes (el número 1), Manuel Garcia (Maimakansu), Ismael Guiu (el de Km0), David Riba (Dedoctor), Sergi Rodriguez (el de Vallirana), Ferran Santoyo (mister Chibeca) i Fernando Soriano (el de Huelva).<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjByjXfBaIoutI1dMmphS774c7iF_KeWozwFP0LtweRhoD6RIDcyUL0ttNOfSB0lOFEUk7uenInZLqbRp2HKOkskditnnbytajFS-raB_-aUB4lHZyh4AmJRiKMkWyr9FfkHODeErwsWVpo/s1600/img037.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjByjXfBaIoutI1dMmphS774c7iF_KeWozwFP0LtweRhoD6RIDcyUL0ttNOfSB0lOFEUk7uenInZLqbRp2HKOkskditnnbytajFS-raB_-aUB4lHZyh4AmJRiKMkWyr9FfkHODeErwsWVpo/s400/img037.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivCJin_FLIA-RYn6KNJYKioeV-Kb2letCyf_uqufld7Js33HKK9BDyDMF6bAigMQnH_e9UobstoxQzCy4dIXKzi5iGprNwICXyPlYgzySkjq8Td2U_aNsvFI0SsI8Y3GDf7gPK56Pa9Jz4/s1600/1610827_1063271070371033_6544276024498351908_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivCJin_FLIA-RYn6KNJYKioeV-Kb2letCyf_uqufld7Js33HKK9BDyDMF6bAigMQnH_e9UobstoxQzCy4dIXKzi5iGprNwICXyPlYgzySkjq8Td2U_aNsvFI0SsI8Y3GDf7gPK56Pa9Jz4/s400/1610827_1063271070371033_6544276024498351908_n.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Fosca nit a l'arribada!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Les 8 persones que el passat dissabte vam considerar que potser anar a córrer 12h per una pista no era una idea absurda <i>(o si més no, tan absurda com dedicar-se a comprar coses que no ens calen; o bé, treballar per guanyar més calers dels que ens fan falta per viure; o fins i tot, a creure que lluitar per un càrreg de responsabilitat és lo millor que podem fer per millorar el nostre estatus professional....) </i>ens vam reunir per compartir emocions. Tots i cadascú de nosaltres sabem que no només ens hem divertit en aquesta trobada, si no tots els dies que hem hagut de sortir a entrenar, a gaudir de l'entorn que tenim al nostre voltant (cadascú el seu), a intuir com el nostre estat de forma va millorant dia a dia en base a la feina que anem treballant... en fi, arreu de Catalunya i fins i tot a Huelva hi ha gent que té un estil de vida molt similar i en aquest cas, els organitzadors d'aquest event fan possible que una vegada més haguem pogut compartir moments de running, moments d'incertesa, moments de dolor, moments de felicitat...La moneda de canvi de tot aquest esforç personal no és altre que buscar la pau interior. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjggVRZZmr3fX4GzamMzypRRNPNCySeCNJSn17807aof5ElPZTh6NOWqntGvfvrGkf2diT7GkgMAEzF5fIQlwOcLqfiPFyZOgr90sZ8zdfVkT0NHSDB-dGEwG2ybWRY1o8MNj7QUlwS9RYH/s1600/12079952_1063271250371015_2122011528008094692_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjggVRZZmr3fX4GzamMzypRRNPNCySeCNJSn17807aof5ElPZTh6NOWqntGvfvrGkf2diT7GkgMAEzF5fIQlwOcLqfiPFyZOgr90sZ8zdfVkT0NHSDB-dGEwG2ybWRY1o8MNj7QUlwS9RYH/s400/12079952_1063271250371015_2122011528008094692_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Deu ser important controlar el ritme?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A priori poquets... però bons. Em vaig alegrar de tornar a coincidir amb Paris Canals (el crack) i referent estatal en curses d'aquest estil (sempre és bò observar que fan els punters). M'hagués agradat també la presència de gent que admiro pel que els he vist fer en directe com Mia Carol (a la meva retina va quedar gravada per sempre la seva exhibició del 2014 en que va rodar pràcticament 7:30 a ritmes compresos entre 4:15 i 4:30; intueixo que el seu esperit era present a Can Jofresa) o bé a Jirky Kukko (el corredor finlandés a qui he vist en directe fer 6h a 4:15 clavat; espero veure'l novament a Can Dragó enguany). Aquest tipus de curses d'ultrafons et serveixen per correr al costat dels cracks i veure com reaccionen, com aguanten, com gestionen i fins i tot, veure com peten...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDyB6DmoF6rZxEfgu02E8i6i1OWlodKxp3S2RbMX4BePr5-ebfB8Z-qNKkREHC2kEMbslOlhA6fuMMk8mVnYAaNVSzd1k5q7CLnckw1TyzcXe9IL4rfdbI6smZVOO3XBASMekTsKrJY1xn/s1600/12079144_1063487710349369_4273730899971882807_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDyB6DmoF6rZxEfgu02E8i6i1OWlodKxp3S2RbMX4BePr5-ebfB8Z-qNKkREHC2kEMbslOlhA6fuMMk8mVnYAaNVSzd1k5q7CLnckw1TyzcXe9IL4rfdbI6smZVOO3XBASMekTsKrJY1xn/s400/12079144_1063487710349369_4273730899971882807_n.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Divertint-me!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Pel que fa referència a la cursa... sempre es parla d'estrategia però el cert és que sembla que almenys la meitat veniem a entrenar (4 de la llista estem apuntats a les 24h de Can Dragó). En el meu cas en particular m'interessava entrenar el que jo considero el ritme més elevat que puc portar en llarga distància que és 5min/km. L'any passat vaig aguantar 7h aquest ritme a Barcelona i ara m'interessa reprogramar el meu cervell per assimilar-lo... per tant l'estrategia era posar xip a 5:00 i al petar intentar aguantar almenys 6:00...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAt55SnA7iMI95CCd40yvSHb9BU9viHlFeFaAIqp0DYFTENePn276JNyp26RDMUCqKV66ROy3uoY22gvgNlHlgCVvjNasrO-NaMCoHB2uZVrsmb-1jdP2J7skfTmrK6vEgHayozgcW_USn/s1600/12080275_1063414830356657_77770460988075924_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAt55SnA7iMI95CCd40yvSHb9BU9viHlFeFaAIqp0DYFTENePn276JNyp26RDMUCqKV66ROy3uoY22gvgNlHlgCVvjNasrO-NaMCoHB2uZVrsmb-1jdP2J7skfTmrK6vEgHayozgcW_USn/s400/12080275_1063414830356657_77770460988075924_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Aprop del muro!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Els resultat va ser 4:30h a 5:00, 2h a 5:30 i la resta intentant moure'm entre 6:30-7:00. Dit en altres paraules: 67Km en 6h i 54Km en les segones 6h. <b>Un desastre des del punt de vista estratègic!!!</b>... ara bé, 6 setmanes d'entreno dirigit m'han permès aguantar 4:30h a 5:00 i aquesta és una informació molt valuosa de cara a planificar els propers 2 mesos (això és el que venia a buscar a Terrassa). </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Pel que fa al decurs de la cursa dir que trobo tremendament divertit veure que és el que va passant en directe. Tots vam flipar amb el ritme estratosfèric que va marcar Paris Canals els primers 50Km; va passar-los en 3:49h... i de cop veure com para, com camina tot intercanviant impressions amb la resta i com intenta marcar novament tongades de ritmes ràpids un cop acumulats uns quants Km a les cames (ell sabrà per que ho va fer; jo tinc clar que va venir a entrenar i si hagués volgut guanyar la cursa de 12h ho hagués fet sense despentinar-se massa). Va sorprendre també Ferran Soriano amb un ritme de sortida elevat (sobre 4:30) i també la manera en que muscularment va acabar (el tio es va apartar de la cursa però va seguir animant-nos als que encara teniem algo de moral). El Sergi va sortir més conservador del que el seu estat de forma possiblement li permetia (té molt rodatge en trail); aquesta estratègia li va permetre mantenir-se bastant regular. El Ferran Santoyo, Joaquim i Manuel van fer la seva tàctica de caminar-córrer, gent que tenen el cul pelat de fer curses d'aquest tipo i tenen molt clar que la seva lluita no és contra un altre sino, novament contra un mateix. I finalment l'Ismael... que va ser el que em va portar contra les cordes...l'any anterior parlava que si era de bojos arrancar a córrer un 100Km a 5:00... doncs bé, enguany va fer 8:15 als 100Km de Madrid (a menys de 5:00) i va correr més de 3h al mateix ritme que ho vaig fer jo...ell no ho sap però ara ja puc dir que si vaig ser capaç de córrer 120,8Km va ser possible a que ell va córrer més de 118Km (també cal dir que ell va arribar en segona posició per que el Sergi va ser capaç de córrer més de 116Km)... el uno por el otro ens hem putejat a fi de bé!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2BhucEQ72huZJcde340f5_BD4aVzh2D1dMf6soRXz2GVwmDPNOInlH81gnW-Oul-vGbdcVCnWDlAI79dmRkrWoPjwUoP8TQdcvuRqeP4Uk2Mz0S5MxrbrzUpxq2Gl-HBMMnq9Ms4I9zD9/s1600/12091170_10207716255452459_6355850680446515878_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2BhucEQ72huZJcde340f5_BD4aVzh2D1dMf6soRXz2GVwmDPNOInlH81gnW-Oul-vGbdcVCnWDlAI79dmRkrWoPjwUoP8TQdcvuRqeP4Uk2Mz0S5MxrbrzUpxq2Gl-HBMMnq9Ms4I9zD9/s400/12091170_10207716255452459_6355850680446515878_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Entre els 3: 354Km, unes 885 voltes!)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguXGH6A8H7zL0A5IeS46nJUZglqTVcTMRzXOQYxI_G0fEryJnAfYqtSk1WG5RQbzqGsShCF9P826DP9HIbDlPe9CTSqmDquAsxse6G10N2kktBXfTWBSwIxO-eboAd1dqK6Bjuz3IfrWKJ/s1600/12068946_1063413207023486_1753969197178149107_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguXGH6A8H7zL0A5IeS46nJUZglqTVcTMRzXOQYxI_G0fEryJnAfYqtSk1WG5RQbzqGsShCF9P826DP9HIbDlPe9CTSqmDquAsxse6G10N2kktBXfTWBSwIxO-eboAd1dqK6Bjuz3IfrWKJ/s400/12068946_1063413207023486_1753969197178149107_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Els de les 6h!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH2E40Qi7h14rOu7X-FRS6_PuGyCzK25EjtW2E0TwNKiqS-86kwLA323xC87JtcsFj0v5nN-rbvSD4UxcUnDOo80aNNcrRb6SuCpB1asJZuj1baFepqSgquOZz7pFN976XkHoEaP6DC_1T/s1600/12140982_1063488320349308_7092993341408973446_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH2E40Qi7h14rOu7X-FRS6_PuGyCzK25EjtW2E0TwNKiqS-86kwLA323xC87JtcsFj0v5nN-rbvSD4UxcUnDOo80aNNcrRb6SuCpB1asJZuj1baFepqSgquOZz7pFN976XkHoEaP6DC_1T/s400/12140982_1063488320349308_7092993341408973446_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Els de les 3h!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A mitja cursa i quan faltaven 3h van incorpor-se amb nosaltres els corredors de les 6h i els de les 3h. No vaig estat massa al cas de la seva progressió donat que prou feina tenia en concentrar-me en no defallir. En aquests 2 grupets també vaig reconèixer cares conegudes i gent que segurament ens retrobarem a Can Dragó... si no a les 24, a les 12h i si no a les 6h!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Tot això no hagués estat possible sense l'esperit organitzador de gent que col·labora de manera altruista per que això hagi estat possible... gràcies!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvNpdmmYNkWClEFSLrT6PaVzO5U77IInyAqubGx2MlhbqL_e0ldYIL-qfOmvVDT3aENL18UcBTu7SV0eOuoppZh9ctxpvW2iEXPwmBKc4ijnAOh8AGz7adDZN9rg-PLck13xuCq3zOKn6D/s1600/12087669_1063271020371038_7696645102323374801_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvNpdmmYNkWClEFSLrT6PaVzO5U77IInyAqubGx2MlhbqL_e0ldYIL-qfOmvVDT3aENL18UcBTu7SV0eOuoppZh9ctxpvW2iEXPwmBKc4ijnAOh8AGz7adDZN9rg-PLck13xuCq3zOKn6D/s400/12087669_1063271020371038_7696645102323374801_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I com no podria ser d'una altra manera, la persona que ha d'aguantar totes les meves manies i tot lo dolent de la meva manera de ser... en aquesta ocasió, una vegada més, també ha estat al meu costat... en aquest cas com és diu en sentit figurat...al peu del canyó! </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxxp24hCKeHDchyphenhyphen-XYKspa0265289eszlyPhcK6l8R0qR7NzIlmCtiF0srOW6Ydre8hVgp-i0_g-b59DkCA6Y_OjiSro2fBY1FL-VR6PKtqsUtXEi1VFw2kRfi9tgQzaB49bDg6hujIpoq/s1600/12087176_1063414127023394_6874506112075400367_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxxp24hCKeHDchyphenhyphen-XYKspa0265289eszlyPhcK6l8R0qR7NzIlmCtiF0srOW6Ydre8hVgp-i0_g-b59DkCA6Y_OjiSro2fBY1FL-VR6PKtqsUtXEi1VFw2kRfi9tgQzaB49bDg6hujIpoq/s400/12087176_1063414127023394_6874506112075400367_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Sense tú no seria possible res d'això!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Ara el meu cap s'ha de centrar en assimilar lo corregut i a planificar les properes setmanes i a pensar l'objectiu real de Can Dragó i la millor estratègia per assolir-lo! Us asseguro que aquesta feina serà tremendament divertida, amb independència del resultat final!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-4126241701110061422015-04-27T10:40:00.001+02:002015-04-27T10:40:32.288+02:00Utebeceene<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg315sXuSGJ9xV8N4_iUKnYizkrRYwp5yfpCiewcwAjzds5i5l5-aVh-uaxdvXySMMm2GA9jNJZfYmw1vsOdIdV50rxiBiYkZLAJ-Og07WVmqpgw8f203_nwi6ljsS1tsEDzYLsQgXdn8O/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg315sXuSGJ9xV8N4_iUKnYizkrRYwp5yfpCiewcwAjzds5i5l5-aVh-uaxdvXySMMm2GA9jNJZfYmw1vsOdIdV50rxiBiYkZLAJ-Og07WVmqpgw8f203_nwi6ljsS1tsEDzYLsQgXdn8O/s1600/baixa.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa dies que no parlo de temes esportius... i és que no hi havia gran cosa per explicar. 4 mesos sense competir, aquest ha estat el resum des de Can Dragó. 4 mesos en que he hagut de fer entrenaments amb cautela per mirar de resoldre un petit dolor a maluc D. En definitiva, 4 mesos de forçar molt poc, de treballar el core i de rodar llarg lo just per no anar enrere. En aquestes condicions em plantava a la linea de sortida de la UTBCN. Allí fa dos anys vaig passar una de les pitjors experiències de fred (qui ho havia de dir, jo un pallarés de prepirineu passant fred a tocar del mar!), la qual cosa em va fer decidir clarament de triar un paravent Goretex enlloc d'un paravent justet, tot i que la previsió no era dolenta!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhighBrXyh1olZyukpHSGk0_Z2royOU_N2Al11-81ZVvqf7IBmCn2q3dbHAl_E5VnM4AlcYm-bC_95eulEpmsA28LpmeLt5lkcEfkrBT3kqCcmf5cSQwhfOEUywylYyb6Q6XuOZXQmqi-jB/s1600/GOPR2941.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhighBrXyh1olZyukpHSGk0_Z2royOU_N2Al11-81ZVvqf7IBmCn2q3dbHAl_E5VnM4AlcYm-bC_95eulEpmsA28LpmeLt5lkcEfkrBT3kqCcmf5cSQwhfOEUywylYyb6Q6XuOZXQmqi-jB/s1600/GOPR2941.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Moments previs a la sortida!</div>
<div style="text-align: justify;">
L'objectiu d'aquesta cursa era doble:</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- Per una banda fer un rodatge llarg en ritme de competició</div>
<div style="text-align: justify;">
2.- Per una altra banda mirar de "apajarar-me"menjant bé i bevent bé. Apajarar-se menjant bé i bevent bé és sinònim de forçar a tothora, i així ho vaig intentar.</div>
<div style="text-align: justify;">
La UTBCN és una ultramarató de muntanya que transcorre per la Serra del Garraf (pels voltants de Begues i Sitges). Us podeu imaginar que els desnivells de pujada no són tant acusats com en el Pallars, la qual cosa no significa que sigui menys dur. A priori 100Km i 4500+; a posteriori 100Km i 3850+. Terreny irregular, molta pujada i baixada. El primer terç de la cursa amb trams molt ràpids, molt tram de cami i carretera per poder avançar força ràpid; un segon terç molt tècnic especialment de baixada (similar a Sant del Bosc però molt més pedregós) i un últim terç on s'acumulava el desnivell positiu més acusat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgvEyfQDtx2TVH8nZDa0vkrGTY-w0zW7qfxHsj39v4QW9NrJKmzopHsFKYoLSsFFrDZidC15RuNEU6YjZ00mXJOTxlXCRBi45MkoRDUMQer4WvCmz3YvpBHKzGxYPNxsTJkPqgmFniFlvr/s1600/GOPR2944.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgvEyfQDtx2TVH8nZDa0vkrGTY-w0zW7qfxHsj39v4QW9NrJKmzopHsFKYoLSsFFrDZidC15RuNEU6YjZ00mXJOTxlXCRBi45MkoRDUMQer4WvCmz3YvpBHKzGxYPNxsTJkPqgmFniFlvr/s1600/GOPR2944.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Senderillos ben arreglats!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvcTVDLbcqRF07R-7B622hO7-c4Q5MungedvsHKi-EuLL3rNgYvoskKxTz5T-Z-A3OKkgEpWNviNU1ek6OQmQeo3SWdtG0R0jhPcnxIOugzKbriQS15M2hcN5woEyaqZuuU1X5NXsfmMbI/s1600/GOPR2946.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvcTVDLbcqRF07R-7B622hO7-c4Q5MungedvsHKi-EuLL3rNgYvoskKxTz5T-Z-A3OKkgEpWNviNU1ek6OQmQeo3SWdtG0R0jhPcnxIOugzKbriQS15M2hcN5woEyaqZuuU1X5NXsfmMbI/s1600/GOPR2946.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Mar i muntanya! A nivell de Sitges!</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb aquesta presentació, vaig plantejar ritmes de competició que fossin exigents però no extenuants. A la primera part vaig plantejar d'intentar mantenir un ritme de 8Km/hr, podia haver anat més ràpid donat que es van fer alguns taps tant en pujada com en baixada; ara bé, també és cert que això precisament és el que em va ajudar a guardar forces per poder mantenir ritmes a posteriori. En el segon tram, l'objectiu va ser mantenir ritme de 7Km/hr, la qual cosa va ser complicat per que les baixades dificultaven mantenir aquesta velocitat. I en el darrer tram vaig intentar mantenir un ritme de 6Km/hr, sent coneixedor que era on hi havia els desnivells més acusats i on la fatiga començaria a passar factura.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUHVZWLLCY6FQ03hPN97uJRP-yma52jYleNme4wTp0t90Ir-Al7aJtZ-t8WFcYdhHm15LIXm5d2pVyuTUhnMSbM2jqkciEfneIqXiz1e6-NCJBTd3hv3qrvv3Rcfc9R7W9novtreDMYlPl/s1600/GOPR2947.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUHVZWLLCY6FQ03hPN97uJRP-yma52jYleNme4wTp0t90Ir-Al7aJtZ-t8WFcYdhHm15LIXm5d2pVyuTUhnMSbM2jqkciEfneIqXiz1e6-NCJBTd3hv3qrvv3Rcfc9R7W9novtreDMYlPl/s1600/GOPR2947.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Pallaresos a tot arreu: Lucky i familia!</div>
<div style="text-align: justify;">
En tot aquest berenjenal hi havia la dificultat que al Km 68, quan la fatiga ja comença a notar-se, es feia un bucle a Begues on hi havia també la linea d'arribada. Calia tenir la convicció de superar el moment de no retirar-se, és molt tentador acabar content després de fer casi 70Km a bon ritme, sentint que potser ja n'hi ha prou.</div>
<div style="text-align: justify;">
Total, amb aquesta tàctica de cursa vaig ser capaç de fer un bon temps final. No vaig aconseguir el que volia, que era apajarar-me per "entrenar" psicologicament els moments durs; ara bé, la gestió de cursa va ser de sentir que en tot moment vaig controlar el que volia. Vaig fer una tàctica com de marxa cicloturista, apretar pujant i al pla i descansar baixant (la tàctica de descansar pujant no funciona, donat que pujant sempre s'apreta!). Quan vaig estar envoltat de gent del meu nivell em vaig donar compte que pujant vaig bé, em sentia el fort de la grupeta; i baixant vaig controlar ritmes, sense importar-me que em passessin. No vaig sortir de punt en cap moment, ni tan sols pujant. Potser aquesta ha estat la clau d'arribar bastant sencer a la linea de meta.</div>
<div style="text-align: justify;">
A mesura que es van succeïnt ultras a les meves cames, m'adono de lo següent:</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- Ara ja no tinc rames</div>
<div style="text-align: justify;">
2.- Ara ja no tinc problemes de peus</div>
<div style="text-align: justify;">
3.- Ara ja no tinc problemes de fregament intercuixa, ni axilars ni de motxil·la</div>
<div style="text-align: justify;">
4.- Ara ja no passa gran cosa si no puc menjar tant com voldria</div>
<div style="text-align: justify;">
5.- Ara ja sóc capaç de beure molt més del que faria</div>
<div style="text-align: justify;">
6.- Ara ja sóc més capaç de mantenir ritmes constants</div>
<div style="text-align: justify;">
7.- Ara ja no em poso nerviós en els primers quilometres</div>
<div style="text-align: justify;">
8.- Ara ja no he de baixar les escales d'esquena en dies succesius</div>
<div style="text-align: justify;">
9.- Ara sabria quan posar el peu a terra en cas de no sentir-me bé</div>
<div style="text-align: justify;">
10.- Ara sé que aquesta no serà la última</div>
<div style="text-align: justify;">
Per lo que fa a l'organització, simplement felicitar-los. El recorregut ha estat impecablement marcat, cap dubte de seguiment de ruta. Avituallaments ben situats i ben dotats. La Serra del Garraf és una zona que val la pena de xafar, i per tant, aquells que tingueu inquietuts us asseguro que us agradarà el territori i la manera en que aquesta organització és capaç de vendre el producte.</div>
<div style="text-align: justify;">
En el meu cas particular, aquesta ultra l'he fet pràcticament en solitari. Simplement durant una estona he compartit a mitja cursa amb el "Paco" i les dos darreres hores amb en Ioannis, un grec amb qui hem compartit algo més que una estona de running! <b>Thanks Ion</b>!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6aafXqXw2Y3FfwG3_ykGh7G-ukTJvvFDcRafDGSMaJZxznOXwh42k6UjQ4c7sZOIZW0TwWrjdvV-t1YrmkEDpdrf3A2by_OJUMZ6P6paolbxWy0jngBXwxbb6nQRFmS30raPcImNlzvdr/s1600/GOPR2949.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6aafXqXw2Y3FfwG3_ykGh7G-ukTJvvFDcRafDGSMaJZxznOXwh42k6UjQ4c7sZOIZW0TwWrjdvV-t1YrmkEDpdrf3A2by_OJUMZ6P6paolbxWy0jngBXwxbb6nQRFmS30raPcImNlzvdr/s1600/GOPR2949.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Ioannis fent de les seves...!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMeFAblCiCsY2z_xM8DlVjw5x1BZjPy0xH6UR_MQmJ7RRa0R8ChaOyLrl9ZXqhJTAHQZnqQ9QeDBR0iOlKkqRVi4Ucz5OA2waxwupdPWLe0ZMS-g0T3L3l5GbTql_M_XgCJq9aJaeS0jJ6/s1600/GOPR2951.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMeFAblCiCsY2z_xM8DlVjw5x1BZjPy0xH6UR_MQmJ7RRa0R8ChaOyLrl9ZXqhJTAHQZnqQ9QeDBR0iOlKkqRVi4Ucz5OA2waxwupdPWLe0ZMS-g0T3L3l5GbTql_M_XgCJq9aJaeS0jJ6/s1600/GOPR2951.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Gran Ioannis, home de 32h a Spartatlon. Increible!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtvPPmwRzHzeEHvZmnk7bavYUf4QMbAAG8MEUibk_CDLNU437GHg05rhPeYux-cktHJJuGfCy3WHW8yeuCGsLg4XZyb9VrYYuM-QMSTjqzs_P47rSmFvZNWU-EFCcWGOTvZofu-DVrZp4a/s1600/GOPR2956.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtvPPmwRzHzeEHvZmnk7bavYUf4QMbAAG8MEUibk_CDLNU437GHg05rhPeYux-cktHJJuGfCy3WHW8yeuCGsLg4XZyb9VrYYuM-QMSTjqzs_P47rSmFvZNWU-EFCcWGOTvZofu-DVrZp4a/s1600/GOPR2956.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Soparet en solitari després de la rostida!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiZeI6PvdZwL8CFVlgZEGIN1KhJ484brasD9A_SGiJTDXD33LWeekpXFg03gstWXCy3BxwfgXSNzBSgNVdaYSFCsjbUW1UUajDsb-vjfp8jGcebDZhwggpuxHUggg2DF3iTXvwVhA7YKUC/s1600/GOPR2959.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiZeI6PvdZwL8CFVlgZEGIN1KhJ484brasD9A_SGiJTDXD33LWeekpXFg03gstWXCy3BxwfgXSNzBSgNVdaYSFCsjbUW1UUajDsb-vjfp8jGcebDZhwggpuxHUggg2DF3iTXvwVhA7YKUC/s1600/GOPR2959.JPG" height="400" width="273" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
El meu trofeu, m'esperava a l'arribada!</div>
<div style="text-align: center;">
Carajillo de Maria, com no?</div>
<div style="text-align: justify;">
Ara toca descans, relax i sentir que aquesta UTBCN em fa les cames més fortes per la següent. Per suposat, aquesta serà més dura, però no tan llarga!</div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-51469666559274256952015-04-16T18:38:00.000+02:002015-04-16T18:41:57.350+02:00Força interior<div style="text-align: justify;">
La força interior és aquella font d'energia que ens permet aconseguir fites que en algun moment o altre ens semblen complicades d'assolir. No em refereixo únicament a fites esportives, em refereixo a fites del dia a dia, que són les que en realitat importen. Situacions com: hauria de dedicar més hores a llegir, hauria de menjar sa, hauria de fer activitat física, hauria de dedicar més temps a l'oci, hauria de treballar menys, hauria d'estudiar més, hauria de fer més tasques socials... en fi, tots aquests són propòsits que la nostra societat ens ha inculcat com a activitats que milloren el conjunt biopsicosocial de l'individu. Tot allò que alimenti les parcel·les de salut física, salut emocional, salut mental i salut social faran que en conjunt ens atansem a aquella situació benestant que intuïm com a FELICITAT.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6kUbOJ7lLCLCBfwVNC1FdBwlyPZRg-C6QIe5iceaUvJoCMOkxKGLYJsIFhLAan0TaNh2bzKwsES2JGRUHU1UuhI4NaQL51TN7G8vdfpDWhNh8OFVpYSNZ8oMc-GYe3tXWTMhGpzwOkXq0/s1600/el-camino-del-c3a9xito-luzuvlogs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6kUbOJ7lLCLCBfwVNC1FdBwlyPZRg-C6QIe5iceaUvJoCMOkxKGLYJsIFhLAan0TaNh2bzKwsES2JGRUHU1UuhI4NaQL51TN7G8vdfpDWhNh8OFVpYSNZ8oMc-GYe3tXWTMhGpzwOkXq0/s1600/el-camino-del-c3a9xito-luzuvlogs.jpg" height="225" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, una cosa és pensar racionalment en aquests propòsits, i una altra ben diferent és portar-ho emocionalment a la pràctica. Ningú diu que sigui fàcil... algo tan simple com proposar-se menjar més fruita de l'habitual, per exemple, pot significar simplement fer l'esforç de tenir fruita disponible... no tots visquim a la porta d'una fruiteria, ni tots tenim una minyona que ens dugui la fruita a la dispensa... si volem plantejar-nos de menjar fruita per que estem convençuts que això pot significar un pas a cuidar-se a un mateix potser l'únic esforç que hem de fer és sortir a comprar un cop a la setmana per afavorir aquest canvi. És evident que hem de planificar quin dia sortirem de compres i quina i quanta fruita comprarem. En aquest cas l'esforç és poc per lo molt que aporta; segons el canvi que vulguem plantejar-nos és possible que l'esforç que haguem de fer sigui tan gran que potser no compensi o no sigui possible. A tall d'exemple, serà molt complicat deixar de fumar si la nostra parella consumeix, serà difícil no beure alcohol si la nostra feina és darrere del taulell d'un bar, serà difícil fer dieta si la nostra feina és a la cuina, serà complicat fer esport si la nostra feina és de sol a sol...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk4ieRjEurImQWhgOwHJs8nLKazsog00wUiDvO9cYlgoZGmu6gTSiKklVV8seH81hwMUAgSZOQJQ0pKAfflj9a_3RkxiiAheTp8KntIn-9a4Urs2Oqpqdeuwfm46deLWcoJjp4EKja62Cu/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk4ieRjEurImQWhgOwHJs8nLKazsog00wUiDvO9cYlgoZGmu6gTSiKklVV8seH81hwMUAgSZOQJQ0pKAfflj9a_3RkxiiAheTp8KntIn-9a4Urs2Oqpqdeuwfm46deLWcoJjp4EKja62Cu/s1600/images.jpg" height="143" width="400" /></a></div>
<br />
<b>Que sigui difícil no vol dir que sigui impossible</b>.<br />
Tots sabem de gent que han fet canvis de conducta quan a priori semblava improbable... tots coneixem de gent que eren perfectes sedentaris i ara no paren; gent que eren obesos i ara tenen una figura envejable, gent que han passat de ser grans fumadors a ser defensors dels espais sense fum... La clau d'aquests canvis està en el nostre interior i només nosaltres, en un moment donat, i moguts per una força motivacional imparable podem plantejar-nos canvis que ens portin a un estat personal millorat respecte al previ. Cal tenir present que aquesta energia interna es va esvaint a mesura que passen els dies, és com una foguera que cal alimentar-la diàriament per que si no s'apaga la flama que la mantè viva i, sense adonar-nos, tornem al nostre estat de comfort i que no és el que realment acontenta la nostra manera de pensar i sentir. </div>
<div style="text-align: justify;">
Si un vol no fumar, ha de tenir clar tots i cadascun dels nous dies de la vida que no ha de fumar</div>
<div style="text-align: justify;">
Si un vol menjar sa, cada dia s'ha de llevar pensant en que cal fer un esforç per gaudir del menjar sa</div>
<div style="text-align: justify;">
Si un vol fer exercici físic, cada dia ha de motivar-se per realitzar-lo</div>
<div style="text-align: justify;">
Si un vol tenir més temps lliure, haurà de pensar cada dia en la manera de "cobrar" en oci...</div>
<div style="text-align: justify;">
En ocasions aconseguirem el canvi. Un cop assolit, passa com aquell esportista que arriba a l'èlit... el seu argument sempre és el mateix... arribar no costa... el que costa és mantenir-se. Per tant, un cop assolit un canvi és molt important que reflexionem en lo que hem assolit, valorem si ha valgut la pena o no, i en cas de resposta afirmativa caldrà seguir pensant que cal seguir lluitant per mantenir... si no, amb molta facilitat tornarem enrere.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per sort, avui en dia encara no és possible comprar aquesta força interna, i els metges no tenim una pastilla que ens faciliti tenir <i>més voluntat per. </i>I dic que això és una sort per que el benefici emocional que comporta assolir una fita que ens semblava complicada és un trofeu que només poden saborejar aquells que han sabut cultivar aquesta força interior. Uns tindran més força, altres en perdran pel camí, altres ni tan sols es plantejaran si tenen aquesta motivació... i altres, com és el meu cas, buscarem dia a dia la manera de millorar petits aspectes que facin que valgui la pena l'esforç de lluitar per aquelles petites coses de la vida que són molt importants per a ser feliços!</div>
<div style="text-align: justify;">
Per aquells que aquest escrit us remogui les entranyes espero que tingueu la serenitat i la paciència de lluitar dia a dia, i m'agradaria que això servís per que algun dia em pugueu dir allò que m'agradaria sentir de vosaltres: </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>"allò que em deien que no era possible ja fa dies que ho he aconseguit!" </i></b><br />
Molt recomanable aquest video: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=CfEOwQnd-OM" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=CfEOwQnd-OM</a></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-12698868381789246652015-04-02T09:45:00.002+02:002015-04-02T09:45:47.443+02:00Ni puta idea!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzgx2_c87Uq5dd9YqQCETD53DaBpI9sQcN4jOyAahckjUr3exYo_CCfBB7mqVY7l3B_7sqo8NQBo0wI44-KpLcauyj6BVUqI098YVi9kqzMlawDywbJRNNEkTzF_GCpyffgPAq_ufyO1j9/s1600/2ue606.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzgx2_c87Uq5dd9YqQCETD53DaBpI9sQcN4jOyAahckjUr3exYo_CCfBB7mqVY7l3B_7sqo8NQBo0wI44-KpLcauyj6BVUqI098YVi9kqzMlawDywbJRNNEkTzF_GCpyffgPAq_ufyO1j9/s1600/2ue606.jpg" height="320" width="219" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va existir una època en que vaig moure'm immers en el poder de saber, en el poder de conèixer, en el poder de predir i sobretot en el poder d'interferir. L'època universitària de l'estudiant de medicina passa per moltes fases: l'inici en que un es reconeix un autèntic ignorant i que veu els estudiants de sisè curs com a semideus, i el final en que un és un semideu destronat. En l'època de resident un torna a tenir sensació de sabiduria; però a l'era en que un porta un temps exercint sent que perd la capacitat de assegurar. A hores d'ara em falta experimentar la última fase, aquella en que l'experiència de la professió em faci entendre el per que de moltes coses, lluny de la ciència. I és que, de moment, el coneixement teòric adquirit (que considero molt i ben assentat) no m'aporta respostes a moltes preguntes, no em dóna les eines necessàries per entendre el que els passa a molts pacients. A mesura que vaig practicant, allò que experimento està molt lluny del que diuen els llibres, els articles, els científics... en resum, no en tinc NI PUTA IDEA de moltes coses. El mètode científic, aquest sistema que tenim avui en dia per explicar molts fenomens, basat en l'assaig-l'error, en l'observació, en l'estadística... i que sembla la manera més "matemàtica" d'aproximació a la realitat a mi no em serveix... m'orienta... m'aproxima... però no satisfà molts interrogants que em plantejo en el meu dia a dia. </div>
<div style="text-align: justify;">
Per exemple, el mètode científic no pot explicar el:</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què un pilot d'avió pren la decisió en ple vol de autoexterminar-se i assassinar de forma premeditada o no als passatgers?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha tants fumadors molt fumadors que mai faran cap malaltia?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què al dematí em sento deprimit i a la tarda estic content si el meu entorn no ha canviat?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què a mi m'agrada córrer i un altre ho odia?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què alguns membres d'una família agafen el costipat i altres no si tots han estat exposats al virus?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què estic moltes setmanes sense veure Herpes Zoster i de cop i volta en un dia concret en veig 3?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha persones que deixen de menjar sa per culpa d'una distorsió de la seva imatge corporal provocada per una discussió de parella?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha càncers que maten i altres que curen espontàniament?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què un disgust em pot fer caure tota la mata de pèl?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha gent que un cafè els provoca insomni i altres se'n foten 3 per sopar i dormen sense problemes?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha persones que una copa de vi els provoca problemes i altres en beuen 6 i no els passa res?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha gent que consumeixen drogues i tenen problemes, i altres no?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què una mare embarassada no rebutja immunològicament el seu bebè si no són genèticament idèntics?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha gent que fa una reacció brutal a la ingesta d'un sol comprimit d'un medicament i altres se'n prenen a tonelades i no els fa res?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha metges que curen amb la paraula i altres no?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per què hi ha ciclistes que mouen més watts que altres i no els guanyen mai (exemple Ulrich-Lance)?</div>
<div style="text-align: justify;">
Per que Kilian Jornet guanya sempre?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYM_iJHC-dpOpPRHxQZZKx28Wa74fmFAijcUi6rF8EFa4swlShlRlUh29xNVpm_vrqw3zunrFoVKJO0TNECWpxHq6XHY8oA3H_tV-MDNhxgtUCLm_MYHkSSVJDA8S_QQrDyIyPdO0viqCG/s1600/20150402_093545+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYM_iJHC-dpOpPRHxQZZKx28Wa74fmFAijcUi6rF8EFa4swlShlRlUh29xNVpm_vrqw3zunrFoVKJO0TNECWpxHq6XHY8oA3H_tV-MDNhxgtUCLm_MYHkSSVJDA8S_QQrDyIyPdO0viqCG/s1600/20150402_093545+(1).jpg" height="240" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En realitat, si pensem bé, no en tenim NI PUTA IDEA de moltes coses. Penso que, en els temes que fan referència a la medicina, no sabem ni la punta de l'iceberg de la realitat. Sort n'hi ha que la nostra ignorància la compensa la cura del propi procés natural. Els metges, amb la nostra "sabia" paraula podem influir en la manera de fer dels nostres pacients. Arguments com: fora tabac, fora alcohol, fora llet, fora ous, fora carn greixosa, fora... són habituals. En realitat no tenim NI PUTA IDEA del per què fem aquestes recomanacions. Pensem que ho fem a fi de bé, però el perill d'aquestes recomanacions és que potser no sabem si estem fent mal al pacient. Us recordo que hi va haver una època en que l'oli d'oliva es considerava tope dolent... i ara resulta que és el <i>oro líquido</i>... i en aquella època hi va haver metges que van recomanar fora oli d'oliva. Pel que fa a la dieta, en general no en tenim NI PUTA IDEA de res...arguments de menja això que t'anirà bé, o no mengis d'allò que restreny, o no prenguis llet per allò, o no barregis aliments per lo altre... són arguments sotmesos a la més pura aleatorietat. L'estadística pretén donar un vot a favor o en contra d'un argument, quan en realitat la variabilitat pròpia de la naturalesa fa que el que passi a la vida estigui sotmès a la única veritat de la incertesa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi haurà gent que beuran tonelades de llet i no tindràn problemes i hi haurà gent que tindran diarrea</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi haurà gent que la poma els restrenyirà i haurà gent que els laxarà</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi haurà gent que no fumarà mai i tindran un càncer típic de fumadors i hi haurà fumadors empedernits sans com a toros</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi haurà gent que entrenarà molt i no guanyaran mai res i altres que entrenaran poc i guanyaran sempre</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi haurà gent amb pocs problemes i estaran sempre depressius i altres que tindran molts problemes i seran tremendament feliços</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi haurà gent que voldrà i no podrà, i hi haurà gent que podrà sense voler</div>
<div style="text-align: justify;">
.</div>
<div style="text-align: justify;">
.</div>
<div style="text-align: justify;">
.</div>
<div style="text-align: justify;">
I tot això no podrà ser explicat ni entès per la nostra medicina. Estem molt lluny d'entendre molts processos que passen tots els dies. Jo sóc conscient que no en tinc NI PUTA IDEA del per què de moltes coses; es per això que el meu mecanisme de defensa està en saber moure'm amb certa comoditat en la incertesa de la meva ignorància, entendre que hi ha lleis de la naturalesa que mai sabré explicar, i intentar que la meva experiència m'ajudi a aconsellar a la gent que em demana ajuda la millor de les alternatives, amb la coherència natural encara que això vagi en contra de lo establert protocolariament per la ciència. No aspiro a saber més, simplement aspiro a trobar-me més còmode en aquestes circumstàncies.</div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-22211146987342782682015-03-21T19:47:00.001+01:002015-03-21T19:56:41.444+01:00L'Albert Jorquera<div style="text-align: justify;">
En el nostre Pallars són típics cognoms com Serra, Navarra, Pujol, Ortega, Cirera... i com no, també els López, Garcia, Sánchez... ara bé, no conec a cap Jorquera pallarés. Molt probablement aquest sigui un cognom més freqüent en altres contrades, tal i com una simple recerca al Google m'informa. </div>
<div style="text-align: justify;">
Si teclejem Albert Jorquera al Google surten 194.000 troballes: la primera ens parla d'un futbolista català (un porter del Barça), i després ja parla de l'Albert Jorquera que m'interessa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I de qui es tracta?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs simplement és l'autor d'un llibre que vaig comprar i que vaig devorar en poca estona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Vaig comprar el llibre per que coneixia el seu autor?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
No. Vaig comprar el llibre per que el seu títol em va cridar l'atenció: <b><u>Corrent cap a l'impossible</u></b>. Lògicament, els que coneixeu el que m'agrada, sabeu que em va interessar el tema de córrer, però, que volia dir això d'anar cap a l'impossible? </div>
<div style="text-align: justify;">
Això és el que el llibre m'ha aclarit. Com que el que vaig llegir em va agradar, també he de dir que va ser el punt de partida per interessar-me pel seu autor (si no hagués estat així, el llibre hagués anat a parar a la secció de l'oblit).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgli99EVfVXBc2V1mQkLXEuhzNiI5crraIfyCHyED9ZSWmLnbb0YNLU1Fgp6OjrsFIOq-_t5z5-rddeIQiRVdxpYBOS4Wqi57THkpz0UxdlU2ivZJqICU38NUOhIkLE3PI5B6hJRC8d-OlS/s1600/Jorquera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgli99EVfVXBc2V1mQkLXEuhzNiI5crraIfyCHyED9ZSWmLnbb0YNLU1Fgp6OjrsFIOq-_t5z5-rddeIQiRVdxpYBOS4Wqi57THkpz0UxdlU2ivZJqICU38NUOhIkLE3PI5B6hJRC8d-OlS/s1600/Jorquera.jpg" height="219" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Així doncs, qui és Albert Jorquera i que ha escrit que m'ha interessat tant?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
És un periodista esportiu que a més a més sembla que es dedica a fer classes indoor (spinning...) i a més a més, fa pocs anys va caure en el parany de les ultramaratons. Com aquell que s'apunta un dia a una, i allò l'enganxa. I com a molts ens ha passat, ara ja no hi volta enrere. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I molts us preguntareu, es un bon corredor?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Si considereu un bon corredor aquell que destaca i guanya curses us he de confessar que és tan mal corredor com qualsevol de nosaltres. Com tot en la vida, el <i>hábito hace al monje, </i>i és evident que cursa rere cursa els resultats sempre milloren.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDqwu1esBlGlHUjR7ckvBrosMEufzmyLgQCYtYucq3knMHcg8rmKIGB4SpAOauzFaEYWIY_apWUNWEgLg-7CUjrDHJapa2Kpc-UMDMQ7lRMcHaHPBmoi3ejjquaErSefF4pW_N6nYVzZmZ/s1600/10659321_1473145166299067_169831767886083340_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDqwu1esBlGlHUjR7ckvBrosMEufzmyLgQCYtYucq3knMHcg8rmKIGB4SpAOauzFaEYWIY_apWUNWEgLg-7CUjrDHJapa2Kpc-UMDMQ7lRMcHaHPBmoi3ejjquaErSefF4pW_N6nYVzZmZ/s1600/10659321_1473145166299067_169831767886083340_n.jpg" height="385" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>L'Albert vol dedicar-se professionalment a aquest tema?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aparentment sembla que no, vol dedicar-se a disfrutar-lo; tal qual nosaltres. És per això que amb l'afany seu de llegir i estudiar, entendre i preparar, i entrenar el tio va buscar informació sobre ultramaratons... i a l'igual que m'ha passat a mi, no hi ha massa literatura disponible sobre el tema. Per casa seva ronden els mateixos llibres que per la meva: els del Karnazes, els del Jurek... en breu tindrà, si no el té ja, el del Catalino (Domingo Catalan, el millor ultrafondista català de la història), algun d'anglosaxó.... i poca cosa més. Hi ha un futimé de llibres que parlen de correr, de preparar la marató... però concretament aquells que ens han d'aconsellar sobre alimentació, gestió de cursa, gestió de la son, material, entrenament, entrenament psicològic, gestió de les dificultats.... en relació a la ultradistància... d'aquests no n'hi ha. Repeteixo, el <i>hábito hace al monge</i> i per tant, cada <i>maestrillo tiene su librillo</i>. I l'Albert, en aquest entusiasme no contingut ha fet el que a mi m'hagués agradat fer, i a més, ho ha fet de la manera que jo ho hagués fet, i a més, ho ha fet des de la perspectiva que a mi m'ha agradat veure-ho reflectit. Ha escrit un llibre collonut sobre ultramarató, en català, per gent de la plebe, amb consells útils i contrastats, i amb un rigor periodístic que crec que frega la perfecció. Els francesos no tenen un llibre que els parli d'ultradistancia escrit per un plebeyo, els italians tampoc, els americans tampoc (Karnazes i Jurek no són de la plebe, a l'igual que els del Kilian). En Jorquera ha estat a l'alçada d'un altre ultrarunner que fa molt de temps que segueixo per la web que té i que va actualitzant... molt però que molt bona!</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://fellrnr.com/wiki/Main_Page" target="_blank">http://fellrnr.com/wiki/Main_Page</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Algo a destacar del llibre Correr cap a l'impossible?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí, un argument que fa que la ultradistància ofereixi a l'ultracorredor allò que busca. Una ultra és una cursa en que saps que pots estar preparat per ser a la linea de sortida, que saps al que t'enfrontes, que pots estar preparat per assolir l'objectiu... però ningú t'assegura que a pesar de la preparació finalment assoleixis l'objectiu de creuar la linea de meta. Pel camí entre la sortida i l'arribada l'Albert ens defineix que el que succeirà és una autèntica aventura que nomès aquell que tingui capacitat de resoldre les dificultats que aniran sortint i que es pugui anticipar als problemes serà qui gaudirà de la cursa. En aquest sentit no hi ha diferències entre el primer i l'últim, cadascú en la seva mesura es pot considerar un autèntic aventurer. </div>
<div style="text-align: justify;">
És per això que no vaig poder d'estar-me de remetre-li la meva opinió sobre el llibre:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<footer style="background-color: #f2f2f2; color: #262626; font-family: 'Carrois Gothic', sans-serif; font-size: 12.8000001907349px; line-height: 24px;"><div class="comment-author vcard" style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: 12.8000001907349px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 10px 0px 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<cite class="fn" style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: 12.8000001907349px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="url" href="http://www.dedoctor.blogspot.com/" rel="external nofollow" sl-processed="1" style="-webkit-transition: all 0.2s ease; border: 0px; color: #333333; font-family: inherit; font-size: 12.8000001907349px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s ease; vertical-align: baseline;">David Riba. Dedoctor</a></cite> <span class="says" style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: 12.8000001907349px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">dijo:</span></div>
<div class="comment-meta commentmetadata" style="border: 0px; color: #bbbbbb; font-family: inherit; font-size: 0.8em; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 2px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="https://albertjorquera.wordpress.com/2014/09/30/corrent-cap-a-limpossible/comment-page-1/#comment-14242" sl-processed="1" style="-webkit-transition: all 0.2s ease; border-bottom-color: rgb(229, 229, 229); border-bottom-style: solid; border-width: 0px 0px 1px; color: #777777; font-family: inherit; font-size: 10.2399997711182px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s ease; vertical-align: baseline;"><time datetime="2015-01-28T14:58:56+00:00">28/01/2015 en 14:58</time></a></div>
</footer><br />
<div class="comment-content" style="background-color: #f2f2f2; border: 0px; clear: left; color: #262626; font-family: 'Carrois Gothic', sans-serif; font-size: 0.85em; line-height: 1.9em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: 10.8800001144409px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Albert,<br />
fa una estona que he acabat de llegir el teu llibre. A l’igual que tu jo formo part de la plebe, aquesta estirpe de gent ben parida que disfrutem dels esports de resistència. Fa molts anys que em moc en aquest tipus de reptes i, la meva formació mèdica, ha fet que per defecte hagi tingut la inquietut constant de llegir i rellegir llibres, literatura cientifica, novetats en llengua anglesa… buscant, trobant, provant i valorant que podia millorar el meu rendiment o la meva tolerància a la ingesta durant les curses en que he participat. Aquest llibre que ara escrius i que adreces a gent que comença t’he de dir que serveix molt per gent com jo. Crec que has escrit el llibre que a mi m’hagués agradat escriure sobre ultradistància. Crec que poses molt èmfasi en la idea que no hi ha una fòrmula concreta per a preparar-se per totes i cadascuna de les aventures que ens passen cada dia pel cap (com més va més) i sobretot crec has sabut guanyar-te al lector amb la simple idea de transmetre que el que busquem en la nostra pràctica és emplenar d’emocions la nostra vida, i això és el que ens farà arribar a vells molt més feliços que si no ho haguéssim fet d’aquesta manera.<br />
Ha estat un plaer llegir-te!<br />
Espero coincidir amb tu en alguna d’aquestes aventures!</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest món en que sembla que podem controlar totes les variables, moure's en la incertesa fa que tot plegat sigui més divertit!</div>
<div style="text-align: justify;">
Si sou del mundillo de l'ultratrail podeu llegir una entrevista que se li fa a l'Albert en el darrer numero de la revista Trail. Val la pena!</div>
<div style="text-align: justify;">
Així mateix, l'Albert té una web on escriu sobre ultras:<a href="https://albertjorquera.wordpress.com/" target="_blank"> https://albertjorquera.wordpress.com</a> on vaig tenir l'oportunitat de fer-li un feedback del llibre; i com no podia ser d'una altra manera va tenir la delicadesa de contestar-me personalment, la qual cosa s'agraeix i és per lo serveixen de veritat això de les xarxes socials. Gràcies Albert!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-66518404597491303772015-03-04T15:34:00.001+01:002015-03-04T15:34:22.099+01:00Tor des Geants<div style="text-align: justify;">
Arriba un moment en la vida de l'esportista de resistència en que cal raonar amb un mateix i posar les coses sobre la taula. Qualsevol ciclista vol fer la Quebrantahuesos, a l'igual que qualsevol runner vol fer la UTMB. Qualsevol ultraciclista que hagi fet la Quebrantahuesos voldrà després fer la Paris-Brest-Paris...</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>que voldrà fer un ultrarunner després d'haver fet la UTMB?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La seqüència lògica a aquest raonament la sabem tots els ultratrailrruners, i està precisament a 22Km de Chamonix, a Courmayeur (Italia). Allí es celebra cada any la Tor des Geants.</div>
<div style="text-align: justify;">
Dedoctor, que per certes coses aplica la lògica i per altres no, sembla que va caure en el parany de seguir aquesta seqüència.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglydbiwgii_WvjzaciditHRcIvlxECO7KnnBTIRf1nCaQeH3WI4xIk0AkVWzyypeWUoRHXLTEex_01rL3BGeE5I9H38hrTB_cDbm144WHUBYiMP00qvYS7UuESsgrubNEdBFDnW1_8dNun/s1600/logo-ok-ok.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglydbiwgii_WvjzaciditHRcIvlxECO7KnnBTIRf1nCaQeH3WI4xIk0AkVWzyypeWUoRHXLTEex_01rL3BGeE5I9H38hrTB_cDbm144WHUBYiMP00qvYS7UuESsgrubNEdBFDnW1_8dNun/s1600/logo-ok-ok.png" height="391" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I, què és el Tor des Geants?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
El TdG diuen que és la cursa més dura del món, no tan sols pels números (330Km i 23000+) sinó també pel lloc on discorre (Alps) i per l'altitud en la que es realitza (cursa d'alta muntanya). Per tant, a aquell en que en alguna ocasió se li ha passat pel cap la burrada de potser plantar-se a la línea de sortida (fent cas a l'argument de no saber on trobar el propi límit) ha de saber que, a part de necessitar una preparació física coherent, necessita una preparació mental fora de mida, uns coneixements tècnics d'alta muntanya fora de lo comú en altres ultras, i conèixer i disposar de material adequat i fer la gestió oportuna del mateix per saber com reaccionar de manera efectiva davant de canvis radicals en quan a condicions atmosfèriques, temperatura, malestar físic i mental...etc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dedoctor coneix algú que compleixi aquests requisits?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Conec a grans cracks capaços de plantejar-se aquesta aventura; en conec algun que ja ho ha fet, i en conec altres que estan en ares d'arrancar el proper dia 13 de setembre a Courmayeur. Enguany han estat 2303 ultrarunners que han pensat que potser ells podrien aventurar-se en la propera edició; l'organització n'ha seleccionat a l'atzar a 700, que seran els autèntics afortunats!</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Algun conegut a la llista?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
2 coneguts. L'un lo Xavi Ros, una bestiota del Sobirà a qui l'atzar ens va fer coincidir a Cavalls de Vent 2013, i amb qui el destí ens va unir a Chamonix UTMB 2015. Ja en les primeres converses va sortir el nom de TdG, com algo utòpic. Ara ell ja està entre els elegits... <b>I JO TAMBÉ!!!</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Que cal per estar en aquesta llista?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per arribar a formar part d'aquesta llista d'afortunats s'han de passar varis filtres:</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- Primer el filtre personal de intuir-se capaç de plantejar-se aquesta salvatjada</div>
<div style="text-align: justify;">
2.- El segon filtre és el de reunir les condicions mèdiques per fer-ho</div>
<div style="text-align: justify;">
3.- El tercer filtre és disposar de 505 euros per la inscripció</div>
<div style="text-align: justify;">
4.- El quart filtre és pre-inscriure's per entrar al sorteig</div>
<div style="text-align: justify;">
5.- El cinquè filtre és estar entre els 700 afortunats</div>
<div style="text-align: justify;">
Fins aquí, Dedoctor ha passat tots els filtres... </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Falta quelcom?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Falta un últim filtre que és el d'asseure's, reconsiderar la situació, posar totes les coses damunt de la taula i prendre la última decisió: SI o NO...</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Em sento capaç d'afrontar aquest repte?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Rotundament, SI!</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Quan arribi l'hora, hauré fet els deures?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La meva constància i la meva organització personal em fan pensar que així serà!</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Tindré tot el material que cal?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara no el tinc disponible, em farà falta duplicar o quasi triplicar tot el que tinc pensant en tot lo que pot passar doblement imprevist. El tindré!</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Així doncs, SI o NO?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Rotundament, NO!</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Collons, no?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
No!</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Guai, que dirien els anglesos?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Em falta algo que no tinc ni puc aconseguir en els propers 7 mesos...</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Kuà, que dirien els francesos?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Em falta experiència. No tinc suficient bagatge en curses de 100 milles com per anar de totes totes a TdG. El meu bagatge es resumeix en unes 4 curses d'uns 100Km i una cursa de 170Km. D'aquí al Tor se'n podrien sumar 2 més de 100 i una més de 170... però, tot i així, he de ser sincer amb mi mateix... encara no en tinc prou. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Us imagineu que una persona que ha corregut 2 curses de 5Km es plantegi córrer una marató?</b> La comparativa penso que es prou evident com per tirar-me enrere. Sincerament penso que necessito consolidar molt més la meva experiència en curses de 170Km (possiblement acabar-ne unes 4) com per fer el pas a una cursa de 330. A més a més, l'alta muntanya és una absoluta desconeguda per mi... jo sóc dels de passar pel camí enlloc d'enfilar a saco, jo sóc dels de evitar riscos innecessaris en llocs, terrenys i condicions extremes; jo sóc dels de "<i>mamaaaaa... tinc por</i>" quan em cago a la calça. I per tant, si en alguna ocasió vull ser a Courmayeur hauré d'estar plenament segur i plenament conscient que he fet els deures de conèixer el terreny i circular-hi en condicions de plena confiança amb mi mateix. Això no ho puc obtenir en 7 mesos... potser al 2015, potser al 2016... o potser no serà mai. Tinc la impressió que ho tard o d'hora ho voldré fer... però com deia algú: </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ara no toca!</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-12557149130604140032015-03-03T10:13:00.002+01:002015-03-03T17:02:31.331+01:00Passen los anys...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
... i lo bò queda.<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb0cDAhXLLmaNRclDCeA4_CIpvYcsHRQStx1gtllpcOrX3bf5RWJmC0jXV0eX-6SP_QWE-1U9e1s0PoXonCcbA9J9mJmivJdgF_Slb3TGFrnDGQ7dso4kRdhP4KSMNlqbHHnO5J4NBVS6X/s1600/10410257_10152548574838886_1278593122826558311_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb0cDAhXLLmaNRclDCeA4_CIpvYcsHRQStx1gtllpcOrX3bf5RWJmC0jXV0eX-6SP_QWE-1U9e1s0PoXonCcbA9J9mJmivJdgF_Slb3TGFrnDGQ7dso4kRdhP4KSMNlqbHHnO5J4NBVS6X/s1600/10410257_10152548574838886_1278593122826558311_n.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Diumenge, un dia com qualsevol altre… d’una setmana com qualsevol altra…
d’un any com qualsevol altre, però sempre més enllà de 1987... un dia de sortida
de club com qualsevol altra... amb tots els seus condiments. Hi havia un tal
Vilanova, i un tal, Pito Fernandez, i un tal Pito Moreno, i un tal Subi, i un tal Pito Perez, i un tal Lebrón, i un tal Xen, i un tal Zoilo, i un tal Lluis i
un tal Baró. El més “jove”... jo mateix que ja en van 41. Quan dic que “<i><b>pasen los anys i lo bò queda</b></i>” fa
referència a que aquesta generació, que
van ser els que van fundar ara farà uns 30 anys la Unió Ciclista
Tremp, encara porten molt de ciclisme en els seus cor .</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Queda molta metxa per cremar!. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Lluny de pensar que
son una gent que surten a esmorzar (que també!), que ja van a ritmes
paxangueros (casi mai), que ningú fa res entre setmana... molt lluny d’aquesta versió em
vaig trobar a gent guerrillera, a gent que sospiten que tots els altres
entrenen d’amagat entre setmana, a gent que a la mínima que ensenyes les dents comencen a afilar els ganivets, a gent que s’arrapen a la roda del de davant amb
tota la seva força esperant que el del darrere potser es despenjarà, a gent que els agrada
la velocitat igual que als joves, a gent que posen entrega... en definitiva, gent
amb qui sempre valdrà la pena compartir, gent que suma i gent que contribueixen
que el de la vora sigui una mica més feliç. La sortida del diumenge, a pesar que els anys passen per tots, continua
sent plena d’emocions i de disfrute. Es pot dir que és la nostra “clàssica” setmanal. Estic segur que els que no hi van ser quan llegeixin aquestes linees estaràn pensant en no faltar a la cita del proper diumenge!<br />
Veure que,
a pesar que ens anem fent grans, la il·lusió continua com el primer dia m’anima
a pensar que potser serà possible continuar sent corredor o bé ciclista d’aquí
a uns anys. Diuen que els nens mimetitzen dels pares... espero que gràcies a la
vostra dedicació pugui ser un vell carrincló amb ganes de guerra d'aquí a un temps!<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijSe-hCY9C_ZgpntIODVoz07FYBzBWntrWYghLP-XDtaAL5BjkvAQGLBE1eAxwKs74f6IDIrDXQjXf-9i3DNADC3vanpY8lfBnET7q7IlK0D75-i1WTUsbBQd4PTwB-E1VeM5sOQf5iV2x/s1600/10599213_10152636765798886_5259957308982550307_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijSe-hCY9C_ZgpntIODVoz07FYBzBWntrWYghLP-XDtaAL5BjkvAQGLBE1eAxwKs74f6IDIrDXQjXf-9i3DNADC3vanpY8lfBnET7q7IlK0D75-i1WTUsbBQd4PTwB-E1VeM5sOQf5iV2x/s1600/10599213_10152636765798886_5259957308982550307_n.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Gràcies!</div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-69112787867458890352015-03-01T14:18:00.001+01:002015-03-01T14:22:31.874+01:00De mi propia vida!<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Així és com m’agradaria sentir-me…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9153133342909611248" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9153133342909611248" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>Us recomano la lectura d’aquest escrit d’Oliver Sacks. Si he de ser sincer, no sé qui és Oliver Sacks i potser en uns dies tampoc recordaré que he llegit algo d’ell. Però si que recordare les paraules que expressa en aquesta carta que va publicar al New York Times. És una carta sobre la vida, sobre com val la pena viure-la, sobre com en ocasions val la pena allunyar-se de la celeritat del nostre món, sobre com en ocasions cal plantejar-se lo que és important de veritat. En aquest escrit trobareu sentiments… l’escriu una persona que sap que està al final d’una malaltia que l’abocarà irremeiablement a la mort!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9153133342909611248" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9153133342909611248" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Espero que us agradi. A mi, personalment m’ha fascinat!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij0VtozFS0IUKoaAEs_ZU5lp2WF49rZyxSRq_GHDAuOb723R5apQZLETgY5oQ22T4VHY65V1vLbOUCNgzJBJqOl09666aQ2bTz45jXlFdtSoctMt8sEuMMl_7IVCfj8DgVga_T-GXikr7J/s1600/sacksoliver01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij0VtozFS0IUKoaAEs_ZU5lp2WF49rZyxSRq_GHDAuOb723R5apQZLETgY5oQ22T4VHY65V1vLbOUCNgzJBJqOl09666aQ2bTz45jXlFdtSoctMt8sEuMMl_7IVCfj8DgVga_T-GXikr7J/s1600/sacksoliver01.jpg" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>Hace
un mes me encontraba bien de salud, incluso francamente bien. A mis 81 años,
seguía nadando un kilómetro y medio cada día. Pero mi suerte tenía un límite:
poco después me enteré de que tengo metástasis múltiples en el hígado. Hace
nueve años me descubrieron en el ojo un tumor poco frecuente, un melanoma
ocular. Aunque la radiación y el tratamiento de láser a los que me sometí para
eliminarlo acabaron por dejarme ciego de ese ojo, es muy raro que ese tipo de
tumor se reproduzca. Pues bien, yo pertenezco al desafortunado 2%.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>Doy
gracias por haber disfrutado de nueve años de buena salud y productividad desde
el diagnóstico inicial, pero ha llegado el momento de enfrentarme de cerca a la
muerte. Las metástasis ocupan un tercio de mi hígado, y, aunque se puede
retrasar su avance, son un tipo de cáncer que no puede detenerse. De modo que
debo decidir cómo vivir los meses que me quedan. Tengo que vivirlos de la
manera más rica, intensa y productiva que pueda. Me sirven de estímulo las
palabras de uno de mis filósofos favoritos, David Hume, que, al saber que
estaba mortalmente enfermo, a los 65 años, escribió una breve autobiografía, en
un solo día de abril de 1776. La tituló De
mi propia vida.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>“Imagino
un rápido deterioro”, escribió. “Mi trastorno me ha producido muy poco dolor;
y, lo que es aún más raro, a pesar de mi gran empeoramiento, mi ánimo no ha
decaído ni por un instante. Poseo la misma pasión de siempre por el estudio y
gozo igual de la compañía de otros”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>He
tenido la inmensa suerte de vivir más allá de los 80 años, y esos 15 años más que
los que vivió Hume han sido tan ricos en el trabajo como en el amor. En ese
tiempo he publicado cinco libros y he terminado una autobiografía (bastante más
larga que las breves páginas de Hume) que se publicará esta primavera; y tengo
unos cuantos libros más casi terminados.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>Hume
continuaba: “Soy... un hombre de temperamento dócil, de genio controlado, de
carácter abierto, sociable y alegre, capaz de sentir afecto pero poco dado al
odio, y de gran moderación en todas mis pasiones”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="textogrande2" style="background: white;">
<i><a href="https://www.blogger.com/null" name="sumario_1"></a><span lang="ES" style="color: #333333;">No puedo fingir que no
tengo miedo. He amado y he sido amado<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>En
este aspecto soy distinto de Hume. Si bien he tenido relaciones amorosas y
amistades, y no tengo auténticos enemigos, no puedo decir (ni podría decirlo
nadie que me conozca) que soy un hombre de temperamento dócil. Al contrario,
soy una persona vehemente, de violentos entusiasmos y una absoluta falta de
contención en todas mis pasiones.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>Sin
embargo, hay una frase en el ensayo de Hume con la que estoy especialmente de
acuerdo: “Es difícil”, escribió, “sentir más desapego por la vida del que
siento ahora”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>En
los últimos días he podido ver mi vida igual que si la observara desde una gran
altura, como una especie de paisaje, y con una percepción cada vez más profunda
de la relación entre todas sus partes. Ahora bien, ello no significa que la dé
por terminada.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>Por
el contrario, me siento increíblemente vivo, y deseo y espero, en el tiempo que
me queda, estrechar mis amistades, despedirme de las personas a las que quiero,
escribir más, viajar si tengo fuerza suficiente, adquirir nuevos niveles de
comprensión y conocimiento.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>Eso
quiere decir que tendré que ser audaz, claro y directo, y tratar de arreglar
mis cuentas con el mundo. Pero también dispondré de tiempo para divertirme (e
incluso para hacer el tonto).<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="textogrande2" style="background: white;">
<i><a href="https://www.blogger.com/null" name="sumario_2"></a><span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.0pt;">He sido un ser sensible, un animal pensante en este hermoso
planeta<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>De
pronto me siento centrado y clarividente. No tengo tiempo para nada que sea
superfluo. Debo dar prioridad a mi trabajo, a mis amigos y a mí mismo. Voy a
dejar de ver el informativo de televisión todas las noches. Voy a dejar de
prestar atención a la política y los debates sobre el calentamiento global.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>No
es indiferencia sino distanciamiento; sigo estando muy preocupado por Oriente
Próximo, el calentamiento global, las desigualdades crecientes, pero ya no son
asunto mío; son cosa del futuro. Me alegro cuando conozco a jóvenes de talento,
incluso al que me hizo la biopsia y diagnosticó mis metástasis. Tengo la
sensación de que el futuro está en buenas manos.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>Soy
cada vez más consciente, desde hace unos 10 años, de las muertes que se
producen entre mis contemporáneos. Mi generación está ya de salida, y cada
fallecimiento lo he sentido como un desprendimiento, un desgarro de parte de mí
mismo. Cuando hayamos desaparecido no habrá nadie como nosotros, pero, por
supuesto, nunca hay nadie igual a otros. Cuando una persona muere, es imposible
reemplazarla. Deja un agujero que no se puede llenar, porque el destino de cada
ser humano —el destino genético y neural— es ser un individuo único, trazar su
propio camino, vivir su propia vida, morir su propia muerte.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>No
puedo fingir que no tengo miedo. Pero el sentimiento que predomina en mí es la
gratitud. He amado y he sido amado; he recibido mucho y he dado algo a cambio;
he leído, y viajado, y pensado, y escrito. He tenido relación con el mundo, la
especial relación de los escritores y los lectores.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>Y,
sobre todo, he sido un ser sensible, un animal pensante en este hermoso
planeta, y eso, por sí solo, ha sido un enorme privilegio y una aventura.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="notapie" style="background: white; line-height: 18pt;">
<i><strong><span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;">Oliver
Sacks</span></strong><span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;">, catedrático de Neurología en la Facultad de Medicina de la
Universidad de Nueva York, es autor de numerosos libros, entre ellos Despertares y El hombre que confundió a su mujer con un
sombrero.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="notapie" style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;"><i>©
Oliver Sacks, 2015.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="notapie" style="background: white; line-height: 18pt;">
<br /></div>
<div class="notapie" style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;">Fixeu-vos
com l’autor en un primer instant explica la raó de la seva desgràcia (la
malaltia) i com a posteriori és capaç de veure de manera molt clara lo molt
afortunat que s’ha sentit en viure aquesta vida (a pesar de les desgràcies que
segur que ha hagut de tenir durant la seva vida) i com a pesar de saber que el
final és proper és capaç de tolerar la por a la mort i planifica la seva manera
de viure emocionalment lo que li queda! <o:p></o:p></span></div>
<div class="notapie" style="background: white; line-height: 18pt;">
<span lang="ES" style="color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11.5pt;">Esencialment…
Brutal!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-50159943864395114152015-02-25T14:35:00.002+01:002015-02-25T14:38:32.948+01:00Mals pacients!<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">De tots és conegut la dita <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“en casa
del herrero, cuchara de palo”</i>... en sóc un viu exemple. No faig per mi
mateix el que faria amb els ulls tancats per un pacient que em consulta...</span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA;"><strong>Què em passa?</strong></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">
Resulta que tinc un dolor a la zona glútia dreta que em baixa cap a la cama pel
darrere des de fa uns 3 mesos. Els metges no hauríem de ser metges de nosaltres
mateixos per que perdem la poca objectivitat que tenim... però fins en això
estic cometent irregularitats. El dolor que tinc és oscil·lant, hi ha dies que
em molesta més i hi ha dies que em molesta menys; en ocasions tinc la sensació
que m’empitjora si carrego i en altres m’empitjora si descanso; a dies penso
que és millor fotre-li canya i a dies tinc clar que potser és més beneficiós
que no ho faci... en fi... en aquesta dialèctica he passat les darreres
setmanes. En un pacient que m’hagués consultat per aquest mateix motiu ja li hagués fet alguna placa;
possiblement li hagués recomanat algun calmant pel dolor; fins i tot és
possible que l’hagués derivat al traumatòleg... i, o bé aquest últim o bé jo
mateix li hagués indicat la realització d’una ressonància per veure que hi ha
darrere d’aquest dolor que no millora. Tenir un diagnòstic de certesa permet de
fer una aproximació terapèutica més adequada. Resulta que no he fet res de tot això...
i de moment tinc la intenció de no fer-ho!</span><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Per què no faig per mi el que faria
pels meus pacients?</span></b><br />
<span style="mso-ansi-language: CA;">Molt probablement per que com a metge sóc capaç de assumir la incertesa del
diagnòstic i el pronòstic. El rang de possibilitat diagnòstiques varien des de
tenir un càncer d’ossos, a tenir un desgast articular del maluc, a tenir una
bursitis troncanterina... fins al punt de que potser tinc una síndrome del
múscul piramidal. La meva impressió és que és molt poc probable que tingui un
càncer i és molt probable que tingui un piramidal tocat. Tot i tenir facilitat
per poder-me visitar i per poder fer proves complementaries per afinar amb el
diagnòstic curiosament no faig el pas per que com a metge (i probablement tampoc com a pacient) no m’aportarà cap
dada de cara al tractament. Fer proves i fer visites significa invertir un
temps que crec que el meu benestar com a pacient no necessita; personalment <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u>no concebeixo la medicina com un bé de
consum</u></b>, afortunadament! En el meu cas considero que sigui quina sigui
la causa de les meves molèsties molt probablement en uns mesos desapareixeran.
Saber manegar amb destresa natural el repòs i l’activitat seran la clau per
que, sigui el que sigui la causa del meu dolor, al final acabi desapareixent
com si res hagués passat. Si al final això acaba sent un càncer, ja ho sabré...
no m’ho dirà una ressonància... m’ho dirà un dolor que no haurà millorat; si al
final la tendència és a empitjorar... ja mouré tecles... senyal que ara per ara
no tinc la sensació d’estar tant fotut (de fet, puc córrer amb certa facilitat sense massa molèsties). Si al final el dolor m’impedeix de fer les
activitats pròpies de la meva vida quotidiana possiblement miri de consultar a
un company que em tregui d’aquest error meu d’autoescoltar-me i autoconduïr-me
i banalitzar un dolor que ara per ara no em preocupa en excés.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">De moment, aquesta ha estat la causa de no poder córrer la marató de
Tarragona ni la marató de Barcelona, i també ha estat la causa de no poder anar
a córrer amb els companys des de fa unes setmanes. Ara bé, aquest dolor no ha
estat la causa de fer-me enrere amb els plans previstos per aquest proper
semestre, que si Déu vol (una manera esotèrica de insinuar que potser la naturalesa em curarà...) em
permetrà estar a la línea de sortida de la propera Ronda dels Cims. Pel camí
m’espera l’aventura de no saber si podré entrenar com caldria, de no saber si
el dolor desapareixerà, de no saber si seré capaç de tolerar la incertesa, de
no saber si finalment això serà possible... Ara bé, com sempre, la força de la
il·lusió per afrontar una nova aventura de 170Km i 13500m+ compensa de llarg el
mal rotllo de intuïr que potser finalment no serà possible...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Veure’m que passa!</span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
De moment m'acontento motivant-me amb aquest video!</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
Clickeu a la imatge per veure'l!</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<a href="https://vimeo.com/118998451" target="_blank"><img alt="https://vimeo.com/118998451" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgExZnoJTAsK6O41WoIVH64goQEPU5CFPe3KZz8rjbI2ZOKKF5Wdk2fvI1wgLFgPm7NYXOoonPmk97HfqcISI1uIVp1QrFIjUOvZ3iSTtu846WhApJPlsje21v7LkteNjXLt5BLPwgonyLa/s1600/Avui.jpg" height="282" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<br /></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-76442031008862411862015-02-05T16:45:00.001+01:002015-02-05T16:45:25.980+01:00Em va arrancar un somriure...<div style="text-align: justify;">
Ahir tot llegint el diari em va cridar l'atenció un titular que deia algo aixi com <b>"El càncer de próstata si s'agafa a temps es cura en un 100%"</b>. És evident que el titular em va fer somriure, una noticia que per algunes persones podria ser molt interessant, en el meu cas no va aconseguir que considerés l'escrit prou interessant com per seguir la lectura. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfisI9oZwAaUOtMtlWav_ZsFLkv2q0mTL7coRfjm_1T8nOfi0N_IITdp5GAWDK6-aMRXE1l-KwpxpZc_fhAIUVUGiEh7Rwg0HEWppjVkw5I5KXtDMGvvfLwocX1u13w49b0IAYTanZBqkf/s1600/%C3%ADndice.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfisI9oZwAaUOtMtlWav_ZsFLkv2q0mTL7coRfjm_1T8nOfi0N_IITdp5GAWDK6-aMRXE1l-KwpxpZc_fhAIUVUGiEh7Rwg0HEWppjVkw5I5KXtDMGvvfLwocX1u13w49b0IAYTanZBqkf/s1600/%C3%ADndice.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I per que, jo metge de familia, qui tinc a les meves mans pacients que tenen aquest problema, no m'interessa aquesta noticia?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Primer de tot per que en el seu titular ja hi ha aseveracions que són dificilment creibles. Em considero un metge jove però amb prou experiència com per adonar-me que assegurar un diagnòstic o bé una curació en el 100% o bé en el 0% no és possible. En medicina ningú pot assegurar el resultat amb una rotunditat com aquesta (clar que qui ho diu sempre pot dir que qui mor és per que no s'ha tractat a temps). I això ja ho vam aprendre quan estudiavem per respondre a les preguntes de l'exàmen MIR... aquelles respostes que contenien la paraula SEMPRE o bé la paraula MAI ja les podiem descartar. Per tant, com que l'enunciat de la noticia ja és dubtós, la meva ment critica ja va desestimar seguir amb la lectura... m'és fàcilment imaginable saber el que hi posava.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I que m'imagino que hi posava?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs m'imagino que hi posava que el càncer de próstata, a l'igual que altres càncers, no dóna simptomes fins que no està avançat... que val la pena de mirar-s'ho... que val la pena detectar-lo i tractar-lo quan més aviat millor per tenir garanties de curació. Fins aquí, la història sembla raonable des del punt de vista d'aquell que no sap la realitat de la història del càncer de próstata. Avui en dia la població del nostre Pallars és envellida, cada cop arribem a edats per avançades. Nomès cal mirar pel carrer i veure quants homes de >80 anys hi deambulen, molts d'ells amb bona qualitat de vida. En concret, entre el Sobirà i el Jussà deuen ser uns 1000 homes. Resulta que d'aquests un 80% (és a dir, uns 800), pel simple fet de ser homes (tenen próstata) i tenir edat avançada, tenen càncer de próstata. Si jo com a metge "rasco" i trobo... resulta que tinc molts números de diagnosticar-los el "temut" càncer. I a més, com que molta gent ha llegit que si aquest càncer es tracta doncs es cura... doncs podria adreçar-los a tots ells a mans d'aquest metge qui garanteix la seva curació. <u>Què si no pot fer un metge que vol el millor pels seus pacients?</u></div>
<div style="text-align: justify;">
M'imagino que a l'article parla de tractaments quirúrgics, i tractaments hormonals, i tractaments de quimioterapia i tractaments de radioterapia... sempre amb la coletilla de que el millor és individualitzar el tractament, amb algo tan simple com tractar lo mínim, de forma lo menys agressiva possible com per garantir el resultat al 100% sense tenir que arribar a extrems tan bèsties com anys enrere. L'argument en si sembla lògic i davant la por del pacient atemorit fins i tot sembla que la nostra medicina tecnològica està per sobre del bé i del mal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Que és doncs el que no m'agrada com a metge de tot aquest argument?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
El que no m'agrada és el que la gent no sap d'entrada. La gent associa la paraula càncer i associa que si un càncer no es tracta, irremeiablement arribarà a la mort. Doncs, contra aquest argument m'atreveixo a asseverar que hi ha CANCERS BONS i hi ha CANCERS DOLENTS. Els càncers dolents són els que maten i els càncers bons són els que no maten. Hi ha molta gent que conviuen amb un càncer durant anys i anys, sense tractament, fent vida completament normal... la majoria dels quals ni tan sols saben que el tenen... i molts d'ells ni tan sols ho sabran mai (possiblement el diagnòstic arribi post-mortem quan algun metge forense faci una autòpsia per algun altre motiu i trobi la sorpresa). El càncer de próstata és un càncer bò, tot i que en ocasions pot matar. El problema de la nostra medicina és que un cop es diagnostica per biopsia, no es pot determinar quin matarà de quin no matarà; i per tant, actuant amb la "lògica" s'administra tractament a <i>diestro i siniestro</i>. En aquesta actuació, la nostra medicina aturarà (jo no m'atreveixo a dir que curarà) els càncers dolents... però també en tractarà a molts dels bons que no acabaran afectant a l'individu... amb l'avinentesa que els tractaments debilitaràn a l'afectat (qui acceptarà de forma passiva aquesta condició a canvi de la garantia de curació, tot i que <b>no torni a trempar mai més i es pixi als pantalons</b>). El càncer de próstata és un càncer bò i la naturalesa humana ja té mecanismes propis per controlar cèl·lules canceroses sense necessitat d'intervenció. Amb aquests tractaments "salvadors" estem impedint que el propi organisme controli la situació i, en ocasions, potser arribem a fer més mal que bé. Quants pacients estem tractant amb fàrmacs agressius, amb multitut d'efectes secundàris sense que sigui necessari fer-ho... jo no en tinc cap dubte que en el de próstata se'n tracten més que no calen que de que si... els estudis demostren que la mortalitat es mantè invariable des de fa molts anys a pesar que han sortit multitut de tractaments per "curar-lo". </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per que ens emperrem en curar algo que no cal?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Que és el que tractem, resultats analítics o persones?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Així doncs, que fer?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
El meu consell com a metge... si esteu bé no us mireu la próstata. Si teniu molesties consulteu, si orineu diferent de l'habitual consulteu, si teniu problemes al mantenir relacions... consulteu. Però si us plau, si esteu bé... no us feu mirar allò que no cal mirar... per que us trobaran allò que no cal trobar i us tractaran allò que no cal tractar... per, al final, aconseguir que us trobeu tan malament com no us agradaria trobar-vos... tot per fer cas d'un article d'opinió d'un expert en allò que no caldria ser expert.</div>
<div style="text-align: justify;">
Lamento la parrafada, necessitava deixar anar el rotllo. Tot això que us aconsello ho faig des de la perspectiva d'aquell metge de familia que us aconsella que feu allò que ell fa i allò que ell aconsella al seu propi pare!</div>
<div style="text-align: justify;">
Si us interessa el tema dels càncers bons, no us podeu deixar escapar el següent article... de lo millor que he llegit sobre càncer en els darrers 10 anys!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7EuLDufy5VOwNWexxI5glC9YFCv_mLFR77dhcb9iZ3SQLdpponGjEGWCQbLhN-wkVMeoDDpknAvUiOEUS9UNd3cPA1HvL4ZTsSpCQsOan88K9b6Gd7bXOOmz0I7alrIYsvCAabVsRVjXU/s1600/juangervas-201405-07-bw-620x250.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7EuLDufy5VOwNWexxI5glC9YFCv_mLFR77dhcb9iZ3SQLdpponGjEGWCQbLhN-wkVMeoDDpknAvUiOEUS9UNd3cPA1HvL4ZTsSpCQsOan88K9b6Gd7bXOOmz0I7alrIYsvCAabVsRVjXU/s1600/juangervas-201405-07-bw-620x250.jpg" height="161" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.actasanitaria.com/todos-tenemos-cancer/" target="_blank">TODOS TENEMOS CANCER!</a></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-16534833278044489362015-01-13T20:03:00.002+01:002015-01-13T20:48:27.277+01:00Increible!<div style="text-align: justify;">
Increible però cert... aquesta és la conclusió a la que arribo després de l'entrenament d'avui. El 2104 va acabar molt bé; ara bé, la sobrecàrrega de Can Dragó afegida a la tralla preparatoria ha deixat el meu múscul piramidal de la meva zona glutea en situació de <i>standby</i>. Ni palante ni patràs... si corro i apreto, fot mal; si no corro ni apreto, no fot mal; si paro, millora, si hi torno, empitjora. Estic atrapat en la lluita de l'esportista lesionat. Ara bé, la meva ment inquieta no para i cal provar per veure que funciona i que no... i resulta que si pedalo, no fot mal; si apreto pedalant, no fot mal i si allargo pedalant, no empitjora. Solució: pedalar enlloc de córrer. Aquesta situació em permet treballar cardiovascularment i em permet mantenir el tò muscular i no perdre la molta resistència que se suposa que tinc en l'actualitat. Total, que tot plegat i barrejat en que ja tinc les rodes noves de la ciclocross a casa... canvi d'activitat i, com sempre, inquietut per fer coses noves.... com per exemple baixar la trialera de la ITV amb la ciclocross... uummmm... no hi tornaré (mateix sentiment que baixar el cami de Sant del Bosc en BTT, tampoc hi tornaré!).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhChXX-X929r-0hpoPN81M3XmkxP1jGMShQihexTf42ilVX7hsaH6M9avAVu2gD_FPofW-uY3lZdOSZ-1qJNfSjdSb-54t2BV2tzTVGxUOCwPnBiK5TcBKouVUwYXBrffv6kH7sddTNLX/s1600/2015-01-09+12.11.35.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhChXX-X929r-0hpoPN81M3XmkxP1jGMShQihexTf42ilVX7hsaH6M9avAVu2gD_FPofW-uY3lZdOSZ-1qJNfSjdSb-54t2BV2tzTVGxUOCwPnBiK5TcBKouVUwYXBrffv6kH7sddTNLX/s1600/2015-01-09+12.11.35.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, el titol del post no va dirigit a aquesta situació personal sinó a que en el decurs de l'entrenament d'avui m'he trobat de morros amb ma germana qui tornava de caminar. Aquesta situació que per molts de vosaltres pot ser quotidiana, en el meu cas avui m'ha permès arribar a una conclusió que m'enorgulleix, no per que l'hagi lluitat sinó per que s'ha tancat el cercle familiar. A dia d'avui ja puc dir que la meva familia directa, els Riba-Vázquez, la gent que em són propers ja estan tots en marxa. A Tremp som sis, i ja estem tots actius des d'un punt de vista esportiu. Tots a la nostra manera, tots condicionats per la nostra situació personal però sobretot, tots units pel nexe comú de que mantenir-nos físicament actius ens aporta quelcom que emocionalment nomès nosaltres mateixos sabem el que ens compensa. Jo com a metge he recomanat de forma puntual que fer activitat física aporta quelcom positiu i sembla que cadascú ho ha trobat en la seva justa mesura:</div>
<div style="text-align: justify;">
1.- Lo Pito Riba, mon pare, és el més matiner de tots. Tots els dies a les sis del dematí treu la bici i fa uns 45 minuts d'activitat. Nomès ell sap per què ho fa, nomès ell sap per que tots els dies abans de fer cap altra activitat. Nomès ell sap per què ho fa a les sis del dematí si té absolutament tota la resta d'hores del dia disponibles per fer lo mateix, potser més calent, potser acompanyat, potser millor vestit... ara bé ell ha triat fer-ho d'aquesta manera i és la que possiblement li dóna major benefici emocional.</div>
<div style="text-align: justify;">
2.- L'Anna Riba, ma germana. Ara ha triat sortir a caminar, pràcticament tots els dies, alguns dies sola, altres dies acompanyada, altres dies doble sessió, altres dies descans. Ella, a l'igual que mon pare no han estat educats en la cultura dels esports. Mai ha fet esport, mai li ha agradat especialment. Mai ha tingut continuïtat en cap de les activitats que ha fet en el passat. En canvi, avui els ulls li brillaven especialment quan l'he trobat. Es pot dir que feia molt de temps que no la veia tant irradiant. Me n'alegro molt per ella...</div>
<div style="text-align: justify;">
3.- El Nil i el Marc Riba, els nostres fills. Ells si que han nascut en la cultura de l'esport i a més se'ls hi dóna. Són nens de carrer; no són nens de Güi ni de Peesepe. Volen moviment... ara juguen a futsal, però també els va el rotllo bici, i el rotllo neu i el rotllo diversió... Lògicament el córrer i el nedar i el pedalar molta estona, com fot son pare no els agrada. De tota manera crec que tard o d'hora es preguntaràn per que el seu pare fa el que fa i potser aquesta inquietut per aquests esports els portarà algún dia a plantejar-se acompanyar-me en alguna de les meves sortides matinals. Si ho fan bé, si no ho fan també. Com a pare crec que els estic "mostrant" uns valors que ells poden triar si provar-los o no. De moment, el joc forma part d'allò que els aporta el benefici emocional de la seva pràctica. Els dies de futbol arriben cansats, però mengen amb més alegria, dormen molt millor i l'endemà estàn més espavilats que el dia que no ho fan.</div>
<div style="text-align: justify;">
4.- L'Ester, la persona que és capaç d'aguantar la part dolenta de mi, també cau de tant en tant en el parany del walking i el trail i el running ocasional. Ella potser pateix per que en realitat això de patir no va amb ella; ara bé, a la seva manera també sap trobar el benefici de fer aquesta activitat. Tot plegat jo sé que moure l'esqueleto la fa una Ester molt millor que no moure'l. Tot plegat fa que jo sigui més capaç d'aguantar la seva part dolenta al mateix temps que gaudeixo de tot lo bò de la seva manera de ser. <i>Quit por quo</i> que diria algú; o bé, lo <i>comido por lo servido</i>...</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot això fa que la familia Riba-Vazquez, en conjunt, tinguem una estabilitat emocional gràcies a aquesta pràctica. Com a metge no puc dir que això ens aportarà una vida llarga i saludable; ara bé, si puc dir que ens aportarà qualitat de vida tot el temps que estem en aquest món.</div>
<div style="text-align: justify;">
Així sigui....<br />
Lo Xesto, lo Joan, l'Alfonso, l'Anna Maria, el Sergi, la Tata ... i ben aviat lo Lluc són altres membres del clan que tampoc es queden a casa. Quan més serem, millor viurem! </div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-24270957851509785762014-12-22T10:16:00.002+01:002014-12-22T11:47:17.366+01:00Can Drago: tuelf agüers!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXOK3H1R11LQXFXlDaeNj2FTeQRYoR4UoQgTPXnpG8LGXhmCoMTmj-_9rfOnB-EJDFuwhPCxNTsmEAWWg2fY-ETnJvCBABitiuXoYBvhvPg2N2lEVElIpA5HS-i4BsJwFNqtabrUPOokHK/s1600/img019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXOK3H1R11LQXFXlDaeNj2FTeQRYoR4UoQgTPXnpG8LGXhmCoMTmj-_9rfOnB-EJDFuwhPCxNTsmEAWWg2fY-ETnJvCBABitiuXoYBvhvPg2N2lEVElIpA5HS-i4BsJwFNqtabrUPOokHK/s1600/img019.jpg" height="276" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara fa un any, concretament el 14 de desembre de 2013 vaig venir a Can Dragó a córrer les 6h. En aquell moment, donar tombs a una pista d'atletisme tal qual com ho fa un ratolí en la seva cistella em va semblar una autèntica animalada. I sorprenentment, vaig acabar... i més sorprenent encara, ho vaig fer amb certa dignitat. Recordo que quan vaig aixecar el peu després de 6h vaig imaginar-me com seria continuar durant 6h més... i en aquell moment em va semblar impossible. Doncs bé, 12 mesos han estat suficients per fer que allò que semblava impossible hagi estat realitat. He hagut de treballar mentalment alguns aspectes per adonar-me que potser 12h també era possible aguantar-les. I em confesso a mi mateix que el resultat ha estat molt millor que la millor de les espectatives esperades.</div>
<div style="text-align: justify;">
Anem-m'hi doncs... </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBYRkjH36_NVUp490Exk4ux3eOQAjgUSkok_EjRBWIDCWXYYWz5ETfZH9VsQPzdOl3zw8QWZkxypCooRhkjMDyRwhRJNWbaOwnxVlIF7EhGpkfPjwHK-UTnOWFcQcx4cHeWhGT6rq4-l_x/s1600/2014-12-20+11.38.53(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBYRkjH36_NVUp490Exk4ux3eOQAjgUSkok_EjRBWIDCWXYYWz5ETfZH9VsQPzdOl3zw8QWZkxypCooRhkjMDyRwhRJNWbaOwnxVlIF7EhGpkfPjwHK-UTnOWFcQcx4cHeWhGT6rq4-l_x/s1600/2014-12-20+11.38.53(1).jpg" height="400" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Que porta a algú a plantejar-se el repte de córrer ininterrompudament durant unes hores al voltant d'una pista d'atletisme?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La resposta es tan fàcil i tan sencilla com...</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>doncs per que algú ho organitza...</i> o</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>doncs per que en l'absurditat està moltes vegades el trobar el sentit de les coses</i>...o</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>doncs per que està allí (emulant a Mallory...</i>)...o....</div>
<div style="text-align: justify;">
La majoria de les persones quan els expliques experiències d'aquestes tenen una reacció similar a la de mon pare quan, a la pregunta de <i>com ha anat?</i> li vaig respondre que havia corregut 133Km..., i ell em va respondre algo així com... <u><i>Cagondeu, asteu sonats! </i></u></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxOzSm2GOIQZ-hKmplUYVztx-LcjgDbTwwleh9SHahNpZICxRA1X3IyS3OtxuYk6BCOjjKc-DHkLAx3nhT2WLRGCoZ8s_sZ-vagLDs88m30LXjoSSRqRqblJ8SeG11PPkrU_Uweg9kAyka/s1600/GOPR2704.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxOzSm2GOIQZ-hKmplUYVztx-LcjgDbTwwleh9SHahNpZICxRA1X3IyS3OtxuYk6BCOjjKc-DHkLAx3nhT2WLRGCoZ8s_sZ-vagLDs88m30LXjoSSRqRqblJ8SeG11PPkrU_Uweg9kAyka/s1600/GOPR2704.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense més preàmbuls, a les 10:30 del dematí ens plantabem amb l'Ester a Can Dragó per afrontar una jornada diferent, un dia que sé que moltes families de Catalunya no viuran mai... i potser per això l'hem disfrutat amb diferència. En el meu cap... els dubtes que que coi passaria amb les meves molesties de maluc. Justament quan estic en un dels meus millors moments de forma i tan just 5 dies abans del repte de finals d'any, un dolor al maluc D no m'ha deixat descansar massa bé durant la darrera setmana... no pel dolor... sino per les conseqüències que això podria tenir a Barcelona. Tots sabem que no és igual córrer 30 minuts que 2h... i no és igual córrer 2h que 12h. </div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, a les 12:00 en punt, tret de sortida de la gent de 12 i de 24h. Cares conegudes, algunes em sonaven de l'any passat, altres de Terrassa... en fi, sóc nou al mundillo i tampoc miro altres corredors... jo a lo meu. Sabia que podia plantejar-me el repte d'intentar córrer a 5:00... i considerava factible aguantar-lo com a mínim unes 7h (més enllà era terreno desconegut, i més en pista!). Les primeres voltes em concentro en mecanitzar les cames, ja intueixo que avui pot ser un gran dia i miro de fer pases curtes i ràpides. M'he concentrat en menjar més aviat i més quantitat del que faig habitualment i en beure molt més i més variat del que tinc acostumat (aigua, coca-cola, isotonica i caldo). A les 2h, i quan porto ritme mig de 4:40 ja m'adono que potser avui la cadera em respectarà... millor... més energia per concentrar-me en lo meu!</div>
<div style="text-align: justify;">
En les primeres 3h em distrec bastant coneixent a la gent.... tinc ocasió de saludar a gent de referència... Ricardo Abad, Paris Canals, Mia Carol.... i sobretot observo detingudament a Jirky Kukko, qui l'any anterior va fer una autèntica exhibició a les 6h (em va impressionar!!). Enguany, Kukko va molt conservador... la qual cosa em va pensar que potser sóc molt agosserat (fins i tot hi ha una estona que l'avanço!).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzZxcB3viZufnuZ-AHvjGPrma14fAL7msX3qs6yAWCVKgAYEKYByixFfQF5ix2gWu6ponAod1TK6Fw8kAz0OT3JefKXFlzz3kOK56eptozoJggHBLHCsVswNxubhys3OeB_0B7OmFshyBd/s1600/2014-12-20+11.55.09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzZxcB3viZufnuZ-AHvjGPrma14fAL7msX3qs6yAWCVKgAYEKYByixFfQF5ix2gWu6ponAod1TK6Fw8kAz0OT3JefKXFlzz3kOK56eptozoJggHBLHCsVswNxubhys3OeB_0B7OmFshyBd/s1600/2014-12-20+11.55.09.jpg" height="400" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Intercanviant impressions amb Mia Carol!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhavf_af-kmUhwOgoetSJKLr8XQVFw-4OnVCzNo2Q4kaCRMANZXG3EIqRauugqF2OZ-dJpxx1N1z8aMJm-O12wCJz8HCtbrYYttc4MBk_uiPAbknSV-3BRwdOBONSOpA8vKuiOthWqm7qp7/s1600/2014-12-20+11.59.03(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhavf_af-kmUhwOgoetSJKLr8XQVFw-4OnVCzNo2Q4kaCRMANZXG3EIqRauugqF2OZ-dJpxx1N1z8aMJm-O12wCJz8HCtbrYYttc4MBk_uiPAbknSV-3BRwdOBONSOpA8vKuiOthWqm7qp7/s1600/2014-12-20+11.59.03(1).jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Les 12:00: time 0!</div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, sobre les 3h apareix l'Ester qui em dóna un cop de mà amb l'administració del jalo i el beure. A les 5h pateixo un baixón, fort però curt, que supero simplement afluixant una mica. A les 7h un altre amago de baixón que casi no es pot ni considerar com a tal... no em cal ni afluixar...</div>
<div style="text-align: justify;">
Entre mig he tingut visita sorpresa de molta gent amb cor pallarés que s'ha atansat a Can Dragó: Ferran Albuixech amb els seus SMS, Xavi Ensenyat a primera hora, Xavi Torrecillas i la Dana a mitja tarde, Jaume Folguera i Mireia Diaz a darrera hora de la tarde, i Imma Llohan a última hora (fent alguns tombs al meu costat). És increible objectivar els ànims que dóna la seva presència... 10-15 segons més ràpid per Km simplement en sentir la seva presència i el que significava! En molts moments de cert avorriment he tingut pensaments que m'han ajudat a posar un peu darrere l'altre (avui es corria en un acte benèfic per la ELA, una malaltia que afecta al teixit nerviós perifèric i que paralitza a la gent. No tinc coneguts afectats de ELA, però he tingut pensaments en referència a una persona que m'aprecio i que pateix una malaltia similar, i que en aquests moments té moltes dificultats per a la realització d'una vida que molts de nosaltres considerariem normal... pensar en ella m'ha ajudat a moure les meves cames amb més alegria, precisament per que jo podia fer-ho!).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0AeBldTANPNkGY5HvusuAmjN4mhMtkknBpeOhtYrZP-qWIldbc-dGgyxIb7Cc9MWxTj1Cnqn_FQIFdX4yf8-KeF-l4fFkEkSV5zxfN2wT1GoNmho6PMGdfAU0FTTj3zS2qkoOR6SBHATy/s1600/IMG-20141221-WA0010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0AeBldTANPNkGY5HvusuAmjN4mhMtkknBpeOhtYrZP-qWIldbc-dGgyxIb7Cc9MWxTj1Cnqn_FQIFdX4yf8-KeF-l4fFkEkSV5zxfN2wT1GoNmho6PMGdfAU0FTTj3zS2qkoOR6SBHATy/s1600/IMG-20141221-WA0010.jpg" height="400" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Nembé!</div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, al final han estat 12h de córrer ininterromput. He pogut córrer tota l'estona... inicialment a ritmes de 4:40... despres 4:55... després 5:10... despres de 6h i una bona estona a ritme de 5:50... per acabar les dos ultimes hores a ritmes de 6:00. He fet una marca de 133,5Km i una mica més... aquest és un temps molt bò per una persona de les meves característiques, per què? Doncs per que jo no he tingut la sort de tenir talent per córrer, genèticament no estic dotat per fer grans marques... ara bé, tinc el privilegi de fer dels esports de resistència un modus vivendi i per tant, la constància m'ajuda a superar aquesta manca de talent. Desconec si avui he corregut envoltat de molts talentosos, ni tan sols sé si he estat capaç de superar-ne algun. Sóc plenament conscient que la CONSTÀNCIA és capaç de superar al TALENT quan el TALENT no s'està esforçant. Jo sé que Paris Canals i Jirky Kukko tenen talent, i a més, sóc conscient que tots dos han hagut de posar-hi kilometres a les cames per estar davant meu en aquest repte que hem coronat conjuntament. És per això que des de la meva humil posició he de treure'm el barret per haver tingut l'honor de compartir calaix amb ells dos. Al meu favor, i a mi si que em serveix... es pot dir que tinc a les meves cames una de les millors marques espanyoles de tots els temps en 12h pista (Crec que és la 3ª. És lo que té practicar una modalitat nova on poca gent hi posi les banyes!)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXIVQ9LSa4g8ZekefrwlCYHZrCJmbl3nvLATGqvwN3yqOQAuKgSdmBDQ6VESpbKKcjhSXmdPd4IfaWDH1I-8iEO7Cv7A2uvTu5saOPo173en0SPxBxojUhgzG9z0qPdahU-dOjuCPibS9/s1600/IMG-20141221-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXIVQ9LSa4g8ZekefrwlCYHZrCJmbl3nvLATGqvwN3yqOQAuKgSdmBDQ6VESpbKKcjhSXmdPd4IfaWDH1I-8iEO7Cv7A2uvTu5saOPo173en0SPxBxojUhgzG9z0qPdahU-dOjuCPibS9/s1600/IMG-20141221-WA0000.jpg" height="400" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Lo podi masculí i femené de les 12h! </div>
<div style="text-align: justify;">
Es pot dir que avui he mostrat la meva rialla des del minut 1 fins al minut 720, i això ha estat possible a l'inestimable presència d'aquella persona que és capaç d'aguantar la part dolenta de la meva manera de ser. Moltes gràcies, de nou, Ester!</div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-61992582784751306662014-12-18T16:26:00.000+01:002014-12-18T16:35:39.244+01:00Nervis... de nou!<div style="text-align: justify;">
Els esportites de resistència, amb els anys anem aprenent allò de que ja no hi ha motiu per posar-se nerviós...hi ha moltes curses, hi ha molts objectius a assolir, hi ha infinites modalitats en les que provar-nos o reavaluar-nos... i donada la tremenda tria... si no surt avui doncs sortirà demà. Per sort, això no ens dóna de menjar. Ara bé, assolir reptes si que ens alimenta emocionalment i per tant, provar-se a si mateix sempre és motiu de dubtes, nervis, il·lusions, neguits, dificultats, alegries...etc. Quan un té la sensació que es prepara a consciència (encara que no sigui realment veritat...) doncs simplement espera resultats. I és per això que ara em trobo en aquest punt...</div>
<div style="text-align: justify;">
El 2014 ha estat un any marcat per la UTMB. Els primers mesos els vaig invertir en la QH i el meu repte encara inacabat de fer-ho una mica millor...; després disfrutar de la muntanya per acabar gaudint de la meva condició de finisher en els 168Km de Chamonix... i ara, per acabar de rematar, em planto a la linea de sortida de les 12h de Can Dragó. Sempre que ens afrontem a lo desconegut pensem que mai abans hem afrontat una dificultat tan acusada... i ara tinc la sensació que les 12h de Can Dragó m'atemoreixen...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwHRpSEu-v5OE8BeHROMahqCVWNByBLMXCkB5Ptynp0t7dNanJTBlnipwV6JcnJlLeTMT_ys8_Hi7aq7UX2r-VN5rkvw0ZgalFfZTdyTg2GzQGlxYDdqZVj0NIw6ygcMAyYFktK2yvEK6K/s1600/lletres-titol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwHRpSEu-v5OE8BeHROMahqCVWNByBLMXCkB5Ptynp0t7dNanJTBlnipwV6JcnJlLeTMT_ys8_Hi7aq7UX2r-VN5rkvw0ZgalFfZTdyTg2GzQGlxYDdqZVj0NIw6ygcMAyYFktK2yvEK6K/s1600/lletres-titol.jpg" height="122" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per què?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
No hi hauria motiu per preocupar-me per córrer 12h... a Chamonix vaig correr de manera quasi ininterrompuda durant 43h, a Cavalls de Vent durant 14h (les que em van deixar), a UTMCD durant unes 15h... per tant, la durada de la cursa no hauria de ser un problema.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I doncs, per que m'atemoreixen 12h? Potser per que he de córrer donant tombs a una pista?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any passat ja vaig córrer les 6h en pista, en una cursa que des de fóra sembla que hagi de ser tremendament avorrida, i en realitat no m'ho va semblar... i a més ho vaig fer molt millor de lo previst...</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I doncs, potser m'atemoreix intentar aguantar el ritme de 5:00?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
En els entrenaments he fet tirades llargues a estones a ritmes bastant més alts que 5:00, i he fet tirades molt llargues de 5:00 de manera sostinguda amb bones sensacions... </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I doncs, que m'atemoreix?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
En realitat no m'atemoreix res... sé que no passa res si no faig res de bò. Simplement li tinc respecte al repte que em plantejo. Com ha quedat clar en post previs, jo no sóc dels que he de guanyar curses ni he de lluitar per marques estratosfèriques; si a hores d'ara ja no ho he fet, tinc molt clar que aquest no és el meu <i>leitmotiv</i> en el meu món de runner. Ara bé, si que penso que posar-me reptes que personalment em posin a prova és el que fa que dia a dia surti a córrer o bé a pedalar, tan si fa bon temps com si no en fa, tan si en tinc ganes com si no en tinc, i tant si he de treballar com si no he de fer. I el meu repte personal a Can Dragó és intentar mantenir tant temps com em sigui possible el ritme de 5:00. Possiblement la barreja de 12h + córrer en pista + 5:00 sigui el que m'acolloneix i el que em fa dubtar de si seré capaç... o millor dit, de quan temps seré capaç. Ara bé, també és cert que la barreja de 12h + córrer en pista + 5:00 sigui el que em motivi per intentar-ho. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU-RUVHONfrbpCAM2bU61_gO4fr2h2kk0jXrPfabZcL5-KFAiPgE-wTKrfElfonfsYby6YpTajgTmf0Pa_GP2vVouKyxSiDj2-LxDZKV8oJVWIZ6hbGda6lFNrorBjUjSsJv__t_NvD3Ek/s1600/1193349630.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU-RUVHONfrbpCAM2bU61_gO4fr2h2kk0jXrPfabZcL5-KFAiPgE-wTKrfElfonfsYby6YpTajgTmf0Pa_GP2vVouKyxSiDj2-LxDZKV8oJVWIZ6hbGda6lFNrorBjUjSsJv__t_NvD3Ek/s1600/1193349630.jpg" height="400" width="266" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Paris Canals</div>
<div style="text-align: justify;">
A hores d'ara el que més m'amoïna és no saber com actuar, no portar una manera de córrer... no sé si començar a 5:00 i mantenir el que pugui, si començar a 4:50 i anar guanyant metres fins a que vagi claudicant, si començar a 5:30 i després apretar sabent de lo dificil d'anar de menys a més... En fi, el pla establert l'hauré d'anar modificant sobre la marxa. A Terrassa vaig aprendre que els de davant no s'estant d'òsties... van de més a menys, com la majoria de nosaltres... i possiblement adopti aquesta tàctica arriscada dins del seny de qui ha de córrer durant 12h! Sé que estic en condicions físiques d'aguantar el ritme durant 7h... ara bé, d'aquí en endavant sorgiran dificultats i tindré moments en que hauré de prendre decisions que poden afectar el resultat final. Crec que tinc el cap prou amoblat en aquest moment com per dir que sé de que parlo, que sé a que m'afronto i que crec que sabré prendre les millors decisions o almenys les més eficients per assolir el millor resultat possible donat el meu estat de forma actual.</div>
<div style="text-align: justify;">
Arribo a 20 de desembre en el que possiblement sigui el meu millor estat de forma de tots els temps... i em sap greu pensar que potser una molestia que tinc a nivell de maluc D em pugui posar al límit d'assolir aquest repte. Seré osat i actuaré a l'igual que el meu bon amic Quadrat i faré les coses amb més cor que cap. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDKjVr6uyW6364u6Yf4sMgkSFC6fIHFZIRt4i28eFGxQbdeZrlAK_cd5jzamDEwfKAy9DQ7TJOwxIoBOapdZ2aTLImE2r0jHyf8Xa9_pARJ5MwLwhmtaUVpXllaRxfT3OnVCdB2NH9jqod/s1600/%C3%ADndice.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDKjVr6uyW6364u6Yf4sMgkSFC6fIHFZIRt4i28eFGxQbdeZrlAK_cd5jzamDEwfKAy9DQ7TJOwxIoBOapdZ2aTLImE2r0jHyf8Xa9_pARJ5MwLwhmtaUVpXllaRxfT3OnVCdB2NH9jqod/s1600/%C3%ADndice.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Mia Carol, acutal campió d'Espanya de 100Km</div>
<div style="text-align: justify;">
Tinc tot organitzat per optimitzar el meu rendiment... A més, estaré envoltat dels autèntics cracks de la disciplina: Paris Canals, Mia Carol, Ricardo Abad...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjOevuuwSPWnx_HMpIxRlmRrmKzVkW_Ojmlu3QEtAjC-Z_Wp5zmFBxFZc6MWxNe1IeW3VyX_KL_P6KAGEw4k3nY5qYSfcrWVCothR5KI1UAwaDc6nPn8GH5FEtI_cERzWjnpVR4EZLQ71C/s1600/Ricardo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjOevuuwSPWnx_HMpIxRlmRrmKzVkW_Ojmlu3QEtAjC-Z_Wp5zmFBxFZc6MWxNe1IeW3VyX_KL_P6KAGEw4k3nY5qYSfcrWVCothR5KI1UAwaDc6nPn8GH5FEtI_cERzWjnpVR4EZLQ71C/s1600/Ricardo.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Ricky Abad, el Dean Karnazes espanyol!</div>
<div style="text-align: justify;">
Dissabte a les 12:00 del migdia comença el repte.... Diumenge 00.00 finalitza... haurà estat capaç Dedoctor de seguir la pauta marcada? </div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-31721070292198239842014-12-08T16:36:00.002+01:002014-12-08T16:42:03.812+01:00Nostàlgia!<div style="text-align: justify;">
Avui volia penjar un post titulat "Coi amb el Coll d'Ares" però la lectura d'un article a la revista Ciclismo a Fondo m'ha fet canviar de parer. I és que l'article que he llegit no té res d'especial, no té cap informació que no conegués, no té cap foto espectacular... però el contingut parlava d'algo que m'ha fet reflexionar sobre mi mateix.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir-7Q6nH0hfD8dq0ABrPAmQYWyxIaBT7Am6lJXmIkrwXKf89GsMPVcY034UtQqejs_b82VtHwmKLc-Ljnitw4iK1uEpSNQ0IC6y-HIC8L75h_JjbJOlOSVvbVqf37mmuBPSWLFyKwY-Fo2/s1600/2014-12-08+16.14.05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir-7Q6nH0hfD8dq0ABrPAmQYWyxIaBT7Am6lJXmIkrwXKf89GsMPVcY034UtQqejs_b82VtHwmKLc-Ljnitw4iK1uEpSNQ0IC6y-HIC8L75h_JjbJOlOSVvbVqf37mmuBPSWLFyKwY-Fo2/s1600/2014-12-08+16.14.05.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'article en qüestió es titula "El descanso de los guerreros" i ha estat escrit per Fran Reyes. Parla de 6 ciclistes: Thor Husdovd, Jens Voigt, David Millar, Cadel Evans, Andy Schleck i Koldo Fernàndez. Són simplement 6 ciclistes amb carreres professionals diferents i èxits diferents però que tots ells tenen la particularitat que el 2014 ha estat l'any de la seva jubil·lació. Fins aquí res especial. Ara bé. si començo a reflexionar... m'adono que aquests són els darrers ciclistes de la meva generació que apaguen la flama del professionalisme. Ja no queden quarentons de començaments dels 70 en actiu... Aquests han estat ciclistes de l'època post-Indurain, els que van viure el dopatge d'amagat, els que han estat partíceps de la transició a l'esport net i els que han continuat demostrant que qui és bò és bò a pesar del dopatge. Tots aquests han estat ciclistes a qui he seguit amb deteniment durant la seva carrera i precisament en els anys en que jo ha gaudit intensament d'aquest esport (reconec que els darrers mesos m'he deixat anar una mica... tot i que el mundial i les clàssiques encara m'entusiasmen intensament!). En fi, aquest article és una mostra més de que el temps va passant i la vida es va esbaint el ritme que toca... é... i de bon rotllo!</div>
<div style="text-align: justify;">
I per cert, parlant del Coi de Coll d'Ares, el passat divendres vaig fer el darrer entrenament de qualitat per les 12h de Can Dragó. Sobre la taula tenia varies opcions. L'entreno consisteix en pujar i baixar un port llarg. L'any passat vaig fer el Cantó per la vessant de Sort per preparar les 6h; enguany calia doncs buscar un port més llarg i més empinat si calia... </div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre la taula varies opcions: Cantó per la vessant d'Adrall, Bonaigua per Boren, Port-Aine des de Rialp. Totes eren opcions en que calia desplaçar-me força en cotxe així que, recurrint a "deures pendents" va sorgir la idea de fer Coll d'Ares corrent. Des d'Ager són 13,5Km de pujada... en necessitava més donat que volia fer almenys 1:15h de baixada a ritme de 4:00...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWvg81mIlZO04zIFscUwbIquA5D1vux_RwAn9g5JhVhmKDqv4zphmzxaTwUBuj0UERzwAbUx9cCcVsBCHpszu9y1o6sK8Za1E3CRy4GfHGSCjsOIQqifBfgGwj661Iz53iOIuvxjI7nC26/s1600/2014-12-05+11.53.28.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWvg81mIlZO04zIFscUwbIquA5D1vux_RwAn9g5JhVhmKDqv4zphmzxaTwUBuj0UERzwAbUx9cCcVsBCHpszu9y1o6sK8Za1E3CRy4GfHGSCjsOIQqifBfgGwj661Iz53iOIuvxjI7nC26/s1600/2014-12-05+11.53.28.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Tot pujant sortint de la boira!</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb cotxe fins al Cruse d'Ager i des d'allí xino-xano cap a dalt....</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQncR39SMskcRoBOzZsEmrcSmNkZAewyYG2gl9TdxKox612IlS0nc79kwyCuiny2sgGFVNywKe25tbypsaIPI7efLjfHm7A2gvA4fbGn1UqpKZvjgUIgNbHCI5AHspQ6GErb1nUp9LGwZ/s1600/2014-12-05+11.53.47.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQncR39SMskcRoBOzZsEmrcSmNkZAewyYG2gl9TdxKox612IlS0nc79kwyCuiny2sgGFVNywKe25tbypsaIPI7efLjfHm7A2gvA4fbGn1UqpKZvjgUIgNbHCI5AHspQ6GErb1nUp9LGwZ/s1600/2014-12-05+11.53.47.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
A la zona conflictiva... la del 10%, o bé la de 7:15 el Km o bé la de 11 per hora en bici!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjij3QIpbpDnUhOEdfzyW6qT_UZYJF3Uo6-GEuCbkSpX4r8J_C32qyfXzb7yfZdY9tQWS9KzFhMz6G3cyGkCNomqBktlnzG0JwXEuRky7M8yxf83n0Qg4F5w5YM9m6orkFiGTdQqq7wnB1b/s1600/2014-12-05+12.37.32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjij3QIpbpDnUhOEdfzyW6qT_UZYJF3Uo6-GEuCbkSpX4r8J_C32qyfXzb7yfZdY9tQWS9KzFhMz6G3cyGkCNomqBktlnzG0JwXEuRky7M8yxf83n0Qg4F5w5YM9m6orkFiGTdQqq7wnB1b/s1600/2014-12-05+12.37.32.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Ja coronant... molts records de la MUT'13!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdQ2IsTB1f6mBSSOTxd0zFhUXrstmlOXUML9d8jvrWURFNfkEg2jbLYdiR7nLDDIEarsoc2mbPc5kty4W8i82zmlaE4pQWV84NWyLLBEPflvpofW7hWbEQWWEv0_yXTwBMLrGPTD0SztsT/s1600/2014-12-05+12.43.17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdQ2IsTB1f6mBSSOTxd0zFhUXrstmlOXUML9d8jvrWURFNfkEg2jbLYdiR7nLDDIEarsoc2mbPc5kty4W8i82zmlaE4pQWV84NWyLLBEPflvpofW7hWbEQWWEv0_yXTwBMLrGPTD0SztsT/s1600/2014-12-05+12.43.17.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
El Montsec permet diversions diverses...<br />
<div style="text-align: justify;">
Al final han sortit 49,5Km repartits en 24,6Km de pujada en 2:39 i 24,8Km de baixada incloient 18Km a 3:57. Bones sensacions, especialment en els 6Km finals que tot "descansant" vaig rodar còmode a ritmes de 5:00, que és lo que vull intentar soportar a les 12h. </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, ara 2 setmanes per Can Dragó. 2 Setmanes en les que he de recuperar-me dels esforços de les darreres tirades llargues i en que m'han de venir ganes immenses de córrer durant 12h donant tombs a una pista d'atletisme! Tinc ganes de provar-me novament!</div>
<br />dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9153133342909611248.post-33157080041363203602014-12-01T16:08:00.001+01:002014-12-01T16:08:01.815+01:00Trobant l'excel·lència!<div style="text-align: justify;">
Fa 6 anys que tinc el blog en marxa i si d'alguna cosa sóc conscient és que faig esport per alguna cosa... </div>
<div style="text-align: justify;">
Serà per salut?</div>
<div style="text-align: justify;">
O bé serà per rutina?</div>
<div style="text-align: justify;">
O bé serà per preparar curses?</div>
<div style="text-align: justify;">
O bé serà per ....</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU7CTnqA4X8LOC0PoT7_4ioIcUZuNtXHFOGK7jD_EBr7Vlf6jp03-t26ip2JL8r-jNaKi6hFDp1czg0NG2CroOS9yY_MzLp3rXeASptagwsB7A2KEVWA6fC6wA62weVgswcPcS2PhPGBUQ/s1600/531568_227373837409169_2116502924_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU7CTnqA4X8LOC0PoT7_4ioIcUZuNtXHFOGK7jD_EBr7Vlf6jp03-t26ip2JL8r-jNaKi6hFDp1czg0NG2CroOS9yY_MzLp3rXeASptagwsB7A2KEVWA6fC6wA62weVgswcPcS2PhPGBUQ/s1600/531568_227373837409169_2116502924_n.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Suposo que m'ha passat com a tothom... primer vaig començar per salut, després em vaig adonar que això de pedalar fort i llarg m'aportava algo més que salut, després van venir les curses, després va venir l'inquietut per millorar rendiment,... per finalment acabar sent com un <u><b><i>modus vivendi</i></b></u>. Ara, es pot dir que de la mateixa manera que sé que menjaré 2-3 cops al dia i que dormiré fijo durant les properes 24h; quasi es pot dir que en la rutina diaria de Dedoctor hi figura una estona per runneà. Ara bé, com tot en la vida, jo no corro per córrer... necessito fluctuar, necessito donar-me compte que el meu cos s'adapta a la tralla que li endosso, necessito sortir a divertir-me amb la intenció de lluitar per rebaixar segons, necessito sentir que allò que flueix i allò que objectivo amb el rellotge van en la mateixa direcció... reconec que sóc un obsessiu en la millora del rendiment i de llegir i provar si això o allò que llegeixo o em diuen em funciona o no... Tant és la meva obsessió que penso que sense això dificilment hauria tingut la constància que he tingut durant els darrers 12 anys. I fet i fotut.... ara pràcticament ja no milloro gaire, la qual cosa vol dir que ja estic força aprop del meu límit d'intensitat (parlo de marques en marató, de millorar rendiment en cicloturistes...etc.). Entreno i entreno, per quasi bé per arribar sempre al mateix lloc. Sort n'hi ha que l'estat de forma fluctua durant l'any... i sempre hi ha èpoques en que els números són els de l'excel·lència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Tot aquest rotllo per a què?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs per fer-vos arrivar el missatge a tots aquells que us trobeu en la meva mateixa situació. Segurament molts de vosaltres esteu seguint algun pla d'entrenament, o proveu coses noves, o introduiu treball de força, o bé alterneu diferents modalitats esportives per que totes elles sumin (i no restin)... doncs bé... dir-vos que hi ha tècniques de treball d'entrenament que milloren moltíssim les debilitats i reforcen els punts forts. Per dir-vos-ho en altres paraules, hi ha raons que no estan escrites en els plans d'entrenament i que aconsegueixen fer-nos més forts o bé treure lo millor de nosaltres mateixos. Ja podeu entreveure que les meves són les meves i que cadascún de vosaltres haureu de buscar les vostres. </div>
<div style="text-align: justify;">
Jo he trobat la meva excel·lència barrejant el Brain Training de Mat Fitzgerald amb:</div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Xavi Llohan</u>: aquesta és una tècnica que serveix per millorar la meva velocitat en pla i baixada, especialment quan ja portem 2h de resistència a les cames....</div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Eugeni Navarro</u>: aquesta és una bona manera de ser capaç d'aguantar 2 sèries més de lo previst a 10 segons per Km més ràpid de lo previst.</div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Antonio Sánchez</u>: aquesta és una tècnica que permet millorar la meva velocitat en pujada, especialment quan el cos encara no està tonificat.</div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Albert Felip</u>: aquesta és una tècnica que em permet disfrutar del running encara que passin els anys i les maratons.</div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Pepe Alba</u>: aquesta és una tècnica que em permet adonar-me que estic fent les coses tal com cal i per tant els resultats aniran acordes a la feina feta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGq3vvyyheMZ_eQ5m32DNb8gszdxxRDberVXW4EDqm2K566fa3PcGfw04GIk_eXdZIRSmGE9pt54yEKUUXGcVQL5oM_x9TAXXKVKB_TC37DI7ZLHEZmr4YG5PfEKEqFUnlXM_SNybrnHtt/s1600/IMG-20131027-WA0007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGq3vvyyheMZ_eQ5m32DNb8gszdxxRDberVXW4EDqm2K566fa3PcGfw04GIk_eXdZIRSmGE9pt54yEKUUXGcVQL5oM_x9TAXXKVKB_TC37DI7ZLHEZmr4YG5PfEKEqFUnlXM_SNybrnHtt/s1600/IMG-20131027-WA0007.jpg" height="225" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Alvaro i Moisés</u>: aquesta és una tècnica que em permet fer-me veure que a pesar que en ocasions surto a correr amb gent millor dotats que no pas jo, no per això em quedo a casa i intento donar lo millor que porto dins, en tots i cadascun dels moments que esbafego.</div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Jordi Badia</u>: aquesta és una tècnica que reconec que he de millorar i que consisteix en entrenar a base d'anar a les curses. </div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Oriol Diaz</u>: aquesta és una tècnica que tot i no dur-la a terme en companyia em permet ser conscient que mentre jo estic fent la migdiada hi ha gent que està fotent series de valent a sota Claret i per tant, jo en algun moment o altre també hauré de fer l'esforç de fer-les en hores en que potser altres estan dormint.</div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Marc Monsó</u>: aquesta és una tècnica que em fa venir la il·lusió de lluitar cada dia amb gent que en saben per treure lo millor de mi amb la intenció de fer-ho millor que l'any anterior.</div>
<div style="text-align: justify;">
- <u>Mingo Sancho i Rafa Rodriguez</u>: aquestes són 2 en un, per tant hi dono molt valor a pensar que val molt la pena córrer i fer-ho en companyia amb el propòsit personal d'ajudar-me a superar els entrebancs de la vida.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlybeUK9FLKPOQyFLI7069LsONURCu5CjxUzwtc8LHwH7KOeY-2eEoaMsj4wUaZx9STqBNMIghlxc75MldBLNoSVwqhE9Drunz9Hoj0r8J0-nytWjJpMGjYoNfYxmkFcxTkpUjX7oZ_363/s1600/DSC01010.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlybeUK9FLKPOQyFLI7069LsONURCu5CjxUzwtc8LHwH7KOeY-2eEoaMsj4wUaZx9STqBNMIghlxc75MldBLNoSVwqhE9Drunz9Hoj0r8J0-nytWjJpMGjYoNfYxmkFcxTkpUjX7oZ_363/s1600/DSC01010.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes són les tècniques que ara estic posant en pràctica per que són les que tinc a disposició. 10 tècniques, 10 maneres de veure el running. M'agradaria provar noves tècniques, sobretot aquelles que en el passat "usava" i ara per un motiu o un altre no les tinc a disposició; així com m'agradaria molt que noves tècniques apareguéssin en el meu manual personal per millorar-me dia a dia.</div>
<div style="text-align: justify;">
Es pot dir que gràcies a tots vosaltres Dedoctor és més ràpid, baixa millor, sap patir més i més estona i sobretot és capaç de disfrutar més de la vida per tot lo que m'aporteu. Els que no hi sou reflexats i us heu sentit al·ludits, ja sabeu.... dimarts i dijous a les 19:00 al Pinell i diumenge a les 09:00 (per la tirada llarga).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
dedoctor.blogspot.comhttp://www.blogger.com/profile/15139421467023303743noreply@blogger.com0